Text del 2001
“El dret és una matèria molt rica i profunda, però cal saber interpretar-la”
Joan Carles Codina i Ester Escoda són una parella de joves d’Argentona que van obrir el primer despatx d’advocats de la població fa uns quants anys. “Argentona té aproximadament 10.000 habitants, però és a cinc minuts de Mataró, i això fa que la gent hi vagi tan sovint que és normal que també tinguin allà el seu advocat.” Per això s’ho van rumiar cinc, deu i vint vegades abans de fer el pas: “Les empreses del sector, ubicades a Argentona mateix o a tota l’àrea del Maresme, estaven acostumades a tractar amb advocats de Barcelona o de Mataró, i per això teníem reserves sobre com ens podia anar. La inquietud jurídica de les empreses petites i d’algunes persones del poble ja la resolien les gestories, que tenen els seus propis assessors.”
Però finalment van fer el cop de cap: “Amb data d’avui puc dir que estem molt contents, i considero que un punt a favor nostre ha estat precisament la proximitat, que per a mi és fonamental. Per aquesta raó, crec que els qui mostren tant d’entusiasme amb la idea que Internet permetrà arribar a més clients, van una mica errats, perquè en la comunicació no solament compten les paraules, també hi ha el contacte físic i visual, que són imprescindibles per transmetre confiança i que només es poden donar quan tens la persona al davant.”
La vocació del despatx va ser sobretot “suplir un espai. Vam adonar-nos que hi havia molta Pime que necessitava un assessorament de qualitat que no tenia. Aquestes empreses, en la complexitat de la societat en què estem vivint, es trobaven amb una sèrie de dificultats que la petita gestoria no els podia resoldre.” I Joan Carles Codina afegeix: “Són negocis que no es poden permetre tenir un advocat en plantilla, però penso que hem d’aconseguir que no deixin de tenir un advocat d’empresa, és a dir, ens han de sentir molt a prop.”
Per aquesta raó visiten tant els clients i intenten conèixer la problemàtica de l’empresa i de tot el seu entorn: “L’empresari que vol fer pa ha de poder fer pa, i s’ha d’oblidar de tota una sèrie de coses que ja fem nosaltres.” Es tracta, doncs, que el públic confiï plenament en l’advocat i que aquest li transmeti la tranquil·litat que necessita: “Em produeix una gran satisfacció que un client que ha arribat esverat surti del despatx molt més tranquil. Cal una mica de psicologia; de fet, aquesta és una disciplina que els lletrats hem de tenir molt present.”
I continua: “Quan acabes la carrera ets llicenciat en dret, però això no vol dir que siguis advocat. Per a mi l’advocat és aquell professional que integra diverses disciplines, una d’elles la psicologia, però que també coneix molts altres camps. Jo, per exemple, treballo bastant per a empreses de la construcció i, per tant, haig de saber una mica del tema per poder parlar sense haver de tenir sempre el tècnic al costat.”
El dret administratiu també forma part del seu dia a dia: “Em veig obligat a tocar temes d’urbanisme o de medi ambient sovint i, a més, col·laboro amb una editorial que edita una revista adreçada als ajuntaments de tot Espanya. Això m’ha obligat a donar-los respostes en qüestions que els afecten i que estan dins de l’àmbit del dret administratiu.” En el cas de la normativa mediambiental, “jo crec que la Generalitat de Catalunya no s’està passant gens ni mica, sinó tot el contrari. Hi ha una legislació aprovada que no s’està aplicant, i moltes empreses fan el que volen.”
I segueix: “El cas és que hi ha una normativa d’àmbit estatal, però l’encarregada de fer-la complir és la Generalitat, i només es mostra exigent en uns mínims; força punts encara es passen per alt. Per exemple, moltes empreses haurien de dur un registre de residus industrials. Les que tenen la qualificació d’industrials l’estan complint, però n’hi ha moltes dins dels cascos urbans que treballen amb residus perillosos sense portar cap mena de registre.” Aquest és un tema que ell coneix a fons, perquè fins i tot hi ha firmes que li demanen dictàmens per saber si estan respectant la normativa vigent.
“També es dóna el cas que alguns municipis són molt més estrictes que la pròpia Generalitat. Estan fent una tasca que no els tocaria a ells, però com que tenen targeta d’inspecció fan aplicar la normativa estatal i autonòmica en les seves ordenances d’activitats.” No obstant això, la realitat és que no sempre és senzill complir les lleis vigents en aquesta matèria: “La normativa està exigint una sèrie d’infraestructures que les empreses petites no poden afrontar. És el cas d’alguns tallers d’automoció, per exemple. El dia que la Generalitat es posi seriosa en això hauran de tancar, perquè no podran tenir un sistema de decantació d’aigua ni de separació de residus, atès que moltes no disposen de l’espai suficient.”
I sembla que aquest moment arribarà per força: “Des de la Unió Europea ja es comencen a sentir veus d’empresaris d’altres països que diuen que es troben amb un greuge comparatiu, perquè estats com Espanya no tenen una normativa mediambiental gaire estricta i això provoca competència deslleial.”
Joan Carles Codina és d’aquells juristes a qui atrau l’ambient dels tribunals. “A més, m’agraden els judicis orals, de manera que estic content amb la nova Llei d’enjudiciament civil, perquè penso que l’antiga estava defraudant en certa manera el ciutadà, i crec que és una garantia per a ell que el jutge el pugui conèixer, que et vegi a tu informant i que dicti la sentència havent escoltat les parts directament.”
Fins ara no hi havia la immediatesa que sobre paper es demanava: “Sé que a molts companys els fa por el caràcter oral dels judicis, però jo n’estic molt content. De totes maneres, també vull ser prudent i reconèixer que si jo no fes el que m’agrada no seria un bon professional. Sóc conscient que anar als tribunals és un procediment llarg i costós i, per tant, procuro estalviar-lo als meus clients. Arribar a un acord significa tenir una solució molt més ràpida i a un preu bastant més baix, per això intento aconseguir-lo sempre que puc.”
Joan Carles Codina és un enamorat de la filosofia del dret, i fins i tot n’havia fet classes a la Universitat de Barcelona: “El dret és pura filosofia i jo penso que l’advocat hauria de ser un il·lustrat. De fet, abans ho era, però ara hi ha una tendència a l’especialització, i hem passat a ser més tècnics. Crec que aquest tecnicisme ens portarà a saber molt sobre una cosa, però també a no tenir ni idea d’una altra. El dret és una matèria molt rica i profunda, però cal saber interpretar-la, i aquesta és la feina dels juristes i advocats.”
