Text del 2002.
“El futur del tèxtil està en la convergència dels interessos de les diferents associacions empresarials del sector”
Hi ha agrupacions professionals que indiscutiblement formen part de la història d’un país, perquè han configurat una forma de treballar i de ser pròpies. Aquest és el cas del Col·legi de l’Art Major de la Seda i de la Federación Textil Sedera.
Com ens explica el president de la federació, Joan Roma, els inicis dels seders es remunten al segle xvi: “L’any 1533 Carles I va promulgar les Ordenanzas de la Cofradía de Tejedores de Velos de Seda, sota la protecció de la Mare de Déu dels Àngels, aprovades per les Corts de Montsó el 24 de novembre de 1533. A l’anomenat Gremi de Velers es van afegir més tard el Gremi de Velluters, l’any 1574, i posteriorment, el 1929, el Gremi de Perxers. Aquestes tres organitzacions giraven al voltant de la seda natural, que aleshores s’utilitzava en infinitat de productes. El pes econòmic d’aquestes institucions va facilitar que n’instal·lessin la seu en un esplèndid edifici, ideat per l’arquitecte Joan Garrido i construït l’any 1763, a la cantonada de l’actual via Laietana amb el carrer Sant Pere Més Alt, edifici que pels seus magnífics esgrafiats fou declarat monument arquitectònic-artístic l’any 1919. Actualment es troba en fase de rehabilitació exterior i interior, i s’està recuperant i classificant el seu important fons documental en què hi ha originals com el pergamí de la fundació del Gremi.”
Va ser al juliol de l’any 1834 quan, per acord dels antics gremis, es creà el Col·legi de l’Art Major de la Seda, que avui en dia continua com a propietari de l’immoble i com a dipositari dels valors de la professió. “Tots els membres de la Federación Textil Sedera en som membres, i en les seves instal·lacions se celebren tota mena d’activitats. Una de les més representatives és la imposició del títol de Mestre de la seda a la magnífica sala gremial –seguint la tradicional jerarquia dels oficis propis de l’edat mitjana–, amb motiu de la celebració de la diada de la Patrona”, afegeix Joan Roma.
“La dilatada trajectòria de la nostra associació explica que hagi passat per diferents fases d’acord amb les circumstàncies històriques de cada moment. Durant el franquisme, amb el sindicat vertical, el Col·legi va complir amb la seva funció patrimonial, i no fou fins a l’entrada en vigor de la llei d’associacions professionals que es va poder fundar una entitat patronal sedera, la Federación Textil Sedera, que engloba els teixidors i manipuladors seders i les associacions d’indústries del sector, com el Gremi de Cintaires, l’Asociación Nacional de Fabricantes de Tules Bordados y Encajes i Eslintex, fabricants d’eslingues.”
El cert, però, és que tot i que aquesta institució continua en actiu, s’ha transformat radicalment quant als seus objectius, el mateix que les empreses que la integren: “Actualment, la utilització de la seda natural a la nostra indústria és mínima. El primer país productor de seda és la Xina, mentre que Itàlia s’encarrega exclusivament de teixir la tela a partir del fil que li arriba del país asiàtic. De fet, Catalunya, mai no ha destacat per la cria i el filat de la seda. D’altra banda, és lògic que aquest producte es desenvolupi en un país asiàtic, ja que és una feina totalment artesana, pròpia de zones dedicades al sector primari. No obstant això, les transformacions en el sector van estar determinades per l’aparició, primer, de les fibres artificials, com el raió i l’acetat, i posteriorment, de les sintètiques, com per exemple la poliamida, el polièster i els acrílics, que van donar un nou camp d’aplicacions ampliant el volum i la tecnificació de les empreses associades”, assevera el president.
L’obligada inversió en maquinària les ha convertit en “indústries intensives de capital, a diferència de les de confecció, que estan subjectes i condicionades pels costos de capital humà, la qual cosa obliga actualment a la mobilitat geogràfica. En el nostre cas, la despesa més significativa és la tecnològica, de manera que el país d’ubicació no incideix de manera determinant en la seva rendibilitat.”
Les importants aportacions econòmiques necessàries per estar al dia expliquen que calgui “produir ininterrompudament durant els set dies de la setmana amb l’objectiu d’amortitzar la inversió”, alhora que s’ha transformat en un dels sectors amb més futur de l’àmbit de les matèries primeres tèxtils: “Les fibres sintètiques continuen creixent en volum per davant de les naturals, el cotó i la llana. Aquest creixement es produeix en grans instal·lacions a tots els països emergents de l’Àsia. La sobrecapacitat provoca en els mercats europeus una gran pressió en els preus, sobretot en els productes més estandarditzats.”
La forma de contrapesar aquesta acció és “la recerca constant, la creació de nous productes i dissenys, i la reducció del temps de resposta en el llançament dels productes al mercat.”
De cara al futur, el gran repte de l’entitat és ajudar els associats a millorar “l’exportació als països extracomunitaris, però amb igualtat de condicions aranzelàries, i perseguir les pràctiques de dumping, que fan artificialment desigual la lluita pels mercats.” La Federación Textil Sedera té com a objectiu funcionar com un lobby de pressió per a la defensa dels drets dels seus associats de cara a la negociació amb les administracions i els sindicats, per això forma part del Consejo Intertextil Español i promou la integració de les diferents branques de la indústria tèxtil, ja que la problemàtica corporativa és cada cop més independent del tipus de fibra utilitzada, sigui natural o sintètica: “Tenim signat un acord de col·laboració amb el Gremi de Fabricants de Sabadell que ens permet aprofitar sinergies i canalitzar tot tipus d’activitats, en especial les formatives, a través d’aquesta altra institució. En aquest sentit, pensem que el futur del tèxtil està en la convergència dels interessos de les diferents associacions empresarials del sector perquè cada vegada tenim més punts en comú.”
De la seva part, el Col·legi de l’Art Major de la Seda, al marge de vetllar pel patrimoni immobiliari i documental, ja que part de l’edifici està explotat en renda a tercers, desenvolupa una funció social de relació i manteniment dels valors de la professió: “A les nostres instal·lacions tenen lloc trobades, conferències i activitats relacionades amb el món econòmic, polític i social del nostre país.”
