Text del 2001
“En el marc de la legalitat, tothom pot trobar la solució fiscal que més li convingui”.
Arraut & Asociados és l’assessoria jurídica que regenta Xavier Arraut Amat a la capital catalana. Llicenciat en dret l’any 1981, quan només comptava 21 anys, el seu primer pas va consistir a “presentar-me a oposicions.” Van ser gairebé tres anys d’intensos esforços: “Estudiava catorze hores diàries. Preparar-se per aquestes oposicions és com estudiar novament tota la carrera de dret, recollida en 500 temes.” Les possibilitats de reeixir eren minses. “Només vam aprovar 19 dels molts opositors que ens hi vam presentar.” A partir d’aquí i al llarg d’un període de cinc anys va prestar els seus serveis “com a advocat de l’Estat. Els dos primers anys vaig formar part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i posteriorment em vaig incorporar a Hisenda, com a cap de l’advocacia de l’Estat.”
Entusiasta del dret, aquell jove lletrat va descobrir en poc temps que el que realment el seduïa era “l’exercici privat de la professió, perquè implica la relació humana amb el client, l’oportunitat de viure vides diferents.” Així doncs, va demanar l’excedència i va fundar el seu propi bufet, juntament amb quatre socis més: “Marta Vila, especialitzada en dret concursal; Lluís Lluch, fiscalista i civilista; Jorge Rotier, economista, i el gerent del despatx –íntim amic meu–, Jaume Güell.”
Actualment Arraut & Asociados disposa de despatx a Barcelona i a Girona, amb un equip de 24 persones, entre les dues oficines. Els assumptes dels quals s’ocupen giren, fonamentalment, entorn “el dret mercantil, fiscal i penal-econòmic.” En general, les empreses que sol·liciten el seu assessorament són “firmes catalanes.”
El seu concepte sobre els emprenedors del nostre país no pot ser més elevat: “La de l’empresari és la raça amb més capacitat d’adaptació.” Per això es mostra convençut que “les firmes dels Països Catalans no tindran cap problema per donar resposta a la plena integració econòmica europea.” Ell, que acompanya múltiples empreses en l’arriscada aventura de l’exportació, sap que els problemes a l’hora de vendre a l’exterior “no tenen res a veure amb el tarannà del nostre empresariat”, sinó amb un context europeu amb certes deficiències: “En el terreny fiscal, l’harmonització no és absoluta, de manera que encara hi ha estats que porten a terme pràctiques abusives envers alguns altres membres de la Unió Europea.”
No cal travessar la frontera per jutjar fins a quin punt la fiscalitat ha estat objecte d’una profunda evolució. Aquest jurista va ser testimoni privilegiat dels “anys durs” que va patir el nostre país en aquest sentit: “Es violava sistemàticament la presumpció d’innocència, era una persecució implacable.” Aquella etapa de cacera de bruixes ha quedat enrere, gràcies al fet d’haver assolit “una democràcia molt més desenvolupada i també a la integració europea.”
No obstant això, Hisenda encara mostra un rigor que a molts els sembla excessiu: “Si es dóna tanta importància a aquests afers, és únicament perquè el creditor és l’Estat, que necessita els diners i està disposat a anar tan lluny com calgui per tenir-los. Vet aquí el gran error: al meu parer, la millor manera d’aconseguir que els ciutadans prenguin consciència de les seves obligacions no és la violència, que genera situacions injustes i un gran ressentiment. És evident que, quan es tracta de cobrar els deutes, l’Estat gaudeix d’uns privilegis inexistents per als ciutadans. Per justificar alguns d’aquests privilegis, diuen que el govern té el deure de vetllar pels interessos públics. Sota aquest fonament s’han comès greus abusos. Al meu parer, aquest és un model antic que necessita una revisió. Em sembla molt positiu que el darrer avantprojecte de llei concursal elimini els privilegis de què gaudeix l’Estat en aquesta mena de procediments.”
En el moment d’enfrontar-se a l’Administració, Xavier Arraut, gràcies a la seva experiència com a advocat de l’Estat, és capaç de “preveure les respostes amb què em trobaré. En conseqüència, ja no aspiro a obtenir segons què. En aquest sentit, el meu currículum és un avantatge.”
Enfront aquesta situació, l’empresari assessorat necessita tot l’ajut que el seu advocat li pugui oferir. El dret concursal és una opció interessant per resoldre els maldecaps del client. A Arraut & Asociados, “tenim la sort de treballar amb Marta Vila, probablement una de les advocades catalanes que millor coneix aquesta especialitat del dret, i que fins i tot n’imparteix classes a l’Escola Judicial.” Al costat de la seva sòcia, ell ha après lliçons tan importants com que “la suspensió de pagaments, ben gestionada, pot ser una alternativa per garantir la futura solvència d’una empresa.” Ara bé, és conscient que l’empresari amb pocs escrúpols recorre amb una certa assiduïtat a la fallida fictícia: “El que cal és aconseguir que aquesta mena de pràctiques siguin cada cop menys freqüents.”
Al costat d’aquesta picaresca hi ha, és clar, el drama que l’enfonsament d’un negoci representa per a qui el va fundar: “Per a molta gent, una fallida empresarial constitueix una fallida personal.” Al seu parer, “l’empresari català que porta endavant el projecte iniciat pel pare o fins i tot per l’avi, se sent un fracassat quan la seva criatura deixa de moure’s.” De vegades, però, la solució per superar una profunda crisi és tan senzilla com “un canvi de mercat o de producte.” Xavier Arraut revela que “el terme ‘enginyeria fiscal’ va ser encunyat per Hisenda.” De fet, del que hauríem de parlar és “d’economia d’opció”, una pràctica totalment lícita: “En el marc de la legalitat, tothom pot trobar la solució fiscal que més li convingui. Malauradament, en el context espanyol, a diferència del que passa a Europa, aquesta pràctica està molt mal vista.”
Europeista de mena, aquest jurista advoca per “la integració total europea, que no té per què anar en detriment de la diversitat. El que cal és homogeneïtzar els drets fonamentals. Espanya realment s’ha enfilat al tren europeu, però el nostre país, l’economia del qual es basa en el sector dels serveis, no pateix tant l’actual crisi econòmica. Ara bé, hi ha una gran interdependència econòmica entre els estats membres de la Unió.” L’europeïtzació i, en general, la globalització, tenen molt a veure amb les noves tecnologies, i a Arraut & Asociados hi ha un especialista en aquest àmbit. Segons el responsable del bufet, “la legislació de què disposem en aquest sentit és encara embrionària. Sóc partidari d’aplicar el dret romà en tots els afers, sense necessitat de redactar gaires regulacions noves. Amb una legislació bàsica per a qüestions tècniques, al jutge només li caldria aplicar els principis generals del dret. Ja tenim un tronc comú bàsic per actuar.” Amb aquesta senzillesa percep les coses Xavier Arraut, un home auster i, per damunt de tot, un gran professional.
