Text del 2001
“La realitat és canviant i les coses rarament són com semblen; l’advocat això ho sap molt bé, però ha d’evitar jugar-hi en excés”
Les nissagues d’advocats han estat un dels trets identificadors d’aquesta professió al nostre país. Joan de Palol i Agustí ha tingut la sort de formar part d’una: “La meva família és d’arrels gironines. L’avi, Miquel de Palol, va estudiar dret a Barcelona però, per circumstàncies de l’època, mai no va poder arribar a exercir com a lletrat. El pare, Jaume de Palol, s’hi va establir un cop acabada la carrera i aquí ha desenvolupat tota la seva trajectòria professional. No sent jo persona de vocacions, va ser ell qui suaument em va dirigir cap a aquesta professió. Ell és de la vella escola, de quan gairebé tots els advocats es coneixien. Amb això vull dir que creu en la paraula donada per un company. Em va aconsellar que sempre conservés la meva independència, en tots els terrenys, fins al punt que tots dos vam decidir que no ens associaríem.”
La dedicació de Joan de Palol com a lletrat ha estat sempre vinculada al món de l’empresa, des de posicions molt diverses i complementàries, la qual cosa li ha permès de fer-se’n una perspectiva prou àmplia. Això li ha facilitat el desenvolupament de la seva feina: “L’any 1984 vaig començar a exercir oficialment. Ben aviat se’m van obrir tres camins que no he abandonat. D’una banda, actuo com a assessor d’empreses des de la vessant mercantil, principalment com a secretari del consell d’administració. A més de l’exercici lliure, també sóc gerent d’una empresa singular: la Federació de Mutualitats de Catalunya. De fet, la gerència d’una empresa no deixa de ser una mena d’advocacia portada fins a les seves últimes conseqüències. En el meu cas, diria que doblement perquè es tracta d’una societat que defensa els interessos de les seves entitats associades, a part de prestar-los serveis. He de dir que per a desenvolupar aquesta activitat directiva he tingut molt clar que havia de comptar amb l’assessorament d’un company lletrat. Per a mi és una qüestió de sentit comú. El dret és una excel·lent eina per a prendre decisions, però sempre és prudent tenir l’opinió d’altres professionals. M’amoïna veure la gran quantitat de dirigents empresarials i governants que no tenen el més mínim sentit jurídic. Crec que les coses funcionarien una mica millor si els fonaments elementals del dret s’expliquessin a l’escola. El meu tercer camp d’actuació en el món de l’empresa és el de la representació institucional, en aquest cas la de la Mútua dels Advocats de Catalunya, de la qual fa un any i mig que sóc el president.”
Com a advocat d’empresa considera que la confiança amb el client presenta uns perfils distints de la confiança estrictament personal. Hi influeixen els factors propis de la companyia, amb la seva dinàmica de relacions i tensions internes. “L’advocat d’empresa, sigui quina sigui la seva posició, forma part de l’organització de la casa i en aquest sentit no està al marge de les relacions de poder que hi hagi. També se n’ha de sentir part, però naturalment amb les reserves que aconselli el correcte exercici de la seva feina. Crec que d’aquesta manera és com millor es poden defensar els interessos de la societat, sempre que aquesta implicació professional estigui degudament equilibrada amb el distanciament que requereix el correcte tractament dels problemes que es presenten.”
Segons Joan de Palol, per a l’exercici de la professió és recomanable una certa dosi d’escepticisme: “La realitat és canviant i les coses rarament són com semblen. L’advocat això ho sap molt bé, però ha d’evitar jugar-hi en excés.”
L’estreta i llarga implicació que l’uneix a la Mútua dels Advocats de Catalunya explica el seu recent nomenament com a president: “És un càrrec que m’honora perquè he estat escollit pels meus propis companys, però també, i sobretot, per la naturalesa solidària de l’empresa. La meva funció és bàsicament moderadora i representativa, tenint en compte que la Mútua disposa d’un excel·lent equip professional. Tots els companys de la Junta, els electes i els designats pels collegis catalans, participem amb voluntat de servei al col·lectiu. Mai, en els més de 150 anys d’història, els advocats directius han percebut cap tipus de remuneració pel temps dedicat a la Mútua i les responsabilitats assumides. Cada institució o corporació ha de decidir el que consideri més oportú al respecte. En el nostre cas, la gratuïtat dels càrrecs directius és una qüestió fora de tota discussió; forma part de la nostra manera d’entendre la Mútua i ve a ser com un referent de la sensibilitat amb què ens hem d’apropar als objectius propis de l’empresa.”
La no-remuneració dels càrrecs directius de la Mútua es lliga directament amb la seva finalitat social i al fet d’inscriure’s en un àmbit corporatiu al servei dels advocats: “La Mútua és una entitat de previsió social que ofereix productes i serveis complementaris i alternatius als de la Seguretat Social a més de 20.000 usuaris, entre lletrats i les seves famílies. Abans de l’any 1995 era obligatòria, però des de llavors els advocats tenen l’opció de triar entre el règim d’autònoms de la Seguretat Social i la cobertura mutualista. La immensa majoria es decideix per la segona opció, i crec que el nivell de satisfacció és molt bo. Les nostres prestacions asseguren totes les contingències que cobreix el règim públic, des de la jubilació a la malaltia passant per les distintes incapacitats per a l’exercici de la professió. El nostre valor afegit és l’experiència, el coneixement precís que tenim de les necessitats dels nostres socis i la proximitat i capacitat d’adaptació a les necessitats concretes. A tot això cal afegir una gestió molt rigorosa.”
Les mútues són entitats sense afany de lucre i molt segures, que a més estan sotmeses a controls rigorosos i constants per part de l’Administració. Joan de Palol considera que aquesta supervisió és convenient, encara que tampoc cal magnificar el paper de l’Administració.
Juntament a la seva activitat asseguradora de previsió, la Mútua té un vessant social de marcat caràcter solidari: “Com en tot col·lectiu nombrós, existeixen situacions d’extrema necessitat. Hi ha molts advocats que són ells mateixos la seva pròpia empresa, amb tots els riscos i les dificultats de supervivència pròpies d’un mercat força competitiu i psicològicament molt dur. A la Mútua mirem d’ajudar aquells companys, generalment ja grans, que es troben en greus dificultats i que per les raons que siguin ho han perdut tot, potser perquè que en el seu moment no van ser prou previsors. Hi ha situacions veritablement dramàtiques i val la pena reflexionar-hi. La Mútua és un excel·lent exemple del que jo anomeno corporativisme ben entès, i els advocats l’hem d’utilitzar des del primer moment. Aquesta és la seva raó de ser.”
