Text del 2002.
“Avui els netejadors són dones i homes amb una categoria professional”
“Catalunya és un país on l’associacionisme es viu intensament. Ens interessem pel bé comú, per compartir idees i inquietuds, per associar-nos. Admetem que l’aixopluc d’un ens aglutinador és el millor garant davant la societat, però, a l’hora de la veritat, no ens comprometem del tot”, emfasitza Joan C. Sánchez, president de l’Associació Catalana d’Empreses de Neteja, així com d’Asociaciones Federadas de Empresarios de Limpieza Nacionales. Tanmateix, sense l’empenta d’un treball conjunt de la Junta i dels empresaris membres no hauria estat possible dignificar un sector que presenta unes perspectives de progrés modèliques dintre i fora de Catalunya. “Comptem amb una junta de membres ferms, actius, amb les idees clares. No obstant això, les associacions estem mancades de recursos econòmics i l’esforç personal que hi dipositem és tremend.”
Gràcies a aquesta unió de gent motivada es va impulsar no només l’associació catalana, sinó també la federació nacional: “Les associacions de Madrid, Andalusia, Astúries i la nostra vam decidir constituir-la per omplir el buit d’una federació ja existent però inoperant. Les corporacions d’arreu d’Espanya admiren el nostre treball.”
En nombre d’associats, l’entitat catalana té agrupades 200 empreses que aglutinen 25.000 treballadors. “Som l’entitat més experimentada de l’Estat, diferenciada de la resta pel volum d’activitat i per les iniciatives sòlides assumides i d’altres per assolir.”
El seu tret distintiu és un centre de formació propi creat l’any 1995: “Per dignificar el sector, era imprescindible posar al servei dels empresaris i treballadors una formació professional i qualificada.”
És l’única associació a tot Espanya que disposa d’un centre de formació equipat que pretén esdevenir un model de formació continuada, actiu durant tot l’any i tot el dia, a l’abast del sector i extensible a tota la geografia catalana: “Esperem que, a partir de l’any 2003, el suport que precisem per garantir el funcionament d’un centre homologat no provingui tan sols del fons europeu. Està previst que la Generalitat de Catalunya gestioni directament les assignacions.”
Suposarà un canvi positiu: “L’Administració no ens ha donat prou suport.” Si es considera que el sector ha guanyat representativitat en el teixit empresarial català –motor de l’economia del país–, “és lamentable que els empresaris amb ganes de formar la seva gent creïn un centre digne i no rebin ajut.” Per defugir la desqualificació de la neteja, l’Associació ha hagut de desterrar tòpics i fer una intensa tasca d’informació sobre la concepció moderna d’aquest món professional: “La dona de la neteja és un terme obsolet que ha de ser desmarcat. Avui els netejadors són dones i homes amb una categoria professional, formats amb tècniques avançades, assessorats per tècnics. A més de neteja, també venem suport tècnic i una assumpció implícita de responsabilitat. No creem sols riquesa pel volum de negoci que generem, sinó també benestar a la societat, treballem en benefici de la sanitat.”
Actualment es neteja amb responsabilitat, tot garantint un servei eficaç amb personal ben format, eficient, capaç d’adaptar-se a una professió més i més tecnificada i pendent d’un mercat exigent que tendeix a adoptar una mentalitat basada en una imatge d’empresa neta i sana: “Cada vegada hi ha més gent amb aquesta forma de pensar. Estem avançant molt en aquest sentit.”
En l’actualitat, a Catalunya, l’empresa privada és el client més destacat del sector, tot i que “segments determinats encara es mostren refractaris i segueixen contractant serveis propis de neteja, que no sempre es troben dins el marc legal. Els serveis de neteja a l’empresa pública són realitzats exclusivament per les nostres empreses, i en el futur confiem incorporar el terreny de l’usuari particular.”
Joan C. Sánchez incideix sobre un tema vigent, la immigració il·legal: “Sovint confonem immigració amb competència no legal. La gent evita cada cop més fer segons quines feines i la necessitat de contractar gent de fora augmenta. Tenen, però, a vegades, dificultats pel que fa a l’idioma i els costums. La neteja no s’entén de la mateixa forma. Així doncs, la formació esdevé una prioritat. De competència no legal en el sector, n’hi ha hagut sempre, quan encara no hi havia immigració.”
Està protagonitzada per persones que treballen per lliure, sense legalitzar ni cobrar el sou que el conveni estableix. Des de l’Associació resulta molt difícil combatre aquesta bossa de gent fluctuant. L’Administració podria servir-se de sistemes com la subvenció als particulars que optin per contractar empreses en lloc de personal no legalitzat. Com a resultat hi hauria més garanties, qualitat i serietat per al client, i accés del sector a nous mercats. Es reduiria la taxa d’aturats, es generarien més impostos. “Es produiria l’efecte bucle, positiu per a tots.”
Dos puntals, formació i professionalitat, pels quals l’Associació vetlla constantment, i un tercer, la fidelitat del personal amb l’empresa: “Els netejadors són els tentacles de l’empresari que arriben al client.” Per tant, cal que l’empresari faci que el seu treballador s’hi trobi a gust, gràcies a un tracte considerat, i que disposi de tots els mitjans de treball necessaris. “Un conjunt de factors que valora i fan que romangui en l’empresa, que esdevingui un professional estable.”
L’interès del president pel creixement sostenible del sector el porta a ser portaveu infatigable davant els ens públics: “Estic satisfet de l’atenció tan correcta rebuda, però d’ajudes i solucions concretes, en realitat, poques”, assevera Joan C. Sánchez. Confia que s’obriran noves i millors vies de comunicació amb l’Administració, a Catalunya, i també a tot l’Estat: “A la Federació s’estan integrant Tenerife, La Corunya, Orense, Múrcia, Bilbao, i aviat ho faran Saragossa, Castelló, València, Alacant, Balears, Ceuta, Melilla i Burgos. Intentem fer pinya i vèncer mancances.”
Optimisme i força es desprenen del discurs d’un president que també ambiciona fer realitat projectes conjunts amb altres institucions: “La nostra Associació, la de Seguretat i la de Petites Empreses, juntament amb els tres sindicats, UGT, USOC i CCOO, estem intentant de posar en marxa una Fundació amb l’objecte d’ajudar les empreses en un tema vigent i inquietant, els riscos laborals.” Un cop més, l’empremta d’una corporació catalana avantguardista, amb iniciatives que acabaran encomanant-se a la resta d’entitats espanyoles.
