Text del 2002.
Fundació Aula es va crear el 1984 amb la missió de fer recerca pedagògica en diferents camps. El seu president i fundador és Pere Ribera Ferran, un home que ha tingut una trajectòria dilatada vinculada al món de l’educació a Catalunya. Va ser fundador i director de la secció espanyola del Liceu francès de Barcelona durant 28 anys abans de crear l’Escola Aula, el 1969, amb uns plantejaments moderns, oberts i compromesos amb la cultura catalana. “Durant el període de 1939-67 el Liceu francès va ser un refugi de gent inconformista amb el règim espanyol. Vaig aconseguir crear la secció de llengua espanyola. Els alumnes d’aquells anys van tenir una formació al marge dels centres educatius vinculats a l’Estat procurant mantenir la continuïtat amb l’herència cultural i pedagògica de la República. En realitat, molts d’aquests alumnes van adoptar posicions polítiques i tingueren un paper molt important en la Transició espanyola. Mitjan els anys dels 60 vam començar a plantejar-nos la possibilitat de crear una escola on poguéssim aplicar aquells plantejaments educatius. Així va néixer Aula, que parteix de l’experiència adquirida al Liceu durant tants anys.”
L’escola va mostrar ja de bon començament la seva intenció d’oferir formació en quatre idiomes: català, castellà, francès i anglès, conscients de la importància del plurilingüisme de la persona. “Apliquem una fórmula molt estudiada que ha donat resultats molt satisfactoris. El nen comença aprenent la llengua materna i als cinc anys s’introdueix l’altra llengua oficial, que progressivament es posa al nivell de la materna. També als cinc anys comença l’estudi del francès i als 8 de l’anglès. S’assoleixen titulacions i un nivell idiomàtic que permet als alumnes de fer estudis universitaris a l’estranger.” Sens dubte, l’Escola Aula és precursora d’un camp de formació que avui és de gran importància, el de domini d’idiomes.
La Fundació va néixer el 1984 recollint tot el bagatge de coneixements i experiència educativa de l’escola. Des d’ella s’han dut a terme iniciatives pioneres que s’han donat a conèixer més enllà del territori català. “Des de la Fundació hem obert camins de recerca pedagògica en diferents matèries, però des del 1982 hem posat un èmfasi especial a contribuir en la introducció de les noves tecnologies dins del camp educatiu. Així, el 1997 vam organitzar la primera Olimpíada Informàtica Espanyola amb la col·laboració de les Universitats Politècniques de Barcelona i Madrid, Deusto, i les universitats de Granada, Màlaga i Santiago de Compostela.”
L’Olimpíada Informàtica Espanyola, una competició anual de programació d’ordinadors per a estudiants de secundària, ha tingut un gran èxit en les cinc edicions que se n’han realitzat. “La pràctica informàtica la contemplem no com un instrument d’usuari sinó com a matèria formativa. Des de la Fundació hem potenciat el desenvolupament de la informàtica en el camp de l’educació. El 1987 vam organitzar un simposi a Barcelona intitulat Cultura, Informàtica i Sistema Escolar, on vam reunir 60 experts mundials en la matèria.”
Aula va ser de les primeres escoles de Barcelona a introduir la informàtica com a matèria educativa. “Vam començar el 1982, quan la informàtica es veia com un invasor que substituiria el professor en la seva tasca docent. La idea és que l’alumne tingui autonomia personal, sàpiga experimentar i arribar a una solució pel seu compte. Cadascú projecta petits programes a la mesura de les seves capacitats; poden trigar mesos a fer-ho, però gairebé sempre acaben la feina. Saben que poden arribar fins al final i aquest fet els aporta confiança. Aquest projecte és una experiència d’estímuls, de capacitats i de caràcter important. I és que cada dia fa més falta fomentar el caràcter de la gent i els efectes diferits d’un esforç.”
En aquest sentit, “els professors s’encarreguen d’orientar l’estudiant perquè realitzi un treball autònom. La informàtica hi juga un paper important, estimulant capacitats, fent que es tregui partit dels errors, potenciant l’autonomia de l’alumne. Cal que s’esforci, i aquest esforç forja el caràcter, la possibilitat d’estudiar per obtenir uns fruits al cap d’uns anys. Es prepara l’alumne per afrontar coses noves que es plantegin a la societat, trobar solucions davant del canvi. Interessa que sigui capaç d’imaginar creativament solucions per a diferents problemes.”
La sensibilitat de la Fundació per a l’educació i la pedagogia ha anat més enllà del territori espanyol. “Hem protegit una escola de la Pampa boliviana, a la frontera amb Argentina, amb una població bàsicament indígena. La iniciativa va ser de la Fundació però vam rebre el suport dels pares d’alumnes d’aquí. Els vam enviar material i vam construir-los una biblioteca. Posteriorment s’ha aconseguit crear un parvulari que porta per nom Barcelona. Vam aplicar un projecte pedagògic molt interessant que ha donat grans fruits. Vam realitzar classes de repesca pels alumnes amb més possibilitats amb l’objectiu d’ajudar-los a seguir els estudis; un model que ha continuat aplicant l’Estat bolivià. La relació ha durat més de vuit anys i al llarg d’aquest període hem contribuït a desvetllar l’interès de força gent, tant del poble com de l’àmbit oficial.”
L’escola fa més de 20 anys que fomenta els treballs de recerca de voluntaris. S’han obtingut molts premis CIRIT. Responent a l’interès dels mateixos alumnes, als premis de recerca científica, s’hi han afegit els de recerca humanística i de literatura: “S’entusiasmen amb els projectes al marge dels programes oficials. Són un excel·lent estímul per a ells.”
Aula ha estat escollida per formar part d’un projecte d’escoles europees, nascut a Alemanya. “Aquesta denominació, més que una connotació geogràfica o política vol significar l’ambició d’assolir un nivell de formació plenament europeu.” Pere Ribera posa de manifest el fet que “és fonamental fomentar les capacitats dels joves, la seva autonomia, el seu sentit de responsabilitat i el de solidaritat amb el passat i, sobretot, amb el futur.”
