Text del 2002.
El Mediterrani és el bressol de la civilització occidental, els habitants que poblen la seva conca fa milers d’anys que gaudeixen d’un clima privilegiat, un clima que els ha anat amollant i els ha donat un estil de vida que avui és exportable a tot el món. És per aquesta raó que va néixer l’any 1999 la Fundació Viure el Mediterrani, Alimentació, Cultura i Societat, amb un subtítol tan bonic i explícit com el de “viatge apassionant a un estil de vida.” Així, doncs, Joan B. Renart president de la Fundació i un dels fundadors, ens explica quins són exactament els seus objectius: “Creiem que el que importa és preservar i potenciar l’estil de vida de la Mediterrània prenent l’alimentació com a eix vertebrador, perquè aquest és un element comú a tots els països d’aquesta àrea. A més, també tenim la intenció de convertir Barcelona en la seva capital gastronòmica.”
I continua explicant-nos quin és el projecte que va partir d’aquesta idea d’entendre la Mediterrània de forma global: “Volem donar resposta a un conjunt de necessitats plantejades en la conjuntura històrica que estem vivint i que podem resumir en la necessitat de protegir, mantenir, potenciar i vincular els països que conformen aquesta zona mitjançant els ítems d’alimentació, cultura i societat, de manera que cap d’ells no perdi la identitat.”
El sistema alimentari mediterrani intervé en totes les activitats que porta a terme l’home i en genera d’altres per si mateix, per això Joan B. Renart defensa que l’alimentació “no és solament una necessitat nutricional, sinó també un plaer de viure, un plaer que genera sectors econòmics importantíssims com són el turisme i totes les activitats que firen al seu voltant. Un plaer que contribueix també a la recuperació i a la vitalització del sector agropecuari, que intervé en tots els àmbits de la indústria agroalimentària i que, finalment, està implicat en un tema tan essencial com és la salut i la qualitat de vida.”
Darrere de la Fundació Viure el Mediterrani hi ha associacions tan importants com la Fundació Institut Català de la Cuina que agrupa els 150 millors cuiners de Catalunya, i també treballa conjuntament en moltes activitats amb la Càtedra Sent Soví de la Universitat de Barcelona, i això sense deixar de donar suport a les escoles d’hosteleria i a totes les associacions de cuiners i restauradors de Catalunya, a diverses institucions públiques, a la indústria alimentària en general i al sector serveis. La Fundació treballa contínuament en diverses campanyes que puguin ajudar als seus objectius i que estiguin relacionades amb el seu esperit: “Hem donat suport, per exemple, a l’Associació Conèixer Catalunya en la Campanya Conèixer la Cuina Catalana, que s’ha dut a terme per saber, a través d’enquestes, quins són els plats que els ciutadans consideren més representatius del nostre país.”
Dins dels objectius i de la filosofia d’aquesta entitat hi ha la voluntat de “renovar i reconèixer el fet diferencial que configura els pobles de la Mediterrània”, i és precisament per aquesta raó que volen “potenciar l’equilibri socioeconòmic d’aquestes cultures i exportar l’estil de vida mediterrani a través del turisme cap als mercats no mediterranis.”
És evident que aquesta és una idea molt ambiciosa, però amb la il·lusió i l’esforç que hi posen tots els membres de la Fundació, de ben segur que es tirarà endavant: “Volem revitalitzar la conca mediterrània posant-nos en contacte amb tots els que hi viuen, fent revifar els sectors implicats, tant econòmics com socials i culturals. Estem disposats a generar activitats pluridisciplinars que poden ser de tipus social, lúdic, cultural o pedagògic. També volem formar plataformes de debat, dinamitzar els sectors econòmics i convertir-nos en un marc de relacions públiques per a aquells que estiguin interessats a participar-hi; ser una base d’estudi, investigació i debat sobre el món mediterrani, i posseir una documentació permanentment actualitzada, que permeti conèixer qualsevol oferta o demanda dels sectors implicats en l’alimentació.” Es tracta de ser, en definitiva, “un punt de trobada i de reflexió on line a través de la web, l’eix de comunicació, el punt d’informació, promoció, debat i guia.”
Pel que fa al turisme i la gastronomia, la Fundació Viure el Mediterrani pensa que han de ser els motors fonamentals del nostre país: “En aquests moments la cuina catalana s’està convertint en una de les cuines més importants del món i són els mateixos cuiners d’altres països els qui així ho reconeixen. Hi ha hagut una renovació tan gran, un esforç tan enorme que se n’estan començant a veure els resultats, i no es veuen només en el nom d’alguns xefs que surten a les guies de tot el món, sinó que també ho veiem entrant a qualsevol restaurant de qualsevol poble de Catalunya a menjar. A tots ens emportem una sorpresa agradable, perquè s’estan fent plats excel·lents, originals i amb unes matèries primeres de gran categoria.”
En relació al turisme en general, es tracta que des de les institucions públiques hi hagi persones disposades a encapçalar un moviment realment essencial: “Qui es posi al capdavant d’un projecte per potenciar el turisme ha de tenir molt clar que té un tresor a les mans, perquè les empreses ens les estan comprant els estrangers i no hem de deixar que ens prenguin també el turisme. L’any passat van ser 17 milions les persones que van venir a visitar el nostre país i som nosaltres qui els hem de motivar perquè continuïn venint, perquè en vinguin més i perquè no vinguin solament a prendre el sol i a beure sangria. Crec que Espanya pot fer un salt impressionant en aquest sentit, i que Catalunya pot fer que tots passin per aquí.”
El nostre és un territori amb un capital turístic que encara s’ha d’acabar de descobrir: “No podem fer que els turistes es vagin acumulant a la costa com formigues, hem de reconduir-los, de fer uns bons circuits que els permetin descobrir les meravelles geogràfiques i culturals que tenim.” La Fundació Viure el Mediterrani sap que hi ha moltes coses per fer, però també que “per alguna s’ha de començar”. Ells han engegat diferents iniciatives, de les quals ja se’n veuen els primers resultats.