Text del 2002
Arriba un moment que volent no pots, però sí que pots voler el millor per al teu pare o la teva mare
.
La Fundació Hospital de la Caritat Pere Badia es dedica de fa molts anys a l’atenció a la gent gran en l’àmbit d’una residència assistida. El doctor Joan Vidiella, actual director i responsable del centre, ens explica una mica la història d’aquesta institució, una de les més antigues de la vila: “La Fundació data de 1793. El senyor Pere Badia, que és qui la va crear, és una persona molt estimada al poble i de qui es té un record entranyable per tot el que va fer. És un senyor que va emigrar a Amèrica a l’època dels indians i va fer fortuna en el món del comerç. Quan va tornar, va decidir invertir part dels seus diners en un hospital que atengués els pobres, i així és com va néixer el centre que avui encara funciona.”
L’hospital avui està immers dins l’òrbita assistencial social que emmarca el Departament de Benestar Social de la Generalitat, i s’ha regularitzat tot el que fins fa uns anys es feia amb molt bona voluntat, esforç i dedicació. De fet, hi ha unes persones que han estat protagonistes de tota la història de l’entitat, i el doctor Vidiella no vol deixar de fer-ne esment: “Seria injust no donar el protagonisme que es mereixen a les germanes Paüles, que han estat durant molt de temps les ànimes que han vetllat pel suport emocional, sanitari i social de les persones que eren acollides al centre. Avui elles encara hi viuen i treballen al centre de forma no remunerada: fan tasques de voluntariat i d’assistència a la gent gran en l’aspecte espiritual i d’atenció a les famílies, sobretot.” La persona que va portar el pes de la residència els darrers quinze anys va ser sor Loreto i actualment és sor Núria, la superiora de la congregació.
Va ser l’any 1997 que va començar el gran canvi a la institució. En aquell moment el centre assistencial va entrar de ple a la modernitat: “L’any 1996 havia sortit una reglamentació de Benestar Social que deia com s’havien de fer les coses en tots els centres assistencials de Catalunya i es van haver d’adequar els estatuts per tal que les coses es fessin d’acord amb aquesta nova llei: la Junta del Patronat fa una regularització, es nomenen directors i el president, que és l’alcalde de la vila, decideix, a iniciativa dels habitants de Torredembarra, començar una remodelació del centre per tal de donar cabuda a tothom qui ho necessiti i de dotar-lo de les infraestructures més modernes en el camp de les residències assistencials.” L’edifici colonial que havia estat seu de l’entitat des de la seva creació a finals del segle XVIII es conserva, però s’hi fa un annex que permet passar de 45 llits a 92: “El desenvolupament d’aquesta nova etapa va ser en temps de l’alcaldia del senyor Santiago Segalà i, posteriorment, va ser l’actual equip de govern, amb Miquel Àngel Lecha al capdavant, qui ho va consolidar.”
El juliol de l’any 2001, doncs, es va inaugurar la remodelació del centre, i el doctor Vidiella va passar a ser-ne el director. Ell mateix és qui ens explica els serveis que ofereix l’Hospital de la Caritat Pere Badia en l’actualitat: “En aquest moment ens hi caben 92 avis en règim de residència, però fa poc menys de 15 dies que hem iniciat el centre de dia, és a dir, que comencem a tenir gent d’estada diürna, avis que arriben al matí i que la família ve a recollir al vespre.” Però encara són més els serveis que ofereixen als habitants de Torredembarra i de les poblacions veïnes: “Tenim també un servei a domicili amb persones cuidadores que van a casa de la gent gran que ho sol·licita per tal d’ajudar-los en la seva higiene diària, a arreglar-los una mica la casa o, fins i tot, a fer-los algun àpat. I també oferim un servei de menjador per aquells avis que vulguin venir a dinar amb nosaltres, és a dir, són persones grans que viuen soles, però que vénen a dinar a la residència.” Tot això en un marc en què l’atenció sanitària i social està plenament garantida: “Podem atendre allà mateix el que podria atendre un metge de capçalera, i de seguida que sorgeix un problema més greu anem directament a l’hospital més proper.”
De 45 a 50 professionals són els qui s’encarreguen que el centre funcioni perfectament i els avis siguin atesos amb la qualitat i cura que es mereixen: “Estem molt contents del personal que tenim. La major part de les persones que treballen a la residència són de Torredembarra mateix o de poblacions veïnes i això, encara que no pugui objectivar-se, és molt important, perquè són gent que tracten amb avis que els són molt propers. M’explico: tenim gent molt professional i amb molta vocació, però que, a més, tenen uns lligams no tangibles amb els residents. Són gent que coneixen de tota la vida i que saben quines necessitats poden tenir perquè havien estat els seus veïns o perquè són els avis d’un amic, però sigui com sigui es creen lligams que beneficien molt totes les parts.”
Prendre la decisió de portar el pare, la mare o l’avi a una residència no sempre és senzill i el doctor Vidiella ho sap, per això ens explica com es viu aquesta situació, perquè ell veu cada dia famílies o persones que han pres aquesta determinació: “Arriba un moment que volent no pots, però sí que pots voler el millor per al teu pare o la teva mare i si tu no el pots atendre bé a casa teva, és possible que confiïs en professionals que saps que ho faran bé. Penso que, en aquest sentit, s’ha de desangoixar una mica les famílies; no passa res per portar l’avi o l’àvia a la residència, sempre que sigui una decisió amb la qual tots estiguin una mica d’acord. Tots treballem, tenim poc temps i poc espai, i a vegades no podem fer tot el que voldríem.” Però també hi ha gent que arriba a la residència fruit de decisions molt més personals: “Hi ha senyors i, sobretot, senyores vídues que s’adonen que ja no poden continuar vivint soles i que el millor és que vinguin a viure a la residència, on ja tenen un conegut, un amic o un familiar. Tampoc és cert que la gent que viu en un centre assistencial com aquest visqui ja separada del món que l’havia envoltat fins aleshores: hi ha avis que no perden gens el contacte amb la família, i n’hi ha molts que reben visites dels seus amics de tota la vida, que vénen a passar la tarda amb ells.”
El gran objectiu del doctor Vidiella i de tot l’equip del centre és consolidar aquestes 92 places de residents: “Passar d’atendre 45 persones a 92 és complicat, i per a mi no hi ha res més important que millorar l’atenció de la gent que tenim ingressada, aprofundir en la cura que en tenim.” Malgrat que ara treballa més com a administrador del centre que no pas com a metge, Joan Vidiella no oblida la seva vocació: “Vaig decidir ser metge de molt jove i vull dedicar-me a atendre la gent, el que passa és que estic fent això perquè penso que puc portar a terme algunes idees que aniran en benefici de la gent gran, però sempre sense perdre la visió mèdica.” Estem convençuts que això és el que fa des de l’Hospital de la Caritat Pere Badia.
