Text del 2002
“A la vida no tot és contingut o continent, sinó que hi ha de les dues coses; per això s’ha d’arribar a un punt intermedi”
Cortada Advocats és un despatx d’assessorament jurídic que va néixer a la darrera dècada del segle XX amb l’objectiu de prestar els seus serveis en l’àrea “de l’assessorament empresarial. Ens ocupem de tots els àmbits jurídics, llevat del laboral, és a dir, mercantil, fiscal, concursal, mediambiental i, tangencialment, del dret comunitari.” Jordi Cortada i Clara Pérez són els dos advocats que el van engegar i encara el continuen tirant endavant amb una filosofia molt clara: “Per a nosaltres la personalització del servei i els valors ètics són essencials. El sentit comú és una eina bàsica en la nostra professió perquè per ser advocat, no només cal tenir coneixements jurídics, sinó que també s’ha de tenir una certa capacitat de percebre clarament el conflicte que t’està presentant el teu client i per lligar-lo amb la seva circumstància concreta, de manera que la resposta que li donis sigui satisfactòria des dels diferents vessants jurídics. A més d’aquesta capacitat d’interrelació, l’advocat ha de ser capaç de seguir l’evolució de tots els casos que porta. Això, que pot semblar fàcil en primera instància, no ho és gens, perquè la resolució de conflictes es pot perllongar durant anys. L’advocat, però, ha de poder donar resposta i informar el client de la situació de la seva contingència en qualsevol moment. Aquestes són les premisses que han vertebrat la nostra tasca quotidiana.”
Un altre factor que explica el prestigi assolit per aquest bufet és el valor que concedeixen a l’especialització i als coneixements de base: “És evident que cada cop més els advocats tendim a actuar en àrees més concretes, però, des de la nostra perspectiva, creiem que aquesta concreció s’ha d’assolir pas a pas, després d’un període d’immersió general que et faci decantar per un àmbit determinat, o bé que la mateixa feina t’hi condueixi. Tenir coneixements molt profunds d’una matèria et pot servir per resoldre una situació concreta, però per a l’exercici quotidià és indispensable disposar d’uns bons coneixements jurídics.”
En el seu cas concret, Clara Pérez s’encarrega, fonamentalment, de l’assessorament en dret fiscal i mercantil –els temes de contractació–, mentre que Jordi Cortada assoleix les difícils situacions derivades de l’aplicació del dret concursal: “Pel que fa al lletrat, el que identifica un bon assessor fiscal és el seu profund coneixement de la normativa i la seva capacitat per interpretar-la d’una manera legal. En aquest sentit, l’intent d’emprar determinades pràctiques pot ser considerat legalment correcte, però discutible des de la perspectiva ètica. Això mateix podem dir de l’ús del procediment de suspensió de pagaments en determinades situacions en les quals l’experiència mostra que irremissiblement condueixen a la fallida. És molt trist observar-les perquè hi ha involucrada la vida de moltes persones.”
Aquest ferm sentit ètic i de respecte cap al codi deontològic que regula la professió s’ha perdut, en gran part, en l’exercici de l’advocacia actual. Les causes d’aquest fenomen són diverses, però en sobresurten dues: “D’una banda la competència entre els companys de professió és cada cop més forta, perquè la demanda social de lletrats no es correspon amb el nombre d’advocats que exerceixen. D’altra, cada cop més, s’implanta la concepció jurídica pròpia del sistema anglosaxó. Això significa un major nombre de demandes interposades perquè la seva cultura jurídica es basa en la cerca dels responsables –i la seva sanció econòmica corresponent– de qualsevol negligència o irregularitat.” Ells, però, prefereixen conservar les formes: “A la vida no tot és contingut o continent, sinó que hi ha de les dues coses; per això, s’ha d’arribar a un punt intermedi. Les formes no poden determinar la teva feina, però no es pot treballar sense elles.”
Les característiques del món jurídic actual comporten fer servir nous mitjans per donar-se a conèixer entre els clients, a part del tradicional boca-orella: “Ens costa molt entrar en el merchandising professional, i preferim romandre en un segon pla. No obstant això, ens aprofitem dels avantatges i possibilitats que ens brinden les noves tecnologies. Internet ens ha proporcionat força clients nous. A través d’un directori d’adreces electròniques, clients de qualsevol indret del món es posen en contacte amb nosaltres i ens fan consultes.” D’aquest primer contacte virtual estan naixent noves relacions professionals.
El seu nivell d’implicació amb les empreses arriba fins a la participació en els consells d’administració “com a secretari no membre del consell, ja que nosaltres no estem relacionats en el dia a dia econòmic de l’empresa, i, per això, no prenem decisions empresarials. La nostra cultura professional és desenvolupar la nostra feina de forma independent i sense que hi pugui haver cap mena de col·lisió amb altres àmbits. Nosaltres desitgem ser els assessors dels nostres clients, però sense establir cap tipus de relació empresarial –ni tan sols indirecta– amb ells, perquè no es poden portar quatre barrets a la vegada.”
Com a bons assessors jurídics, saben que la franquesa és la millor arma que es pot utilitzar a l’hora d’assessorar qualsevol client. Igualment, també tenen molt clar que, si es produeix un conflicte, l’opció del pacte és sempre la més beneficiosa per a l’empresa. Per això, quan negocien amb els advocats de la part contrària també es guien per aquestes dues premisses: “Sempre informem els nostres clients de les possibilitats i condicions que hi ha abans d’emprendre qualsevol mesura. En el moment de negociar, som bel·ligerants per arribar al pacte i, si aquest no es pot assolir, encara ho som més per arribar fins a les darreres conseqüències, perquè ens devem als nostres clients, i els hem de defensar fins al final.”
La seva experiència els demostra que si bé les grans i mitjanes empreses catalanes coneixen els mitjans que poden emprar si no volen apel·lar a les instàncies jurídiques ordinàries, hi ha un gran desconeixement entre les petites. D’altra banda, també han pogut comprovar com els ciutadans de peu solen confondre els valors ètics del dret amb la justícia: “Hi ha un sentiment d’impotència i rebel·lia enfront determinades situacions i decisions que no comprenen perquè creuen que el dret sempre ha de ser just.”
Aquest fet, que parteix de la falta de cultura jurídica del gruix de la població, és extrapolable a la manca de previsió jurídica d’alguns empresaris que només demanden els serveis d’un assessor jurídic a posteriori: “Les institucions públiques haurien de treballar per conscienciar la població de la necessitat de gaudir d’un bon assessorament legal. La nostra actuació sempre estalvia despeses a la llarga.”
