Texto del 2002
“Una escola bressol que treballa des de l’interior d’una universitat no és qualsevol escola bressol”, afirmen Antoni F. Tulla i Pujol, president de la Fundació Gespa i vicerector d’Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Agustí Verde secretari de la Fundació i lletrat del Gabinet jurídic de la Universitat.
L’any 1975, quan la UAB es traslladava al Campus de Bellaterra, naixia l’Escola Gespa: “L’objectiu va ser donar servei als professors i al personal administratiu i de serveis, i fins i tot als estudiants de la universitat amb fills petits. Així mateix, volíem que fos un lloc d’aprenentatge per als aspirants a mestre. D’una banda, desitjàvem desenvolupar mètodes didàctics i educatius innovadors i, de l’altra, oferir un servei social.”
L’any 1998 es va crear la Fundació Gespa la qual s’encarrega de preservar l’esperit pioner de l’Escola Gespa: “L’única forma jurídica que permetia la supervivència de les seves fites era una fundació. En un moment determinat, la Universitat fa una aposta i determina realitzar una aportació per subvencionar l’Escola. Delega a la Fundació plena responsabilitat i independència.” Es composa d’un patronat, un equip de mestres, un consell escolar, estudiants en pràctiques de la facultat de mestres de la Universitat i professionals de l’àrea educativa de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès: “Amb la reforma educativa, vam haver de reduir el nombre de nens i nenes i ens vam obrir a la resta del municipi de Cerdanyola. Un tret innovador nostre és el fet de comptar amb un patronat i un consell escolar compost per persones externes; no són pares, és gent lligada a la Facultat de ciències de l’educació i a l’Ajuntament de Cerdanyola. L’equip de mestres destaca per la seva capacitat per adaptar-se als canvis pedagògics i això ha permès conformar una escola diferent que sempre ha rebutjat caure en la rutina. Es tracta de canviar les estructures educatives i d’actualitzar pedagògicament el personal docent, gràcies a les xarxes nacionals i internacionals d’escoles bressol en les quals participen periòdicament. Vivim una situació atípica respecte d’altres escoles bressol. L’Escola Gespa va més enllà. Té una vocació formativa tant per als docents com per als estudiants en pràctiques”, resumeix el president.
En general, les escoles especialitzades en educació preescolar presenten una problemàtica que la Fundació Gespa ha anat abordant de prop. Segons Agustí Verde, “les mancances que la nostra societat pateix en l’escolarització de la franja d’edat compresa entre 0-3 anys, en el fons, són provocades per qüestions de rendibilitat bàsicament. Les subvencions de l’Estat les poden rebre les escoles d’ensenyament obligatori; les escoles bressol, en canvi, es troben fora del cicle educatiu obligatori; només sota esquemes empresarials privats tenen una bona viabilitat.” I Antoni F. Tulla afegeix: “Seria lògic i convenient que en una societat del benestar proliferessin les llars d’infants subvencionades o concertades i que tothom pogués accedir-hi. En el nostre cas concret, ha estat la Universitat l’ens interessat en què els professors, el personal administratiu i de serveis, els estudiants amb fills de la UAB, i una quantitat petita de gent provinent del municipi de Cerdanyola puguin gaudir d’un servei necessari si considerem que hi ha una circulació diària pel Campus de 40.000 persones. L’Escola bressol ha adaptat força bé els seus horaris als dels treballadors.”
El consell social de la UAB vetlla pel bon ús dels recursos i entén que la Fundació, a part de la seva funció de servei social, ha d’impulsar l’aprenentatge dels pedagogs especialitzats en educació primària: “L’Escola i la Fundació existiran sempre que mantinguem viva la idea de servir de camp de pràctiques interactiu amb la Facultat de Ciències de l’Educació i altres centres. Si un dia això esdevingués un aparcament de nens i nenes, ja no ens interessaria. Els conceptes de qualitat i d’innovació són prioritaris.” Cal afegir que l’Escola reserva unes places per a nens i nenes amb minusvàlues: “Això implica un aprenentatge especial tant per als mestres com per als aprenents i els infants. Requereixen un tractament divers pel tipus de relació que s’ha d’establir amb els pares i en el tracte, no tan sols pedagògic sinó també humà i solidari.”
Antoni F. Tulla i Agustí Verde mostren una opinió moderada davant d’un dels debats actuals més polèmics com és la manca de qualitat de l’educació al nostre país: “No cal escandalitzar-se ni tampoc caure en contradiccions. El professorat hauria de plantejar-se l’educació de secundària d’acord amb la realitat dels alumnes, i idear estratègies adequades en lloc de culpabilitzar-los del baix nivell amb què arriben a la universitat”, expressa Antoni F. Tulla. “És cert que el nivell d’exigència ha estat una mica més baix precisament per voler universalitzar l’ensenyament. També és evident que ha arribat el moment de retocar el sistema, no tant capgirar-lo, perquè el que està fet tampoc està tan malament”, afegeix Agustí Verde; Antoni F. Tulla es mostra més partidari d’altres sistemes educatius europeus més oberts, basats en la flexibilitat i en la capacitat de l’estudiant per modelar-se un aprenentatge més personalitzat: “Tothom coincideix en estructurar un ensenyament generalista bàsic que camini cap a l’especialització, on la formació científica vagi acompanyada d’una formació humana que permeti als individus desenvolupar-se socialment i professional en el seu entorn. Cal adoptar una actitud descentralitzada perquè tothom s’hi pugui igualar en una Europa pluralista com la que volem.”
Des de l’Escola Gespa i sota el patrocini encoratjador de la Fundació se segueix treballant amb molta il·lusió perquè els més menuts rebin una educació basada en la sensibilització i en la curiositat: “La nostra escola bressol té un valor afegit. El vincle directe amb el Campus també facilita als mestres, als aprenents, i als nens i nenes que s’impregnin de l’esperit crític i d’innovació característics de la universitat.”
