PUJALS BUSQUETS
PC, 12è VOLUM. Fundacions

Sr. Joan Pujals Vallhonrat

FUNDACIÓ BUSQUETS DE SANT VICENÇ DE PAÜL

Text del 2002.

La història de la Fundació Bus­quets de Sant Vicenç de Paül arrenca el 1901 i l’ini­ci­ador d’aquest projecte va ser Salvador Busquets i Soler “un industrial tèxtil terrassenc que va llegar el seu patri­mo­ni a una causa social. Va ser un home de gran cor i profunda formació literària que s’interessà molt per la classe obrera com queda pa­lès en les seves publi­ca­ci­ons. Fou una persona molt activa en els camps polí­tic, social i econòmic. Co­fun­­­­dà la societat El amigo del enfermo, creada per cons­­­truir la casa-residència de les Germanes Jose­fi­nes i de­dicada a la cura i vetlla domiciliària dels malalts.”

Són paraules de Joan Pujals Vallhonrat, presi­dent de la Fundació Busquets de Sant Vicenç de Paül que ha viscut l’evo­lució de l’entitat. “El testament de Salvador Busquets va destinar diners a formar un organisme encarregat de recollir els infants mentre les ma­res haguessin de treballar. Per assolir aquest ob­jec­tiu va designar un Patronat que creà l’Asilo Busquets (la ma­teixa junta d’El amigo del enfermo), que, el 1951, esde­vin­gué la Fundació Bus­quets.”

La voluntat de Salvador Busquets es va complir, tot i que amb el temps s’han anat redefinint les línies d’actuació de la Fundació. “La junta estava formada inicialment per 4 persones i avui en són 10, entre els quals hi ha el prior de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa, vicepre­si­dent de l’entitat; Miquel Font Roca, secretari i Josep Rius Girona, tre­so­rer. Rebem la col·laboració de voluntaris i de diferents entitats que rea­litzen donacions entre les quals destaca la Caixa d’Estalvis de Ter­ras­sa que ens ha ajudat des dels inicis. Som sostenibles econòmi­cament i treballem amb una fórmula transparent que no deixa dubtes sobre la bona gestió de la Fundació.”

El 1902 l’asil està preparat per a obrir les seves portes. “Es va demanar a les Filles de la Caritat que tinguessin cura de l’Asil, però restava loca­lit­zar l’edifici on instal·lar-se. Després de molts entrebancs es va tro­bar l’espai més adequat. L’1 de gener del 1903 les Germanes van arri­bar a Terrassa i al cap d’un mes s’iniciava l’obra social en un immoble llo­gat del carrer de l’Església. L’Asilo Busquets començava l’activitat.”

Avui dia la Fundació ofereix molts serveis que podem resumir en: “Un Cen­tre Residencial d’Acció Educativa (CRAE), que té delegada, com a centre col·laborador, la guarda de menors tutelats per la Direcció Ge­neral d’Atenció al Menor amb l’ajuda de la Generalitat de Cata­lunya. També disposem d’un servei d’acollida i de menjador per a persones sense llar, amb capacitat per a 50 places en col·laboració amb l’Ajuntament de Terrassa. Així mateix hi ha un servei de rober i una residència per a noies majors d’edat que treballen o estudien. Fins i tot es distribueixen lots d’ali­ments per a famílies amb manca de recursos econòmics.”

Si bé les Filles de la Caritat continuen col·laborant amb la tasca assistencial de la Fundació, s’han incorporat nous professionals: “L’èxit de l’Asil-Fun­da­ció han estat les Germanes, que han realitzat una labor essencial. Des del Patronat s’ha ajudat, però han estat elles qui han dedicat la se­va vida a atendre les persones que han arribat a la Funda­ció. Dar­re­ra­ment, els equips tècnics de la Fundació estan formats per Fi­lles de la Caritat i seglars, mantenint un estil vicencià. També és im­por­tant des­ta­car la col·laboració de voluntaris en les diferents activi­tats que es realitzen; en concret, del servei que classifiquen la roba que rebem i la faciliten a les famílies i persones que vénen sol·licitant-la.”

Des de l’any passat, la Fundació ofereix serveis a persones sense llar. La conveniència de tenir un menjador per a gent necessitada preocupava la Fundació. “Actualment s’atenen al voltant de 50 persones al dia. Des del nostre servei intentem respondre a les necessitats d’alimentació i higiene i, per tal de facilitar una millora integral de la persona, treba­llem en coordinació amb altres entitats, públiques i privades, per do­nar resposta a les necessitats de salut, toxicomanies… En definitiva, la Fundació és un referent d’assistència i orientació pels col·lectius amb risc o en situació d’exclussió social.”

S’han anat assolint molts objectius, s’han cobert necessitats i en aquesta tas­ca han participat entitats diverses. “La campanya portada a terme per Ràdio Terrassa els Nadals de 1997 i de 2001, titulada ‘La nit més soli­­dà­ria’, va fer-se a benefici de la Fundació. Els diners recaptats van per­metre de comprar dues furgonetes. Aquest és un exemple i de­mos­­tra l’interès i simpatia dels terrassencs cap a la nostra enti­tat.” L’any se­güent el Diari de Terrassa va aparèixer com a possible com­pra­dor d’uns terrenys annexos a l’edifici de la Fundació. “Els guanys obtinguts d’aquesta venda van permetre fer reformes que eren molt necessàries, com la construcció d’una es­cala d’emergència, un as­censor, una cuina nova, etc.”

Una part de l’edifici que a mitjan segle va acollir treballadores de fora de Terrassa, s’ha reconvertit en una residència per a estudiants de dins i fora d’Espanya. “Rebem joves de Sud-amèrica que estan estudiant a Ca­talunya. Els pa­res prefereixen que siguin unes Germanes les que en tinguin cura. A més, també ostatgem familiars de persones operades a Terrassa a tra­vés de la Mútua de Terrassa i que justifiquen la ne­cessitat de disposar d’un lloc on dormir a un preu mòdic.”

Joan Pujals Vallhonrat reconeix l’esforç de moltes persones i entitats. La seva actuació dins de la Fundació es va iniciar el 1962. “Vaig entrar a l’entitat d’una forma curiosa: un important industrial terrassenc va dei­xar la meitat del seu llegat a l’Hospital de Terrassa i l’altra meitat a la Fundació. S’havia de fer la partió i el prior em va demanar que me n’encarragués jo. A partir d’aquest fet em vaig vincular a la Funda­ció.” Si avui Salvador Busquets pogués veure en què s’ha transformat la se­va voluntat, se sentiria feliç i orgullós, i reconeixeria la tasca de les moltes persones i entitats que han fet possible el seu somni.