Sra. Cristina Burguera Hernández

Text del 2001

“La planificació de la fiscalitat s’ha de fer des d’una interpretació intel·ligent i lògica de la legislació”.

El Bufete Dexeus va optar per un creixement basat en la fidelització dels seus millors advocats fent-los membres associats de la firma. L’especia­lista en dret tributari Cristina Burguera ha estat una de les lletrades que ha pogut gaudir dels beneficis d’aquest sistema de promoció interna: “Vaig tenir la sort de ser al lloc oportú en el moment just, és a dir, d’a­cabar la meva llicenciatura en dret l’any 1982, quan al bufet hi havia una sèrie de vacants. Per això, vaig poder escollir entre di­ver­ses branques d’especialització, i em vaig decantar pel dret fis­cal. Com que la formació que es rep a la universitat en aquesta àrea és molt su­mària, vaig aprofundir en els meus coneixements fiscals fent un màster en dret tributari. A banda de la capacitat de decisió i de la lli­bertat d’actuació de què en tot moment he dispo­sat, he rebut sem­pre tot el suport i la col·laboració de Joan Dexeus i Rafael Go­mis. Ai­xò ha facilitat la meva tasca al despatx, ja que, sobretot du­rant els pri­mers moments, el fet de ser jove i, a sobre, dona feia més difícil que els clients confiessin en mi. Per vèncer aquest obstacle, ha cal­gut que els meus companys em prestessin el seu suport i m’a­com­panyessin durant algunes de les primeres reunions. Des­prés, he a­nat obtenint la confiança de tots els clients, els quals han pogut com­­provar que els assessoraments que els prestava eren tan và­lids com els que els podia donar qualsevol altre company.”

Cristina Burguera coneix perfectament el valor de l’esforç perquè la de­di­cació al dret fiscal comporta un reciclatge permanent i una bona capa­ci­tat per llegir i interpretar-ne la normativa, que no sempre s’expressa amb la claredat i concisió convenients: “La legislació fiscal és redac­tada per economistes amb un estil específic, obscur i difícil d’inter­pre­tar. Això explica l’evolució i, fins i tot, les divergències que hi ha a l’hora de llegir i aplicar les normes per part de la pròpia Adminis­tració. Aquest fet té importants repercussions en la nostra tasca d’assessors perquè, d’una banda, hem de tenir en compte els crite­ris d’aplicació de les lleis que segueix l’Agència Tributària per fer-los complir als nostres clients i, d’altra, hem de ser molt curosos i deixar palès que l’opció triada en un moment donat, fruit d’una de­terminada lectura jurídica de l’Administració, pot deixar de ser và­lida en un termini curt si es produeix una variació dels paràme­tres d’interpretació. L’advocat ha de valorar aquests canvis i actuar en conseqüència.”

Les implicacions i responsabilitats dels assessors fiscals són evidents si es detecta un frau en els contribuents. Això obliga l’especialista a extremar les precaucions en el moment de determinar quina és l’opció més profitosa: “És molt important que hi hagi un cli­ma distès i de diàleg amb el client perquè necessitem disposar de totes les dades fiscals de l’empresa per tal d’ajudar-lo a pagar el que li correspon, el menys possible dins de la legalitat. La nostra funció és planificar la seva fiscalitat perquè contribueixi amb la justa mesura al desenvolupament de l’Estat. Aquesta planificació s’ha de fer des d’una interpretació intel·ligent i lògica de la legisla­ció, que no pugui comportar repercussions posteriors en cap mo­ment, perquè hem de partir de la base que la funció de la inspecció és detectar si s’han comès irregularitats o fraus i sancionar-los. No s’estudien les causes per què s’han produït aquestes deficiències, i l’assessor ha de tenir en compte aquest fet per estalviar proble­mes econòmics i personals als seus clients.”

El Bufete Dexeus, a més de la seva projecció internacional, assessora moltes petites i mitjanes empreses que ja han adquirit una sòlida posi­ció de mercat i que busquen mantenir-se i créixer: “Els clients del des­­patx són firmes actives que desitgen encarar el futur amb les mi­llors condicions possibles en tots els terrenys jurídics. Pel nos­tre sistema de treball en equip, aquestes societats sempre són cli­ents del despatx i no pas dels advocats. Això és un gran avan­tat­ge per als lletrats perquè totes les decisions adoptades se sot­me­ten a l’o­pinió dels altres membres de l’equip, la qual cosa pos­sibili­ta tenir una major perspectiva i assolir sempre les deci­sions més ade­qua­des. Quan una empresa entra a formar part de la nos­tra car­tera de clients, el primer que fem és una auditoria fis­cal per detec­tar pos­si­bles errades que s’han comès en el passat. Aquest sis­tema no a­caba amb les responsabilitats que s’han d’as­sumir en cas d’ins­pecció, però sí indica quins són els punts obscurs de l’as­­ses­so­rament seguit fins aleshores.”

El profund coneixement del món de l’empresa i de l’Administració de què disposa Cristina Burguera i el fet d’haver començat a exercir durant l’època d’implantació d’una nova ideologia fiscal, la capaciten per fer balanç de l’evolució viscuda per aquests estaments: “L’empresari ha evolucionat força i, en línies generals, avui en dia considera la fis­ca­litat com un més dels seus deures. Tot i així, encara és freqüent trobar companyies que només disposen d’assessorament intern, no sempre suficient, i d’altres que opten per una postura passiva: com que els fa por que algú els digui que s’ha de revisar la seva fiscalitat, confien en el caràcter aleatori de les inspeccions per no haver-ne de patir una. D’altra banda, l’Administració continua fent servir massivament les sancions com a mètode per conscienciar l’empresari, alhora que també ha millorat els seus sistemes interns de gestió i control.”

I els ciutadans no sempre responen judicialment a aquesta aplicació excessiva de sancions, sobretot perquè els temps d’espera són molt llargs: “És molt difícil fer entendre a un empresari que ha d’estar esperant durant un termini de més de cinc anys la re­solució del seu conflicte. Tot i així, sóc partidària de reclamar sem­pre que l’actuació de l’Administració sigui millorable perquè aquesta és l’única via per canviar la situació existent.” La conjunció de tots a­quests trets identificadors expliquen l’especificitat del sistema i del ta­rannà tributari dels espanyols, que en 25 anys ha passat de la pràc­ti­ca inexistència a la contribució general i normalitzada de la majo­ria de la població. Els empresaris, en concret, compleixen amb rigor aquesta o­bli­gació: “Continuem sent diferents a la resta dels ciuta­dans de la Unió Europea, però cada cop menys.”

Tot i l’esforç que li ha suposat, Cristina Burguera sap que ha estat afortunada perquè ha pogut combinar la seva realització professional amb la família: “Sóc mare de dos fills i reconec que, a pesar que no sempre és fàcil, és possible combinar els dos àmbits si aprens que el més important és organitzar-te correctament i disposes de la co­r­responent col·laboració de la família i del despatx.”