Text del 2002
El repte de les noves generacions de gestors públics rau a trobar l’instrument correcte de gestió al nostre territori local.
En els últims deu anys, la missió fonamental del Col·legi de Secretaris Interventors i Tresorers d’Administració Local de Tarragona ha estat recuperar el prestigi del cos de professionals i aixoplugar els millors funcionaris d’avui dia “amb responsabilitats –fins i tot directives– i coneixements superiors sobre gestió municipal. Som els únics en preparació, perquè ningú més no s’ha molestat a formar-se tan acuradament en aquesta professió.”
Són les paraules de Joan Anton Font, president de la corporació des de 1999, tot i que la seva vinculació es remunta a 1992: “L’any 1990 érem una professió desprestigiada, patíem les darreres reminiscències del règim franquista. Tot i que ja havien passat dotze anys d’ajuntaments democràtics, es respirava desconfiança. Sortosament, entre els anys 1992 i 1994 es va produir de forma correlativa un traspàs en els quatre col·legis catalans, cosa que va suposar un canvi rellevant. Esdevenir un segell de qualitat era el nostre leitmotiv.”
El cos de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local tarragoní entén que el Col·legi ha de ser “una entitat voluntària, correcta i necessària.”
La voluntarietat permetrà als futurs funcionaris d’Administració local considerar la institució com un ens aglutinador, però voluntari: “Som pioners a tot l’Estat espanyol a demanar –i a normativitzar– una associació voluntària. El nostre Col·legi ha de tenir sentit perquè els membres hi volen pertànyer. Oferim uns serveis i vetllem per la qualitat del col·lectiu i per protegir la professió de l’intrusisme.”
Les funcions d’aquests professionals són “fer publicar, assessorar i fiscalitzar la gestió econòmica, a més d’altres funcions de gestió directiva.”
La corporació ha de saber posar en marxa mecanismes per tal “d’aconseguir que els nous membres que entren en els municipis desenvolupant aquelles funcions de forma interina i provisional passin també pel nostre sedàs.”
La labor del Col·legi també consisteix a cercar convenis de formació amb universitats, la Generalitat de Catalunya i les diputacions: “Hem d’assegurar que la persona que ingressa ofereix garanties d’independència i coneixements per exercir òptimament aquesta funció. Les entitats municipals comprenen que els cal un professional que els digui en cada cas quina especialització de la normativa han d’aplicar i quin és el millor camí dintre de la correcció jurídica i econòmica per assolir els seus objectius polítics.”
En un nou marc democràtic basat en “l’estat de dret, en la necessitat de complir amb la llei per donar fonament a la democràcia”, la presència d’un col·lectiu que doni plenes garanties per exercir implacablement les funcions pròpies s’ha fet imprescindible: “Gent que entengui i assumeixi que l’habilitació estatal implica superar unes oposicions a les quals tothom tingui accés, acreditar uns mèrits, una capacitació i uns coneixements específics, i després realitzar uns cursos de formació especialitzada; això és la base de la gestió democràtica. Per aquí hem de ser capaços d’anar i ho hem d’anar assumint.”
Les dificultats amb les quals el cos de secretaris ha hagut de conviure al llarg d’aquests anys de democràcia són diverses: “A Catalunya hi ha massa ajuntaments i massa petits. L’Ajuntament ha de ser un ens prestador de serveis al ciutadà, i una entitat de 200 habitants no té capacitat de cap tipus. M’atreveixo a afirmar que seguim estant en la Transició respecte de la gestió municipal. No podem parlar encara de normalitat democràtica, almenys fins que a la globalitat del territori català no s’hagi fet el primer canvi de govern.”
L’alcalde ha estat una peça clau en el procés d’adequació democràtica a Catalunya: “El país li reconeixerà allò que ha representat en la nostra història. Els alcaldes han estat els impulsors de la gran transformació del país, és evident.”
I afegeix: “El repte de les noves generacions de gestors públics rau a trobar allò que no hem estat capaços de descobrir: l’instrument correcte de gestió al nostre territori local.”
Els Consells Comarcals, creats per pal·liar les mancances del sistema municipal preestablert, “en lloc d’entendre’s com una figura de gestió, van ser dissenyats per fer de contrapès polític.”
Amb la imparcialitat característica dels secretaris interventors i tresorers, el seu representant insisteix en el paper que ha de desenvolupar un bon funcionari, sobretot en municipis mitjans i petits: “Representem els serveis jurídics i econòmics que donen suport a l’alcalde. En un règim democràtic, aquest és l’únic que té la potestat d’interpretar la voluntat del poble i de transformar-la en fets concrets. Per tant, aquesta funció no la podem tenir nosaltres, però l’ajudem a fer-ho, tot seguint els camins que preveu la normativa i de la forma més àgil possible. El secretari domina la tècnica, els procediments, la normativa especialitzada i és sobre qui recau el pes d’un servei de gestió correcta.”
En els darrers anys, també ha estat interessant observar el treball conjunt d’arquitectes municipals i secretaris interventors: “Amb la nova llei d’urbanisme a Catalunya, l’arquitecte s’ha adonat que necessita al costat un bon jurista, un secretari o els serveis jurídics de l’Ajuntament, sobretot en els municipis mitjans i petits. Les grans transformacions urbanístiques s’han fet a través dels treballs conjunts.”
El nou mil·lenni representa per a la gestió municipal una era plena de complexitat i canvis substancials que les noves generacions hauran d’aprofitar si es desitja un territori local millor gestionat a tot Catalunya. La incorporació de la dona en el cos de secretaris, interventors i tresorers és una realitat: “Estic convençut que si aquest llibre dedicat a l’associacionisme s’escrivís d’aquí a vint anys, el 90% de les persones del nostre Col·legi entrevistades serien dones.”
Tant de bo personatges tan entranyables com els jutges de pau, amb qui els secretaris han mantingut sempre una estreta col·laboració, també sàpiguen adaptar-se a les noves circumstàncies i fer-se un lloc merescut, potser sota formes jurídiques actualitzades als nous temps. Sens dubte, la labor conjunta de tots els professionals dels ens locals representa l’eix al voltant del qual hauran de treballar les generacions més joves de professionals, compromesos amb una Catalunya pròspera que ja ha començat a caminar cap a una maduresa democràtica plena.
