Text del 2001
“La confiança client-advocat ha d’existir, és el motor de la relació”
Tota la trajectòria professional de Josep Joan Cerón ha estat lligada al món empresarial. L’àmplia experiència adquirida com a assessor jurídic des de la seva època universitària, així com la seva iniciativa empresarial quan va muntar el seu propi despatx l’any 1985 –l’actual Estudi Jurídic Nexus– són proves del tarannà viu i lluitador d’aquest advocat.
La decisió respecte del seu futur professional va estar marcada no per un sentiment vocacional, sinó més aviat per una clara visió humanista: “Em vaig decantar per l’advocacia, quan tothom deia que havia de fer medicina. Tot i així, crec fermament que la carrera de dret és una de les més completes quant a formació de l’individu. Això no obstant, la pràctica la duem a terme les persones i és difícil que a la facultat ens la puguin explicar. Fora, l’exercici depèn de tu, i aquí hi ha un món de varietats. En el meu cas, les passanties van ser fonamentals. Vaig estar en contacte directe amb la pràctica, amb el món real. També, vaig tenir la sort, quan encara era estudiant, de començar a fer unes pràctiques al Jutjat Degà d’Instrucció. Era un privilegi respecte de companys que no comptaven amb aquest aprenentatge.”
En acabar la carrera, va començar a treballar a l’assessoria jurídica d’un banc, on Sebastià Roca Roquer va ser el seu cap i mestre inestimable. Va començar aleshores a muntar el despatx, que des de bon principi va dedicar-se a les especialitats de dret civil, laboral i mercantil. Al cap dels anys s’hi han anat afegint lletrats que avui Josep Joan Cerón considera absolutament integrats en la seva filosofia: “El despatx és el resultat de l’esforç de tots i tinc la sort de comptar amb uns col·laboradors excepcionals i molt efectius.”
Confessa, però, no saber delegar: “És difícil perquè som els dipositaris de la confiança de l’empresari i això és complicat de trencar. Crec que és més una qüestió d’informació i no tan sols de supervisió. Delegar és l’últim pas que em queda per fer ja que, quan tens bons companys, aproves coses que estan perfectament fetes, ni jo mateix no les hagués fet millor.”
Josep Joan Cerón està convençut que, en el món empresarial, la figura de l’advocat no juga un paper purament tècnic. El que interessa a l’empresari de debò és que l’assessor jurídic li garanteixi solucions: “Davant de les inquietuds de l’empresari, ha de prevaler la sinceritat recíproca, la qual, com passa en totes les relacions personals, augmenta amb el temps. Cal promoure constantment la confiança però sense caure en una implicació excessiva. És saludable per part d’ambdues parts mantenir certa distància, que permeti l’objectivitat i afavorir així el consell legal. En els últims anys, he trobat casos en què els advocats han perdut el seu cap fred, i això els ha impedit donar un bon consell. Sortosament, es tracta d’una minoria de casos. La confiança client-advocat ha d’existir, és el motor de la relació. Crec que els meus clients vénen al despatx perquè pensen que faré tot el que estigui a les meves mans per portar el seu tema endavant, i aquest vincle de confiança mútua és la clau de la col·laboració.”
L’empresari va comprenent que l’assessorament és una eina imprescindible en una societat tan complexa. Per arribar allà on no pot l’empresari, l’assessor necessita un reciclatge constant: “L’encasellament no és possible. La nostra feina ens demana un esforç, sovint desmesurat, per poder estar absolutament al día de les novetats legislatives. L’empresari ha de sentir que ets un professional coneixedor de tots els àmbits. Procuro que la meva feina no sigui estrictament d’assessorament jurídic, sinó més àmplia. Penso que el fet d’haver intervingut en diverses àrees en diferents empreses m’ha obert un ventall de possibilitats que no s’han de desestimar.”
Estem vivint una època de molts canvis legals i el naixement de nous drets. Arran de la revolució de les noves tecnologies, sorgeix la protecció de dades i el comerç electrònic: “He tingut la sort d’intervenir en matèries de noves tecnologies. L’empresari també es veu afectat i sovint desbordat pel que suposen. D’una banda, són qüestions imprevistes i espera rebre per part nostra una informació davant el seu desconeixement. De l’altra, en temes tan innovadors i canviants, no existeix encara una jurisprudència sobre la qual es puguin sostenir certes posicions. Fins i tot, el mateix legislador també s’hi troba de nou, està impel·lit per la necessitat de donar reposta a una sèrie de realitats noves, que han de ser regulades. És obvi que va sempre darrere dels fets, regulant situacions que ja s’han produït.”
L’actual classe empresarial està més preparada, i sol ser sensible a l’allau d’obligacions legals que cal complir. “L’empresari és un home amb una voluntat ferma de complir les lleis però, de vegades, no sap ben bé quines obligacions comporten. La pràctica empresarial l’obliga a dedicar-se a la seva tasca creadora, i la resta la delega cada cop més a l’assessor.” Aquest és un pas endavant i “forma part de la millora formativa dels directius. Aquesta és una terra d’empreses familiars, però l’empresari ja no és l’amo que era abans. Ha entès que no serà mai un bon director general fins que no accepti que no té cap obligació de saber-ho tot, i que s’ha d’envoltar d’especialistes en cada àrea de coneixement. L’assessor es fa imprescindible perquè la responsabilitat que l’empresari suporta és cada cop més forta. Resulta molt gratificant el fet que arribi al despatx per explicar-te i demanar-te què ha de fer per prevenir riscos laborals o en matèria mediambiental, per exemple. L’empresari és conscient que les normes no han de suposar un entrebanc, sinó que té un bé per protegir i la pròpia regulació legal li’n proporciona les eines. Aquesta concepció fa molt més fàcil l’aplicació de la normativa legal.”
Estudi Jurídic Nexus es planteja el futur amb la seguretat que caracteritza el seu fundador: “M’identifico amb l’advocat particular i pretenc seguir amb la mateixa filosofia, malgrat els moviments i tendències actuals de la professió. Penso que mai no desapareixerà la figura de l’assessor jurídic personal perquè la nostra pròpia professió consisteix a ser dipositaris d’una confiança i d’una mena de complicitat benentesa que, com a mínim els meus clients, difícilment delegaran en un gran despatx. Això no vol dir que posi en dubte el servei d’aquests despatxos col·lectius multidisciplinars, de cap manera. Penso només que certa atenció personalitzada, fonamentada en el coneixement mutu, és més fàcil de donar des d’una estructura més petita.”
Josep Joan Cerón és fill d’un reconegut periodista i dibuixant de premsa llicenciat en dret, un home lluitador, inquiet i multidisciplinar. Afortunadament, el dret i l’empresa han pogut gaudir d’aquesta concepció humanista de la vida heretada del seu pare a qui, a més, ha d’agrair una influència personal molt gran en els seus inicis professionals.
