Text del 2002
Volíem cobrir determinats aspectes que la recerca no havia contemplat fins aleshores
Empresari i professional de la farmàcia, el doctor Joan Uriach Marsal com a president, el seu fill Joaquín, com a secretari, junt amb la resta de Patrons són els responsables de la Fundació que duu el cognom Uriach, dedicada a les ciències de la salut.
L’entitat va veure la llum el 1988, “amb motiu del 150 aniversari de l’inici de les nostres activitats com a empresa.” L’empresa de què parla és “el laboratori més antic d’Espanya”, fundat el 1838 i propietat de la família Uriach. A l’hora de fundar la institució els guiava “la voluntat de retornar a la societat, més concretament al món sanitari, tot el que ens havia aportat al llarg d’aquest segle i mig.” Així, es van marcar una fita exemplar: “Promoure i difondre la investigació sanitaria. Volíem cobrir determinats aspectes que la recerca no havia contemplat fins aleshores.”
Un altre dels seus afanys consistia i consisteix a reivindicar “la història de les ciències de la salut.” Abans del naixement de l’entitat, “el laboratori Uriach ja havia treballat en aquest sentit, mitjançant la publicació de la revista Medicina e Historia, el primer número de la qual va sortir fa més de 40 anys.” A poc a poc, els dirigents de la Fundació han anat fent camí, i avui s’enorgulleixen de disposar de “la biblioteca privada més àmplia d’història de les ciències de la salut a Espanya. Constituïda per més de 10.000 volums sobre la història d’aquesta disciplina, és també una de les més importants d’Europa, amb llibres dels segles XVI, XVII i XVIII, entre els quals hi ha múltiples manuscrits.”
La nineta dels ulls del President de l’entitat és “el primer llibre de cirurgia escrit a Catalunya, datat de principis del segle XVI i editat a Perpinyà.” Es mostren convençuts que “des d’aquesta biblioteca fem un servei al país, ja que recuperem part de la nostra cultura.” Actualment la institució està traslladant la seva seu a Palau-solità i Plegamans, i amb ella la biblioteca. Afegeixen que “aquesta col·lecció està vinculada al departament de ciències del centre d’investigació del laboratori Uriach.” La biblioteca de la Fundació està oberta a “tots els professionals de la medicina, tant metges com farmacèutics o veterinaris. També ens visiten professionals d’altres disciplines per efectuar consultes.”
“El món científic requereix un volum bibliogràfic considerable”, subratlla Joaquín. D’aquí que la informàtica jugui un paper essencial a la Fundació: “Ja no treballem amb els clàssics fitxers, sinó amb arxius continguts a l’ordinador. És gràcies al doctor Josep Danon, responsable de la biblioteca, que avui no només podem consultar tota la documentació ràpidament, sinó que també disposem de pàgina web i estem connectats a Internet. Tot el nostre catàleg està disponible a la xarxa.”
La Fundació “no només recull llibres, sinó que també en publiquem. Actualment estem editant una Col·lecció Històrica de Ciències de la Salut, que incorpora temes als quals fins ara no se’ls havia dedicat prou atenció. El primer volum, es titulà Cajal i Barcelona, i fou elaborat pel Professor Dr. Diego Ferrer. El títol no és casual: aquest investigador espanyol va descobrir la teoria de la neurona de transmissió a la capital catalana. Altres exemples són els llibres sobre Virus i retrovirus i el de Paleopatologia, que varen gaudir de gran èxit. En aquest darrer parlem sobre les malalties de l’antiguitat, els trastorns que patien civilitzacions com l’egípcia o els nostres avantpassats catalans. Ara tenim en preparació el segon volum sobre L’Ensenyament de la Medicina a la Universitat Espanyola, fruit d’un estudi absolutament inèdit.”
La iniciativa dels Uriach ha reeixit fins al punt que “constantment ens arriben sol·licituds de llibres, tant del camp de la medicina com del de la història.” I és que aquesta institució està habituada a bellugar-se en el món editorial: “Hem col·laborat en l’elaboració de llibres com Història de la societat catalana, La medicina interna i L’evolució històrica de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona.” Juntament amb el doctor Ramon Jordi, van redactar Aportació de la Història de la farmàcia catalana entre els anys 1285 i 1997, obra que l’any 1999 va merèixer el premi George Urdang de l’American Institute of History of Pharmacy, considerat el de més prestigi dintre de la literatura històrica mundial. La qualitat dels seus estudis i publicacions té un reconeixement internacional. “També vam ser els traductors al català de La Concòrdia dels Apotecaris de Barcelona, la segona farmacopea mundial en antiguitat, nascuda el 1511.”
Hi ha altres aspectes a través dels quals la Fundació fa un servei a la societat, entre ells el Premi Uriach de Ciències de la Salut, de considerable dotació, que, en presència del President de la Generalitat, atorguen a “un investigador que hagi desenvolupat una part important de la seva recerca a Espanya. Un 60% del premi el destinem a la institució, mentre que el 40% restant està adreçat al científic. La propera edició ja serà la setena. Des de l’any 1990, els guardonats han estat els doctors Jordi Vives, Andrés Sánchez Cascos, Joan Rodés, J. Manuel Martínez Lage, Antoni Bayés de Luna i Manuel Díaz Rubio. Considerem que els investigadors es mereixen que es reconegui la seva trajectòria.” La fama d’aquest guardó és considerable, no en va el públic l’ha rebatejat com el ‘Premi Nobel espanyol’. A més a més, la Fundació Uriach concedeix beques, “a través de les quals fomentem la investigació, una activitat a la qual dediquem part de la facturació del laboratori.”
El President de l’entitat subratlla la bona entesa existent entre els laboratoris catalans i els centres d’ensenyament superior: “Abans hi havia una separació evident. Els catedràtics i els empresaris ens movíem en diferents dimensions. Finalment, hem entès que cal que ens recolzem els uns en els altres. Per arribar a aquesta situació han hagut de transcórrer més de 40 anys.” El seu fill assenyala que, en el cas del grup Uriach, “la relació amb la Universitat catalana és molt intensa. Bona part dels diners destinats a la recerca els assignem a collaboracions amb aquesta institució. D’altra banda, el nostre Centre d’Investigació i Desenvolupament es nodreix en gran part de joves titulats procedents dels centres universitaris del nostre país.” I és que “el nivell en què es troben les nostres facultats és equivalent al de les de fora de les fronteres.”
Una altra de les inquietuds de la Fundació és la cultura: “La familia Uriach sempre ha tingut una sensibilitat artística. Ho demostra el fet que aviat ens connectarem a la web de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. No oblidem que la medicina també forma part del món cultural.” Els esforços d’aquesta institució ja han estat objecte del reconeixement de la societat catalana, en particular de “l’Acadèmia Catalana de Farmàcia, que recentment ens ha concedit el premi annual d’aquesta docta Institució.” Un guardó ben merescut, si considerem la tasca exemplar desenvolupada per la Fundació Uriach 1838.
