Joan Puigdellívol Clement
PC, 12è VOLUM. Fundacions

Sr. Joan Puigdellívol Clement

FUNDACIÓ RIBERMÚSICA

Text del 2002.

Cada vegada hi ha més op­cions per a gaudir de la músi­ca en directe. La Fundació Privada Ribermúsica organit­za al llarg de l’any activitats concertístiques per apropar la música a la població en es­pais especials i oberts. Els seus objectius van més enllà; també ha posat en marxa un programa social que aprofita el vessant educatiu, integra­dor i sensibilitzador del fet mu­­sical. Aquesta iniciativa té el seu punt de partida l’any 1995 amb la Gran Festa de la Música de la Ribera, al bar­ce­lo­ní barri del mateix nom. El di­rector de la Funda­ció Pri­va­da Riber­música, Joan Puig­de­llí­vol, és el seu impul­sor.

“Ribermúsica va néixer el 1996 per donar continuïtat i ampliar el marc d’activitats de la Gran Festa de la Música, celebrada el primer cap de setmana d’octubre de 1995 a l’emblemàtic barri de la Ribera de Barce­lo­na. Aquest esdeveniment va ser una prova pilot per instaurar el Festival de Tardor a partir de l’any següent, crear l’Associació el 1998 i la Fundació el 2000. Es va organitzar a instàncies de la Plataforma d’En­titats de la Ribera, a fi de reactivar un barri que sortia d’un profund declivi. Així, sota el lema ‘Totes les músiques, Tots els espais, Tots els públics’, va néi­xer un fenomen que avui ja es perfila com un referent en l’activitat cultural barcelonina, amb una repercussió notable als mitjans de co­mu­­ni­cació i una innegable singularitat: tot un barri reunit sota el patro­cini de la música, per satisfer una vella aspiració de cohesió social a què el nostre poble és molt procliu; Ribermúsica és un projecte amb regust arcaitzant, fusionat amb un llenguatge del segle XXI.” Entitats cíviques, comerciants, empresaris, artesans i veïns van donar-hi suport i van creure que aquestes accions podien fer ressorgir un barri que a partir de la dècada dels 70, havia patit una davallada important.

I és que la Ribera té una seducció especial que el fet musical potencia. “És un important nucli històric, amb una presència de monuments nota­bles: Basílica de Santa Maria del Mar, carrer de Montcada, amb els seus palaus i museus, convent de Sant Agustí, Llotja de Barce­lo­na…, un centre artisticoartesanal, on els antics gremis semblen per­viure a l’època moderna, i una zona de lleure amb un formiguer de bars i res­tau­rants. La música s’hi combina de forma idònia, per­què cada indret té un gran poder catalitzador. El Festival de Tardor és un autèntic ha­p­pening, que aprofita la força visual del fenomen so­nor, emmarcat en aquest context, i provoca la participació de l’es­pec­tador, incitant-lo a perdre’s pels seus carrerons programa en mà, afinant l’oïda i amb la vista a l’aguait.

El 2000 es va crear la Fundació Privada Ribermúsica, amb un patronat de primera línia, per tal de coordinar tot el projecte i passar del voluntarisme dels primers anys, a la plena professionalitat. “A partir de la idea primi­gè­nia, s’ha anat articulant un projecte que té el Festival de Tardor com a eix vertebrador i punt de partida, amb un conjunt d’activitats satèl·lits, com el Cicle de Concerts a les Galeries d’Art, que, sota el lema ‘Art per sentir-Música per veure’, i aprofitant els circuits artístics de Barcelona, vol fer de les galeries un punt de trobada de melòmans i amants de l’art; o iniciatives de diversa índole, on la potenciació dels joves intèr­prets, la relació de les arts plàstiques, escèniques i literàries amb la mú­sica, la integració del fet sonor en el marc arquitectònic, i el desen­vo­lupament de les noves tendències musicals, són els trets fonamen­tals.” Però l’àmbit d’acció de la Fundació s’ha anat ampliant: “Ribermúsica ha transcendit el barri per a implantar-se en altres àmbits territorials. La Ribera és el camp d’experimentació que permet traslladar, a petita escala, projectes com el Festival de Tardor a d’altres municipis.”

La idea és que Ribermúsica porti la música a tots els espais possibles i a tots els públics. “És tan important portar música a un centre comercial, com crear noves propostes en un cementiri històric, una església ro­mà­nica, o un auditori convencional. Activitats tan anodines com com­­prar uns pantalons o una rentadora, poden resultar més engres­ca­­do­res amb el contrapunt de la música. Els ingressos que s’obte­nen amb el management s’inverteixen en l’estructura de la Fundació i en el Projecte Social, l’actual cavall de batalla. La vocació social de Riber­mú­sica té el seu reflex a les escoles d’educació primària, amb activitats complementàries a l’ensenyament reglat; en el col·lectiu de joves marginals del districte, als quals s’integra mitjançant work­shops i tallers musicals; i en una fase futura, a hospitals, asils i cen­tres penitenciaris, a través de la musicoteràpia.”

El projecte de Ribermúsica compta amb el suport de personalitats rellevants del món de l’art i la cultura a Catalunya. “El suport del món cultural i artís­tic, i el paper del patronat que fa d’aixopluc a l’entitat, així com l’ajut d’institucions i patrocinadors, són essencials en un projecte d’aques­ta naturalesa, tant per avalar la nostra trajectòria, com per garantir-ne la continuïtat. Avui, després de set anys, l’empresari d’un bar de copes ha descobert com és d’important crear un lleure civilitzat a tra­vés de les copes de música, i el botiguer ha entès la necessitat d’a­pos­­tar pel coope­rati­vis­me; en aquesta comesa de la cohesió soci­al, la música no té parangó possible amb altres disciplines. Durant els primers anys, va ser molt dur convèncer els músics perquè partici­pessin desin­teres­sadament als actes, i als comerciants perquè es deixessin envair per la música; ara això, sense ser una bassa d’oli, és molt més fàcil.” I con­clou: “En a­quests moments, l’objectiu és consoli­dar el Festival de Tardor, cre­ant noves propostes interdisciplinàries, com la performance Nit Trans­­figurada, del passat Festival 2001, al Fos­sar de les Moreres, on es fusionava la música de Schoenberg amb poesia, dansa, pi­ro­tècnia i acrobàcia; expandir el projecte, contribuir a la dignificació del músic professional, i posar fil a l’agulla en el tema so­cial. Jo vull passar a una fase més relaxada i veure amb distància com evoluciona tot; en definitiva, jo no he fet el projecte, ell m’ha fet a mi…”