Text del 2002
“Avui dia ser creatiu vol dir saber interpretar l’entorn, el carrer”
El Gremi de Comerç Tèxtil i Sastreria de Catalunya és la fusió de dos gremis que durant molts anys van actuar de forma independent: el Gremi de Comerç Tèxtil i el Gremi de Sastres. El president del Gremi és Joan Torrents, empresari del sector tèxtil i professor d’economia a la URL, que explica el motiu de la unió fa vint-i-cinc anys: “Els sectors de la sastreria i el comerç multimarca han passat uns anys molt difícils. Aquesta antiga professió ha estat amenaçada per noves formes de producció i comercialització, per la qual cosa era comprensible una integració dels dos gremis.”
Dos gremis històrics que agrupen botigues i sastres de Catalunya, més de tres-cents associats, és a dir, al voltant d’un miler de botigues “que tenen la necessitat de sentir-se protegides i receptores dels serveis que pugui donar el Gremi. Som una entitat representativa i marquem un camí: dialoguem amb l’Administració, discutim els convenis laborals, obrim les portes a tots aquells comerços catalans que encara no són amb nosaltres i que necessiten un assessorament que nosaltres podem oferir.” L’esforç per continuar presents als carrers de les ciutats i viles catalanes és constant. Tenen enfront una competència ferotge, la de les grans multinacionals i cadenes que ofereixen productes tèxtils a preus baixos.
La continuïtat del comerç tèxtil tradicional i de la sastreria dependrà de la capacitat del sector de reciclar-se i d’adaptar-se als nous temps. “La primera crisi que hem hagut de superar va ser la dels anys 1993 i 1994: molts comerços desapareixen, alguns amb una llarga tradició i molt de prestigi. Aquesta situació deriva de la crisi econòmica i de l’aparició d’unes indústries de confecció i distribució que donen un producte molt més barat del que el comerç multimarca, associat al Gremi, pot oferir. Per això, és important que els professionals del sector estiguem agremiats, que treballem conjuntament per defensar els nostres interessos i establir línies de treball per fer front a les grans cadenes o comerç monomarca. Continuarem presents al mercat i farem de contrapès a les multinacionals de la moda que venen uns productes correctes a uns preus inimaginables per al nostre sector.”
A Catalunya, com en molts altres països, coexisteixen formes de vestir completament diferents: “Hi ha un públic que mai no seguirà les consignes de les grans empreses, perquè aprecia la qualitat del producte, aquella peça ben feta, el servei, l’atenció personalitzada i la comunicació que s’estableix entre client i sastre al petit establiment. Trobem que hi ha persones que combinen el comerç tradicional i les noves tendències. El gran èxit de les cadenes de roba que s’han implantat arreu de Catalunya és que són multisocials. La senyora que hi compra també es vesteix en una botiga de qualitat. Això no ens fa por. També patim la competència d’aquelles cases que exploten les grans marques. A vegades fa falta imaginació, trobar aquell plantejament que pot interessar el públic. Això vol dir que encara hi ha nínxols de mercat. Molta gent aprecia la diferència. A la capital de la moda, Düsseldorf, s’ha obert una botiga on només es venen camises blanques, i això ofereix moltes possibilitats: teixits diferents, camisa d’hivern, d’estiu, amb coll, sense coll, màniga llarga, màniga curta… Es tracta de tenir idees innovadores i que siguin interessants per al consumidor. El botiguer de Catalunya ha de participar més en les activitats dels gremis i assabentar-se de la situació que vivim. La nostra assignatura pendent és la comunicació. La gent no ens coneix ni coneix els nostres productes. Hem de sortir a vendre, no podem quedar-nos asseguts a la cadira. En molts aspectes es tracta de recuperar la metodologia de venda i gestió de fa cinquanta anys.”
El mercat ha canviat molt en els darrers anys. El que impera és oferir allò que el públic reclama. “El terme ‘moda’ és molt eteri i comporta molt de risc per a les empreses. Fer moda és donar allò que la societat vol. S’ha acabat el concepte del creador. Els italians tenen molt clar que la moda de laboratori, de passarel·la, no serveix de res; el que preval és la moda de carrer. El consumidor mana. Avui dia ser creatiu vol dir saber interpretar l’entorn, el carrer.”
El Gremi de Comerç Tèxtil i Sastreria de Catalunya defensa amb fervor l’economia de les empreses del sector; sobretot critica l’abús de les comissions bancàries en els pagaments amb targeta de crèdit. “Ens hem defensat creant lobbys i pressionant l’Administració sobre diferents temes. Al principi d’introduir els cobraments amb targeta de crèdit, les entitats bancàries i les caixes d’estalvi s’emportaven una comissió del 6%. Avui s’ha aconseguit reduir-la fins al 2,5%. La banca és molt agressiva envers el nostre sector.” Però el Gremi ha inspirat altres iniciatives: “La llei de comerç que va néixer a Catalunya el 1991, adaptada posteriorment l’any 1993 i precursora de la llei estatal de 1996, la vam imbuir nosaltres. No obstant això, el Tribunal Constitucional la va rebutjar i fins al cap d’uns anys no es va poder aprovar. La llei de comerç defensa l’equilibri de mercat. Si no existís, les grans superfícies obririen quan volguessin. La llei protegeix en certs aspectes el petit i mitjà comerç.”
Com expressa Joan Torrents, “un dels errors del nostre sector va ser rebutjar l’entrada a determinats centres comercials que es van construir a Barcelona entre 1993 i 1994. No era el moment més favorable per fer aquest pas per culpa de la crisi econòmica. És més, alguns d’aquests centres van acabar fracassant. De fet, no crec que els grans complexos comercials siguin una solució per al petit comerç. Tinc més confiança en el comerç de proximitat. El gran centre comercial té pocs avantatges perquè comporta una pèrdua de temps molt important i la impersonalitat de la relació amb el comerç. Veiem com molta gent de Barcelona està renunciant a anar als grans centres comercials situats a la perifèria en benefici de centres més petits que s’estan instal·lant a l’interior de la ciutat. Amb el sector del comerç tèxtil està passant el mateix. El comerç de ciutat tornarà perquè és el que dóna vida, llum i alegria als carrers dels nostres pobles i ciutats.”
