Text del 2001
“La nostra labor principal consisteix a defensar els interessos i drets del ciutadà”
Joan Delclós Peris és una persona enamorada de la seva professió, que porta desenvolupant des de fa 30 anys, una trajectòria incessant que li ha permès adquirir un bon cúmul de coneixements i d’experiència que li permeten assessorar grans empreses, algunes d’elles multinacionals, amb seguretat i rigor. Quan va decidir que volia convertir-se algun dia en advocat ho va fer per voluntat pròpia, sense cap precedent a la família.
“El meu pare era viatjant de comerç del sector tèxtil i tant ell com la meva mare em varen donar tot el suport perquè pogués exercir la meva vocació. Sempre m’he sentit molt a prop de la història, la filosofia i les humanitats, unes disciplines que van anar amollant el meu caràcter fins que vaig descobrir que allò que podia omplir-me veritablement era el dret.” Els seus primers passos dins de la professió van ser tutelats per un gran procurador dels tribunals, Joan Rodés Durall.
“Això va passar abans d’acabar la carrera. Els matins anava a classe i a les tardes, a treballar al seu despatx. Vaig aconseguir fer d’oficial de procurador, visitava els jutjats i iniciava assumptes i totes aquelles altres tasques que corresponien al procurador. Aquesta gran experiència va fer possible que entrés en contacte amb el món dels jutjats, amb la redacció d’escrits, amb els diferents professionals del món judicial… i en vaig obtenir un gran bagatge. Posteriorment vaig trobar una altra feina com a advocat en una companyia d’assegurances, on també vaig assolir nous coneixements.”
Però la vida de Joan Delclós havia de fer un gir quan un amic li va parlar d’una gran empresa multinacional química alemanya que ne-cessitava un advocat per portar alguns temes. “Vaig aconseguir la feina i em vaig incorporar a l’assessoria jurídica de l’empresa. Va ser un gran salt i un lloc on he desenvolupat gran part de la meva trajectòria professional, 22 anys. Inicialment, em van destinar al Departament de Gestió de Clients on, junt amb un economista, havia de posar al dia la morositat empresarial. Finalment vaig integrar-me de ple a l’assessoria jurídica en el camp mercantil, contractual i contenciós.”
De forma paral·lela, va decidir tenir el seu propi despatx associant-se amb un company. “L’empresa em va permetre aquesta doble vessant. En el despatx portàvem temes civils, testamentaris, arrendataris… per estar en contacte permanent amb les problemàtiques que afecten els ciutadans i sobretot no oblidar la nostra labor principal que consisteix a defensar els interessos i drets del ciutadà. L’advocat d’una multinacional treballa amb un únic client amb unes necessitats específiques que fan que es desdibuixi la idea general del dret. Aquí podia quedar estancat i desinformat, i aquest no era el meu objectiu.”
L’any 1995 tot el grup químic entra en un procés d’escissió que porta grans canvis. Es decideix externalitzar progressivament els serveis, entre ells l’assessoria jurídica. “Jo vaig haver de fer un canvi total en la meva vida i replantejar-me el futur professional. Vaig mantenir les tasques que realitzava per a diferents empreses del grup i les desenvolupava des d’un despatx de la ciutat al costat de Sebastià Sastre i Leandro Martínez Zurita. Així he estat assessorant les empreses escindides durant els darrers cinc anys com a professional extern i he participat com a secretari en diferents consells d’administració.”
Aquesta situació es veu alterada quan Sebastià Sastre decideix tancar el despatx per dedicar-se a altres responsabilitats professionals. “Leandro Martínez, Belén Retana –una altra companya del bufet– i jo decidim obrir un despatx i donar-nos un marge de temps de prova per veure si en un futur és possible crear una societat i treballar conjuntament. La idea és que aquí s’ha d’iniciar l’embrió d’un despatx més gran. En els darrers temps és força habitual la unió de professionals en una societat. És un fet que l’advocat generalista va desapareixent i que van sorgint bufets d’assessorament integral amb especialistes en diferents branques. El client entra al despatx amb un problema que s’haurà de resoldre amb la col·laboració d’uns quants especialistes atès que pot incloure temes de dret mercantil, civil i laboral a la vegada. Cap afectat no desitja que el seu cas vagi d’un despatx a un altre a la recerca d’aquests especialistes sinó que el vol resoldre en un únic espai.”
Així, la vida ha portat Joan Delclós a especialitzar-se; en el seu cas ha estat en dret concursal, processal i mercantil. “Porto temes de suspensions de pagaments, fallides, plets mercantils i contractació mercantil i processal en general. Com que acaba d’entrar en vigor la nova Llei d’enjudiciament civil, els especialistes en aquest camp hem de realitzar un estudi exhaustiu de la normativa. No es tracta sols de llegir sinó també d’interpretar i de comentar els aspectes legals amb companys de professió per assimilar-la correctament. De totes maneres, crec que la millor forma d’entendre-la és posant-la en pràctica.”
Una nova llei que substitueix l’anterior, la qual feia més d’un segle que estava vigent. I és que la justícia és lenta, no únicament en actualitzar normatives sinó també en els processos. “Hi ha jutjats de Catalunya que disposen de mitjans i de gent per actuar amb celeritat, però en molts altres es porta una inèrcia de lentitud que és molt difícil solucionar.”
En àmbits tan especialitzats és cada vegada més habitual utilitzar el recurs de l’arbitratge. “A Barcelona el Tribunal Arbitral funciona molt bé, amb unes mecàniques processals realment envejables. Els laudes arbitrals que he pogut estudiar m’han semblat força rigorosos i correctes. En aquests moments estem portant quatre procediments a través del Tribunal Arbitral de Barcelona. La modernitat que es pretén que hi hagi en la justícia civil és la que té lloc en l’arbitratge.”
Evidentment arribar a l’enfrontament judicial ha de ser el darrer esglaó si abans no s’ha assolit un pacte: “El litigi és l’últim que s’ha de recomanar a una persona i s’ha de procurar sempre reconduir una situació conflictiva cap al pacte. La nova Llei d’enjudiciament civil dóna molta importància a la compareixença prèvia en un judici ordinari, ja que és l’últim intent, una vegada ja s’ha posat el plet, perquè les parts arribin a un acord que eviti entrar en el seu desenvolupament. Es busquen solucions i això significa que les parts hi surten perdent, però en definitiva s’arriba a un acord. La transacció és cedir una mica les dues bandes, perquè al final surtin amb més avantatges. El plet és llarg, dur i car.” Joan Delclós és un home compromès amb la justícia, com ho demostren les seves paraules, i un apassionat del dret, la matèria que el guia dia rere dia en la seva carrera professional i personal.
