Text del 2002
Hem de transmetre a l’alumne que hi ha unes actituds que són molt importants a l’hora de conduir.
La major part de la població espera arribar als 18 anys per treure’s el carnet de conduir. Per aquest motiu, per les autoescoles, els centres de formació dels futurs conductors de vehicles, hi passa un sector ampli de la població que desconeix les preocupacions que giren entorn de l’educació viària i que Joan M. Font, president de la Federació d’Autoescoles de Catalunya, posa de manifest al llarg d’aquestes línies. La Federació agrupa més de 600 afiliats, els quals disposen de quasi 900 centres d’ensenyament. Representa el 80% de les autoescoles del territori català. “Defensem els interessos dels associats davant les diferents administracions. També proporcionem ajudes i serveis a les autoescoles en temes diversos, entre els quals hi ha l’assessorament fiscal, comptable i jurídic.”
La Federació d’Autoescoles de Catalunya aglutina les associacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, unides per defensar els interessos comuns. “Hem d’estar cohesionats per donar a conèixer els nostres problemes i trobar solucions. Les autoescoles pensem que no tenim prou pes ni davant de la societat ni de l’Administració. Per aquests centres d’educació viària hi passa molta gent, de fet la major part de població. El problema més important amb el qual topem és que els joves arriben a l’escola amb uns hàbits adquirits que deixen veure la poca formació de què disposen en matèria de circulació.”
Pel que fa a la lluita de les autoescoles és una qüestió que es fa palesa en diferents fronts: “La persona que s’apunta a l’autoescola té un únic objectiu, treure’s el carnet de conduir amb rapidesa. Aprovar l’examen teòric i després el pràctic és el gran repte. Nosaltres pretenem donar una formació més rigorosa, educar en la circulació viària i ampliar el temari que s’exigeix per a l’examen. Topem amb unes actituds de la societat que són difícils de reorientar i que no són les més idònies per circular adequadament. Els futurs conductors pensen que quan arribaran a la carretera aprendran el que els resta per saber i això és cert, però sols en part. Manca formar predisposicions i actituds correctes perquè la vida del conductor sigui més segura.”
L’Administració, a través de la Direcció General de Trànsit (DGT), escolta les reflexions i demandes del col·lectiu d’autoescoles però no es replanteja canviar el mètode d’avaluació ni d’ensenyament. “Tampoc tenim control sobre l’ensenyament. L’alumne assisteix a les classes quan vol. Avui hi ha un afany de llibertat que potser és excessiu en alguns aspectes. Amb l’elevat número d’accidents que hi ha, l’Administració hauria d’establir mesures per frenar el drama que es viu a les carreteres. Les autoescoles apostem per dur a terme uns controls, sobretot de l’ensenyament teòric, i realitzar uns cursos obligatoris i tancats per a tothom. No hi ha prou que s’ensenyin normes i senyals, hem d’incidir en l’alumne en el fet que hi ha unes actituds que són molt importants a l’hora de conduir.”
Perquè darrere de l’acció de conduir s’amaga una cultura d’ètica, de seguretat vial, de comportaments que manca en una gran part de població. “El problema és que quan l’alumne arriba a l’autoescola té un concepte erroni de l’actitud de conduir. Les autoescoles no podem resoldre aquest problema totes soles. Els centres escolars d’educació infantil i juvenil haurien de col·laborar-hi. Si al nen de cinc anys se li explica que els passos de vianants s’han de respectar, que s’ha de caminar per la vorera, que es baixa del vehicle per la dreta, etc., quan sigui el moment d’anar a l’autoescola tindrà una actitud formada que contribuirà que esdevingui un bon conductor. Als professors d’autoescola no ens han donat la possibilitat d’entrar a les escoles per donar aquesta formació.”
La Federació ha engegat un projecte de gran interès en col·laboració amb una empresa catalana per a la construcció d’unes pistes de proves per a futurs conductors. “No només s’hi ensenyarà a conduir sinó que també es duran a terme proves de conducció segura, frenades d’emergència, patinades en un paviment mullat, és a dir, que el conductor podrà experimentar situacions amb les quals podria trobar-se a la carretera i que no són fàcils de resoldre sense una certa experiència i pràctica. També s’ha projectat crear un parc infantil de trànsit perquè els nens aprenguin des de petits aspectes diversos sobre el món de la conducció. A més a més, s’ha disposat un apartat per formació de conductors de camions i autobusos.”
Els professors d’autoescola són uns professionals rigorosament formats. “Reben una formació molt severa. La DGT s’encarrega de convocar els exàmens. S’exigeix disposar del carnet de conduir B i dos anys de circulació. S’han de passar proves de gran complexitat per accedir a un curs presencial de dos mesos i mig que atorga el certificat que acredita com a professor d’autoescola. Ara està a punt de sortir un nou reglament d’autoescoles que exigirà al professor disposar d’estudis de Batxillerat o d’FP de segon grau. Es demana una formació més completa. El gran problema és que hi ha poc professorat i el que exerceix és gran.”
Davant de l’increment dels accidents i de les irresponsabilitats viàries, l’Administració aposta per endurir les penes i multes de les faltes que es cometin. “Defensem que es realitzin cursos de conscienciació i reciclatge, teoricopràctics, per evitar que es retiri el carnet de conduir, sobretot en el cas d’excés de multes. El curs pot canviar algunes actituds, en concret la dels conductors perillosos. Cada any hi ha entre 5.000 i 6.000 persones mortes en accidents de circulació. Aquestes xifres es veuen com a normals i no es prenen les mesures necessàries per evitar-ho. Els polítics no reaccionen, diuen que s’han de reduir les xifres d’accidentalitat però no indiquen com. Potser els diners que s’obtenen de les multes haurien de destinar-se a la seguretat vial organitzant cursos de formació, adequant les carreteres, millorant la senyalització, creant programes de formació per a les autoescoles…”, proposa Joan M. Font.
Davant la trista realitat que es pateix diàriament, consells i assessorament com el dels professionals de les autoescoles són un referent a tenir en compte per polítics i societat.
