Text del 2002.
“L’art s’ha de donar a conèixer perquè és la millor forma de transmetre a la població la història i la cultura d’una terra i una societat”
Una de les col·leccions d’art més importants d’Espanya és la que al llarg de molts anys va reunir Francisco Godia, un apassionat de l’art que va saber conservar i ampliar un patrimoni històric que potser hagués desaparegut. Si bé sovint s’ha estroncat la línia de grans col·leccionistes que han fet possible la creació de museus, en aques cas ha perdurat i ara vol donar-se a conèixer a través de la Fundació Francisco Godia que presideix la filla del desaparegut col·leccionista, Liliana Godia. “La Fundació és una manera d’honorar la figura del meu pare i de donar un ús públic a la seva col·lecció. L’art s’ha de donar a conèixer perquè és la millor forma de transmetre a la població la història i la cultura d’una terra i d’una societat plasmades en les obres artístiques.”
La Fundació va néixer el 1999. “El meu pare s’endinsà en el món del col·leccionisme després d’un període llarg durant el qual va dedicar-se al món automobilístic. Ha estat fins avui dia el pilot més important de Fórmula 1 d’Espanya, i va deixar la seva trajectòria esportiva el 1956. Llavors es dedicà a la seva gran passió, el col·leccionisme d’art. Es va envoltar de persones molt expertes com Lluís Monreal, Jordi Llorens i altres amics que l’ajudaren a donar forma al seu projecte. El fons està format per més de mil peces d’art. Va ser fonamentalment durant la dècada de 1960 que va adquirir gran part de la col·lecció, sobretot la dedicada a talles medievals, que representa el gruix més gran.”
També reuneix cinc-centes peces de ceràmica, diverses piles d’aigua beneïda i moltes obres pictòriques de l’època modernista: olis de Ramon Casas, de Santiago Rusiñol, d’Isidre Nonell i de pintors de fora de Catalunya com Joaquín Sorolla. “El fet és que sense l’esforç que va fer Francisco Godia per adquirir i conservar unes obres fràgils com la ceràmica o les talles, aquestes haurien desaparegut deixant un forat irrecuperable en la història de la nostra cultura.”
Liliana Godia continua la passió del seu pare pel col·leccionisme però adquirint obres més contemporànies i internacionals. Segurament, aquesta Fundació és una bona mostra d’un nou concepte de col·leccionistes que, a més de donar a conèixer el seus fons es complementa amb accions educatives i culturals: “Hem desenvolupat activitats d’exposició de la col·lecció aprofundint-hi des del punt de vista de la història de l’art mitjançant conferències conduïdes per prestigiosos entesos en la matèria. El primer any vam exposar el fons de la col·lecció per donar-nos a conèixer. El segon any vam començar a dissenyar exposicions de tipus monogràfic, tres en total, que van anar acompanyades de les respectives conferències. Paral·lelament s’organitzaven seminaris sobre història de l’art.”
Va ser precisament a partir del segon any d’existència de la Fundació que es va iniciar un nou camí que amplia les possibilitats d’aquesta entitat. “També donem a conèixer altres col·leccions privades que d’una altra manera seria díficil de difondre. Així vam exposar la col·lecció de dibuixos de Joan Antoni Samaranch dins del nostre propi projecte. L’exposició es titulava De Tàpies a Nonell. El mateix Tàpies va visitar l’exposició acompanyat de la seva esposa. Consistia en obres de Dau al Set, de Dalí, de Picasso (època jove), de Lola Anglada… El món museístic de Barcelona és molt ric i les exposicions que s’organitzen són importants i de qualitat. Vam pensar que la nostra idea contribuiria a recolzar més el col·leccionisme privat que, sens dubte, és una eina molt important per conservar el patrimoni artístic d’un país. Els col·leccionistes són normalment persones anònimes. La Fundació honora aquestes persones a través de l’exposició i dóna a conèixer unes obres que altrament seria difícil que puguessin ser exposades.”
La Fundació ha iniciat un cicle de conferències que porta el títol de Veus, amb la intenció de mostrar les dificultats que travessen els col·leccionistes d’art. “El cicle el va inaugurar Miquel Roca i Junyent. Pretén apropar la gent al món dels col·leccionistes, descobrint les problemàtiques vinculades al sector. També s’ha parlat sobre el mecenatge i els impediments legals amb els quals topen els mecenes. La relació entre art i llei és força desconeguda i les conferències ajuden a clarificar la situació actual. Vam comptar amb la participació de Raimon Bergós, que va exposar el projecte de reforma de la Llei de mecenatge.”
Tant les exposicions com les conferències estan tenint una molt bona acollida: “Rebem una mitjana de catorze mil visitants l’any, fet que demostra l’interès dels catalans per l’art i la cultura. Ens donem a conèixer a través dels mitjans de comunicació i de banderins distribuïts per Barcelona. Considerem que la imatge i la comunicació són essencials per obtenir resultats.” I continua: “Sostenir aquest projecte no resulta fàcil perquè aquest tipus de iniciatives són poc conegudes i no reben suport de l’Administració. Una part dels ingressos provenen de les entrades de les exposicions. Estem traçant un camí que esperem que d’aquí un temps doni resultats positius, el d’aconseguir patrocinadors. Per aquest motiu estem donant a conèixer la nostra labor a empreses privades que cada vegada més s’interessen pel món de l’art. La idea és que la Fundació acabi autoalimentant-se.”
La col·lecció no se circumscriu exclusivament a l’àmbit de la sala de Barcelona. “Hem iniciat una nova línia de treball, la de portar el llegat de Francisco Godia a altres punts del territori espanyol. Comencem amb una exposició al Museu de Girona i després continuarà a la Fundació La Caixa (que organitza la mostra de dibuixos de la col·lecció Godia a Vic, Granollers, Lleida i Girona). El procés d’organització d’aquestes accions és lent i complicat. Ara inaugurem una exposició molt interessant d’escultures de l’antiga Cambodja que estan datades entres els segles VI-XIII. El catàleg l’han escrit la directora del Museu Nacional de Berlín i la de la Asia Society de Nova York (organització que alberga la Rockefeller Collection d’art asiàtic), dada que posa de manifest la importància de l’esdeveniment.”
La sala d’exposicions de la Fundació Francisco Godia obre les portes tots els dies, festius inclosos, de 10 del matí a 8 del vespre. “És bo que els caps de setmana estigui oberta perquè és quan la gent té temps per visitar exposicions. Els dimarts tenim tancat seguint la influència novayorquina de tancar els museus sols un dia, de forma combinada amb la resta d’espais d’exposicions, per fer que hi hagi oferta museística sempre.” Aquesta Fundació representa un important complement a l’oferta cultural de Catalunya enriquint les possibilitats de conèixer un llegat cultural i històric que col·leccionistes com Francisco Godia van saber conservar.
