Text del 2001
“Els temes fiscals són cada vegada més complicats, cosa que fa que la nostra figura s’hagi anat potenciant amb els anys”.
No tothom té la sort de Juan Carlos i Amelia Aransay Martínez, dos germans de Tarragona que van aprendre l’ofici treballant al costat del seu pare, Carlos Enrique Aransay, un expert fiscalista molt reconegut a la ciutat. Ara, però, fa temps que exerceixen pel seu compte i han demostrat amb escreix que són uns professionals molt qualificats: “Tots dos som advocats i portem ja catorze anys treballant al despatx que va fundar el nostre pare l’any 1977.”
Però cal remuntar-se encara més enrere per comprendre la vocació pel dret que van mostrar els dos germans ja des de ben jovenets: “El nostre avi, Carlos Aransay, va ser delegat d’hisenda a Tarragona, i el pare va començar la seva carrera com a inspector en cap de la mateixa institució. Fins que l’any 1977 va decidir donar un tomb a la seva vida i deixar el cos de funcionaris per treballar per compte propi en un despatx especialitzat en dret fiscal.” Malauradament, fa tres anys que Carlos Enrique Aransay va morir i que els seus fills van agafar les regnes del negoci, sempre tenint en compte el mestratge que els havien proporcionat els anys al seu costat: “Era un gran professional i molt bona persona. Quan va morir, vam descobrir que treballava de forma gratuïta per a una tercera part dels clients que teníem aleshores al despatx.”
A més, afegeixen: “El primer consell que ens va donar un cop vam obtenir la llicenciatura en dret va ser que ens estudiéssim la llei de procediment administratiu, que ara ha sofert força modificacions, com el parenostre, perquè des del primer dia havíem de tenir clars els nostres drets perquè ningú no ens els trepitgés.”
Aquell despatx especialitzat en dret fiscal ofereix avui molts més serveis: “Hem fet canvis organitzatius i d’ampliació, però fonamentalment continuem seguint la línia que havia marcat el pare.” Per això, el primer que fan quan arriba un client és una planificació de com s’haurà de portar el seu tema: “Comencem per una revisió fiscal de tot el que en teoria aquella empresa ha de complir, tenim molt presents les formalitats perquè el vestit que ha de veure l’Administració ha de ser el correcte, i després ja entrem a fons a analitzar si podem enfocar la situació de manera que l’empresari s’estalviï impostos, sempre dins del que la llei permet.”
Un tema dels que més els preocupa i en el que en Juan Carlos treballa de valent és el de les herències i successions: “Tenim molt en compte la realitat de Catalunya, que està formada per empreses familiars que normalment passen de pares a fills, i el que fem és assegurar-nos que aquest relleu es fa de la millor manera possible i estalviant-se el màxim d’impostos.” De fet, les modificacions que ha sofert la llei que s’encarrega del tema ja han servit per alleugerir un procés que podia ser molt complicat: “Des de fa temps es parla de la possibilitat que l’impost de successions desaparegui. De moment, tanmateix, s’han començat a aplicar bonificacions que poden arribar al 95% i que ja són de gran ajuda.” Perquè aquest és un tribut que es paga sobre una empresa que ja n’ha pagat des de sempre de tributs, tal com confirma el lletrat Aransay: “S’està pagant un impost sobre quelcom que ja ha tributat i ho continuarà fent mentre existeixi, perquè cada any tributarà en patrimoni i els rendiments generats apareixeran a la declaració de la renda. És un impost que no existeix a gaires països d’Europa i que hem vist com, algunes vegades, provocava que una empresa quedés sense diner líquid i passessin molts anys fins a la seva plena recuperació.”
Però hi ha altres temes que són en el dia a dia del gabinet, i l’Amelia en comenta un de fonamental, el de la comptabilitat: “Portem la comptabilitat d’empreses, i és el nostre soci Joan Salvadó qui s’encarrega del Departament. En Joan es va unir al nostre gabinet ja fa cinc anys, perquè sabíem que aquesta era una qüestió imprescindible si ens volíem dedicar al món de l’assessorament. A més, també toquem el camp mercantil i el laboral, amb un departament que en aquest moment porta un graduat social que treballa amb nosaltres i que s’ha incorporat molt bé a l’equip.” Tornant a la comptabilitat, “penso que encara som molt lluny d’aconseguir acabar amb les dobles comptabilitats, perquè fixem-nos que, quan ens ve un lampista a casa, un electricista o un fuster, encara ens demana si volem factura o no.”
L’any que en Juan Carlos i l’Amelia es van posar a treballar de valent al costat del seu pare va ser l’any d’entrada en vigor de la Llei de l’IVA, i recorden les dificultats que va comportar fer que els clients entenguessin aquest nou impost: “El pare va muntar unes conferències locals per explicar què era i com s’havia d’aplicar, però va ser una mica complicat, perquè així com en altres països europeus s’havia deixat un marge de temps perquè la gent es formés en el tema, aquí va ser vigent a partir del dia que es va publicar la llei. Després, encara van haver de sortir diversos reials decrets amb exemples de la seva aplicació perquè la casuística era tan enorme que ningú no l’entenia, i hi havia excepcions d’excepcions que calia tenir molt clares. Però una vegada tothom va entendre què era l’IVA i de quina manera l’afectava individualment, no hi va haver més problemes.” No obstant això, l’Amelia recorda una anècdota sorgida d’aquesta època: “Era el primer any que ajudava el meu pare i va venir una senyora al despatx i em va dir que tot i sent tan joveneta em faria rica si cobrava tants diners. I és que es pensava que aquella liquidació me la quedaria jo. Vam haver de mentalitzar molta gent explicant-los que nosaltres no érem hisenda, que recaptàvem els diners però que no ens els quedàvem, sinó que eren per a l’Administració.”
Ara, però, s’ha reconegut la feina que van fer en aquells moments els professionals de les assessories: “Avui dia totes les empreses tenen assessors enganxats a l’esquena, perquè els temes fiscals són cada vegada més complicats, cosa que fa que la nostra figura s’hagi anat potenciant amb els anys.”
Cloem amb un comentari sobre una altra qüestió que està en aquests moments a sobre de la taula: “És cert que hi ha gent que pensa que la figura del notari no és necessària, però nosaltres creiem que compleix una funció important perquè et dóna una tranquil·litat, el que signes va a un protocol i aquell resta allí per consultar-se quan cal. De totes formes, sí som del parer que tant la institució notarial com la de registres s’haurien d’agilitar, i de fet ja s’està fent, perquè la informàtica permet una gestió més ràpida que s’ha d’aprofitar. En conclusió, com a professionals del dret som partidaris d’un despatx global, format per un equip que fa seus els problemes dels clients
alhora que manté continuadament un estudi general de la seva situació fiscal, comptable i laboral.”
