Text del 2002
Actualment la noció de bo fa referència a la construcció d’arquitectures mentals bàsiques preparades per absorbir nous fluxos d’informació en el futur
.
L’economista mallorquí Joan Tugores Ques, com a actual rector de la Universitat de Barcelona, presideix la Fundació Solidaritat UB: “La formació universitària no només cal que representi la transmissió de coneixements a l’alumnat, sinó que també ha d’incloure la formació en valors de les noves generacions, la qual ha d’incidir en el fet que l’eficiència d’una societat en termes econòmics no hauria de contraposar-se a la cohesió i la justícia social, sinó que més aviat totes dues haurien de ser complementàries. En aquest sentit, el món universitari ocupa una posició privilegiada per mostrar i demostrar que la solidaritat és un element necessari a mig termini per a la mateixa sostenibilitat del nostre sistema, sobretot perquè l’element actiu que permet millorar més l’eficiència i solidaritat de les societats és l’educació, la qual converteix els ciutadans no tan sols en treballadors més eficients, sinó també en persones immunes a comportaments demagògics i els aporta un esperit més democràtic i plural. Dins del nostre context immediat, la Universitat de Barcelona constitueix un marc ideal per a aquesta transmissió de valors, atès que representa una comunitat molt àmplia, amb més de 100.000 membres, i heterogènia, amb integrants de tots els indrets del país i que pertanyen als més diversos estrats socials. Va ser per això, que el meu antecessor, Antoni Caparrós i el vicerector Miguel Martínez van crear el 1996 la Fundació Solidaritat UB perquè la universitat disposés d’una eina fundacional amb què potenciar els valors de solidaritat i humans dins del conjunt de la comunitat universitària.” El seu Patronat està format per tots els estaments universitaris: professors, estudiants i personal d’administració i serveis, a més de la Fundació Món-3 i l’Associació Catalana de Professionals per a la Cooperació.
Les activitats que duu a terme són molt àmplies i engloben diversos eixos d’interès, com ara la cooperació i el desenvolupament internacional, el medi ambient, l’educació, la recerca i els serveis socials: “Disposem d’un observatori de conflictes que ens permet observar i valorar l’evolució d’aquestes tensions in situ. Aquesta tasca fa possible, d’una banda, col·laborar amb organismes internacionals per tal d’alleugerir les conseqüències del conflicte i intentar trobar vies per solucionar-lo i, per l’altra, conscienciar els estudiants sobre aquests problemes a través de les assignatures de lliure elecció.” Actualment aquest observatori de conflictes es localitza a les zones més problemàtiques del planeta, com són la de Chiapas a Mèxic, Colòmbia a l’Amèrica Llatina, la zona dels Grans Llacs a l’Àfrica, el conflicte palestí a l’Orient Mitjà i la problemàtica del poble saharià a l’Àfrica del nord. Totes aquestes actuacions “intenten aportar un petit gra de sorra per superar aquestes tensions i mentalitzar la comunitat universitària i la societat que la pau sempre ha d’anar acompanyada de la solidaritat i que més enllà del nostre context benestant hi ha altres realitats menys afavorides que necessiten el nostre ajut.” Tot i que la tasca de la Fundació se centra principalment en els problemes socials, també pot actuar en els casos en què es produeix una degradació del medi ambient com a conseqüència o juntament amb una situació d’empobriment social: “En el cas de les comunitats de l’Amazones, es combina una distribució desigual de la riquesa amb un daltabaix ecològic. L’interès per la conservació del medi ambient és un eix transversal que integra tot el nostre projecte perquè es relaciona amb la sostenibilitat de la nostra societat a mig i llarg termini.”
En la nostra societat s’ha estès la idea que l’economia és una “ciència lligada a la matemàtica quan en realitat pertany a l’àrea de les ciències socials i com totes aquestes disciplines està al servei de les persones.” Aquesta premissa és essencial per entendre la interpretació errònia que bona part de l’opinió pública fa dels objectius i finalitats d’aquesta ciència: “De vegades, l’economia es pot assimilar amb l’economicisme, és a dir, amb l’eficiència i la competitivitat en termes monetaris i com una ciència totalment allunyada de les preocupacions socials. Això no obstant, des del punt de vista dels grans pensadors econòmics com Smith, Ricardo o el mateix Marx, l’economia és el sistema mitjançant el qual s’estructuren les relacions entre els estaments polítics i els components polítics d’una societat. Aquest sistema, tot reconeixent la importància dels mercats, sap quines són les seves possibles desviacions i la manera de corregir-les a través dels mecanismes polítics.” I aquesta concepció de l’economia, que es va traduir durant la segona meitat del segle XX en la socialdemocràcia europea i que cada cop està més allunyada de les tendències polítiques i econòmiques actuals, hauria de ser recuperada i enaltida en l’actual procés de mundialització perquè proposa un model més igualitari i just per al conjunt de la societat, que emfatitza la importància del capital laboral en les empreses i el dels ciutadans com a eixos i motors de la societat: “En aquest nou panorama de globalització, el model politicoeconòmic europeu hauria de tenir més protagonisme i servir de referència per a altres països, ja que suposa una concepció del món que combina l’eficiència amb la protecció i justícia socials i la democràcia participativa. Aquest segon pla europeu està afavorint que sorgeixin i es reforcin les postures més economicistes, d’origen nord-americà, que passen per alt la necessitat d’articular i cohesionar socialment l’economia mundial.”
L’actual globalització s’inscriu dins dels profunds canvis econòmics i socials que s’han produït els darrers 25 anys. “Aquesta transformació té la seva primera causa en l’acceleració tecnològica que ha comportat canvis radicals en el món laboral.” Aquests canvis han repercutit en la universitat, “concretament en la manera de concebre i concretar els respectius plans d’estudis”, fet que no sempre ha estat interpretat de la manera més adequada des d’alguns segments de la societat, que han associat el canvi amb una baixada de la qualitat rebuda en els ensenyaments: “El nivell dels nostres universitaris continua sent molt bo, però la noció de bo ha variat, i ja no es relaciona amb el conjunt de conceptes apresos durant el període de formació. Actualment bo fa referència a la construcció d’arquitectures mentals bàsiques preparades per absorbir nous fluxos d’informació en el futur. El 90% dels coneixements apresos durant l’etapa de formació universitària quedaran obsolets durant l’exercici professional i hauran de ser substituïts per altres de nous per mitjà de la formació contínua. Per aquest motiu, en el moment actual, la funció fonamental de la universitat és preparar els alumnes per a aquest procés educatiu constant en el qual els coneixements inicials hauran de ser reemplaçats, renovats i superats per uns altres de forma progressiva.”
