Sr. Josep Lluís Figueras Gispert
Fotografia: Àngel Font
PC, 11è VOLUM. Assessors jurídics d’empresa

Sr. Josep Lluís Figueras Gispert

Text del 2001

“La llei ha d’evolucionar per donar resposta als canvis que es produeixen a la societat”

Després de tota una vida dedicada a l’exercici del dret, Josep Lluís Figueras Gispert és conscient que l’experiència acumulada de gairebé 50 anys com a advocat ha modelat uns coneixements, una seguretat i una capacitat de raonament necessaris en una professió complexa i de gran respon­sa­bi­litat. Part de la seva trajectòria professional s’ha desenvolupat en el món de la banca, que ha combinat amb l’exercici liberal de l’advocacia: “He estat advocat del Banc Exterior d’Espanya durant trenta anys. Allà hi vaig adquirir una gran riquesa de coneixements jurídics sobre el món de l’empresa i sobre les persones, les seves actituds i les seves formes de comportament. Els advocats que volíem exercir la professió fora del banc havíem de disposar d’un estatus especial pel qual calia un permís de l’Estat. Combinar aquestes dues facetes ha estat molt positiu en la meva trajectòria ja que m’ha permès especialitzar-me en un àmbit molt interessant, el dret bancari.” Tot i així, el seu camp d’es­pecialització va més enllà i abasta la branca de dret mercantil.

Malgrat els anys que porta vinculat a la professió no s’ha plantejat abandonar-la, ben al contrari, “l’advocacia em fa sentir viu, és una activitat vital que m’apassiona i sento dins meu. És una vocació que exigeix molta dedicació, capacitat d’aprenentatge, de raonament, d’ètica…, són molts els aspectes que es combinen per dibuixar una figura molt important de la nostra societat: l’advocat.”

Sens dubte, l’experiència de Josep Lluís Figueras en l’àmbit jurídic és una garantia per als seus clients. Avui porta de forma exclusiva el seu despatx barceloní. “Després de deixar el banc vaig estar un breu període de temps a la Banca Simeón i finalment vaig preferir concentrar-me en l’activitat que generava el meu despatx particular. De totes maneres, fins l’any passat vaig encarregar-me encara de la mutualitat d’àmbit estatal del mateix Banc Exterior d’Espanya.”

L’advocacia és una disciplina lligada a camps diversos com la psicologia, la història, la filosofia, i tants d’altres de la branca humanística. El centre d’aquest univers de disciplines és la figura humana. “La nostra profes­sió va dirigida a les persones. El dret pretén regular les conduc­tes socials i nosaltres intervenim en aquest procés. Tractem directa­ment amb la gent a través d’una relació molt propera i de confiança que s’edifica amb el temps. Acabem coneixent la forma de pensar dels clients i sovint actuem com a psicòlegs: escoltem els seus problemes i donem respos­tes que han de solucionar les seves pors i intranquil·litats. Ara bé, el que et diuen no sempre s’ajusta a la realitat. L’experiència m’ha ensenyat que cadascú es fa la seva pròpia veritat i mai és absoluta, encara que un mateix se la creu. De dos grans advocats barcelonins, Calderó i Trepat, vaig aprendre moltes coses i entre aquestes que de cada client s’ha de confeccionar un historial i ficar-t’hi a dins per desco­brir si amaga res. Els advocats necessitem saber-ho perquè, si no, ens po­dem trobar en situacions d’indefensió.”

Hi ha aspectes de la professió que es mantenen inalterables amb el pas dels anys però molts d’altres han evolucionat. I és que estem en un món que es transforma molt de pressa. “En el camp de les formes vinculades a la professió hem viscut canvis. S’ha perdut aquell tracte reveren­­­­cial del client cap a l’advocat, fins i tot als jutjats, les noves ge­ne­ra­­cions abandonen formes que per a nosaltres han estat bàsiques durant molts anys, definitòries de la professió. L’advocat ja no és aquella figura situada dalt d’un pedestal, sinó que s’ha apropat a la societat.”

I afegeix: “També estem vivint des de fa alguns anys l’evolució cap als despatxos integrats per equips d’advocats especialistes. Abans el lle­­trat era generalista i gairebé no hi havia despatxos col·lectius. En els meus inicis professionals vaig treballar en un dels primers despat­xos de Barcelona d’aquesta mena, el del meu mestre Calderó.”

Els clients que requereixen els serveis jurídics de Josep Lluís Figueras són bàsicament empresaris catalans mitjans i petits: “L’empresari català sem­pre ha destacat pel seu caràcter emprenedor. De tota manera, també ha evolucionat amb el temps, marcat per les noves tendències del mercat. Jurídicament s’han determinat normatives que controlen més la seva activitat. Per exemple, és molt important el delicte so­cietari que es troba inclòs dins del Codi penal des del 1995. Ha fet meditar a molts administradors d’empresa i gerents de tot tipus de societats. És una llei que dóna seguretat al tràfic jurídic i pretén defensar els inte­ressos dels socis minoritaris. La llei també ha d’e­vo­­lucionar per donar resposta als canvis que es produeixen a la societat. Les protec­cions són necessàries però, a vegades, triguen a preveure’s. Són bàsics els drets polítics dels socis, és a dir, el dret de vot, el dret a la in­formació, el dret a poder deliberar a les juntes i assemblees generals, etc. Unes proteccions que fins fa alguns anys no existien.” La legislació ha hagut d’adaptar-se cada vegada més al món de l’empresa, per això molts advocats es refereixen ja a un dret em­presarial per la multiplicitat de disciplines que engloba.

No obstant això, encara hi ha molts aspectes legislatius que s’han de millorar. “Per una banda, estem patint un excés d’activitat legislativa, sobretot en determinats àmbits com el fiscal o el laboral. Lleis que es creen però que triguen molt a aplicar-se. I les lleis s’han de fer perquè es compleixin. En altres camps, com el del dret concursal, en canvi, la llei es troba totalment obsoleta. Es parteix d’una norma de l’any 1922. El procediment de la fallida prové de la LEC de 1880. Són contra­dic­cions del món jurídic que s’haurien de resoldre.”

A l’empresa es produeixen molts conflictes, tant internament com en la relació mercantil amb altres empreses. “Els advocats hem d’intentar que els conflictes se solucionin al més aviat possible i evitar el plet. És cert que en una transacció tothom hi perd alguna cosa, però resulta molt més negatiu el litigi. Aconseguir un acord és una sa­tis­facció. De totes maneres, el client no sempre és conscient d’aquesta realitat que defensem la majoria d’advocats. Pensen que el plet els donarà la raó i no és així. El jutge és qui deci­deix qui té la raó i a l’hora de prendre aquesta decisió hi intervenen molts elements que fan impossible preveure el resultat final.”

I continua: “Sóc partidari dels tribunals arbitrals, una alternativa al plet que ha demostrat que és molt efectiva per resoldre conflictes. He portat casos al tribunal arbitral i estic content dels resultats, els clients poden solucionar els assump­tes amb rapidesa, cosa que no s’aconsegueix a la justícia ordinària.” Aquestes són les paraules d’en Josep Lluís Figueras, un advocat que participa de l’esperit de la justícia i intenta aplicar-lo i donar-lo a conèixer a la societat que ens envolta per fer-la cada dia millor.