Text del 2002.
La història de la Fundació Busquets de Sant Vicenç de Paül arrenca el 1901 i l’iniciador d’aquest projecte va ser Salvador Busquets i Soler “un industrial tèxtil terrassenc que va llegar el seu patrimoni a una causa social. Va ser un home de gran cor i profunda formació literària que s’interessà molt per la classe obrera com queda palès en les seves publicacions. Fou una persona molt activa en els camps polític, social i econòmic. Cofundà la societat El amigo del enfermo, creada per construir la casa-residència de les Germanes Josefines i dedicada a la cura i vetlla domiciliària dels malalts.”
Són paraules de Joan Pujals Vallhonrat, president de la Fundació Busquets de Sant Vicenç de Paül que ha viscut l’evolució de l’entitat. “El testament de Salvador Busquets va destinar diners a formar un organisme encarregat de recollir els infants mentre les mares haguessin de treballar. Per assolir aquest objectiu va designar un Patronat que creà l’Asilo Busquets (la mateixa junta d’El amigo del enfermo), que, el 1951, esdevingué la Fundació Busquets.”
La voluntat de Salvador Busquets es va complir, tot i que amb el temps s’han anat redefinint les línies d’actuació de la Fundació. “La junta estava formada inicialment per 4 persones i avui en són 10, entre els quals hi ha el prior de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa, vicepresident de l’entitat; Miquel Font Roca, secretari i Josep Rius Girona, tresorer. Rebem la col·laboració de voluntaris i de diferents entitats que realitzen donacions entre les quals destaca la Caixa d’Estalvis de Terrassa que ens ha ajudat des dels inicis. Som sostenibles econòmicament i treballem amb una fórmula transparent que no deixa dubtes sobre la bona gestió de la Fundació.”
El 1902 l’asil està preparat per a obrir les seves portes. “Es va demanar a les Filles de la Caritat que tinguessin cura de l’Asil, però restava localitzar l’edifici on instal·lar-se. Després de molts entrebancs es va trobar l’espai més adequat. L’1 de gener del 1903 les Germanes van arribar a Terrassa i al cap d’un mes s’iniciava l’obra social en un immoble llogat del carrer de l’Església. L’Asilo Busquets començava l’activitat.”
Avui dia la Fundació ofereix molts serveis que podem resumir en: “Un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE), que té delegada, com a centre col·laborador, la guarda de menors tutelats per la Direcció General d’Atenció al Menor amb l’ajuda de la Generalitat de Catalunya. També disposem d’un servei d’acollida i de menjador per a persones sense llar, amb capacitat per a 50 places en col·laboració amb l’Ajuntament de Terrassa. Així mateix hi ha un servei de rober i una residència per a noies majors d’edat que treballen o estudien. Fins i tot es distribueixen lots d’aliments per a famílies amb manca de recursos econòmics.”
Si bé les Filles de la Caritat continuen col·laborant amb la tasca assistencial de la Fundació, s’han incorporat nous professionals: “L’èxit de l’Asil-Fundació han estat les Germanes, que han realitzat una labor essencial. Des del Patronat s’ha ajudat, però han estat elles qui han dedicat la seva vida a atendre les persones que han arribat a la Fundació. Darrerament, els equips tècnics de la Fundació estan formats per Filles de la Caritat i seglars, mantenint un estil vicencià. També és important destacar la col·laboració de voluntaris en les diferents activitats que es realitzen; en concret, del servei que classifiquen la roba que rebem i la faciliten a les famílies i persones que vénen sol·licitant-la.”
Des de l’any passat, la Fundació ofereix serveis a persones sense llar. La conveniència de tenir un menjador per a gent necessitada preocupava la Fundació. “Actualment s’atenen al voltant de 50 persones al dia. Des del nostre servei intentem respondre a les necessitats d’alimentació i higiene i, per tal de facilitar una millora integral de la persona, treballem en coordinació amb altres entitats, públiques i privades, per donar resposta a les necessitats de salut, toxicomanies… En definitiva, la Fundació és un referent d’assistència i orientació pels col·lectius amb risc o en situació d’exclussió social.”
S’han anat assolint molts objectius, s’han cobert necessitats i en aquesta tasca han participat entitats diverses. “La campanya portada a terme per Ràdio Terrassa els Nadals de 1997 i de 2001, titulada ‘La nit més solidària’, va fer-se a benefici de la Fundació. Els diners recaptats van permetre de comprar dues furgonetes. Aquest és un exemple i demostra l’interès i simpatia dels terrassencs cap a la nostra entitat.” L’any següent el Diari de Terrassa va aparèixer com a possible comprador d’uns terrenys annexos a l’edifici de la Fundació. “Els guanys obtinguts d’aquesta venda van permetre fer reformes que eren molt necessàries, com la construcció d’una escala d’emergència, un ascensor, una cuina nova, etc.”
Una part de l’edifici que a mitjan segle va acollir treballadores de fora de Terrassa, s’ha reconvertit en una residència per a estudiants de dins i fora d’Espanya. “Rebem joves de Sud-amèrica que estan estudiant a Catalunya. Els pares prefereixen que siguin unes Germanes les que en tinguin cura. A més, també ostatgem familiars de persones operades a Terrassa a través de la Mútua de Terrassa i que justifiquen la necessitat de disposar d’un lloc on dormir a un preu mòdic.”
Joan Pujals Vallhonrat reconeix l’esforç de moltes persones i entitats. La seva actuació dins de la Fundació es va iniciar el 1962. “Vaig entrar a l’entitat d’una forma curiosa: un important industrial terrassenc va deixar la meitat del seu llegat a l’Hospital de Terrassa i l’altra meitat a la Fundació. S’havia de fer la partió i el prior em va demanar que me n’encarragués jo. A partir d’aquest fet em vaig vincular a la Fundació.” Si avui Salvador Busquets pogués veure en què s’ha transformat la seva voluntat, se sentiria feliç i orgullós, i reconeixeria la tasca de les moltes persones i entitats que han fet possible el seu somni.
