Text del 2002.
“Nosaltres no suplim el gestor, ni l’advocat, ni l’arquitecte, no gestionem res; simplement treballem per la defensa de l’empresa”
Les associacions es formen amb uns objectius i unes finalitats molt concrets, i la finalitat de la Federació Empresarial de Badalona és ben clara, com ens ho explica el seu president, Joaquim Padrós: “Som una federació d’empreses i associacions que ens hem unit d’una manera o altra per defensar els nostres interessos com a empresaris. A més, som una entitat territorial, és a dir, ens cenyim al nostre territori, a Badalona, la qual cosa en aquests moments ja és una mica atípica, perquè moltes associacions patronals que van començar a la mateixa època que nosaltres s’han anat expandint i han arribat a establir una mena de competència.”
La Federació reuneix en aquests moments cinc associacions i mil dos-cents socis, una xifra molt notable per les característiques de la zona: “Badalona ha sofert una transformació molt gran en els últims vint anys; hem passat de ser la ciutat amb més diversitat industrial d’Espanya a tenir altres activitats empresarials, i, si bé han desaparegut les grans indústries, queda un significatiu nombre d’indústries petites i mitjanes amb tradició a la ciutat que conformen el nucli dels nostres associats.”
La Federació és a Badalona l’interlocutor de la patronal davant de l’Administració, les corporacions i altres institucions: “És cert també que hi ha hagut èpoques diferents i que aquestes relacions amb l’Administració local han passat per moments de tota mena. Vam tenir un mo-ment molt dolent, els primers quatre anys de democràcia, en què el govern de la ciutat ho va aturar tot i se’ns va estroncar la possibilitat de desenvolupament industrial en un moment de greu crisi econòmica.”
Després, hi va haver una altra època en què les coses van millorar, “però quan van arribar les majories absolutes vam tornar a anar malament, perquè algunes administracions creuen que poden crear uns organismes propis que pretenen suplir les organitzacions empresarials, i això no és possible, perquè les associacions vives ho són perquè serveixen les bases directament.” Després d’aquest distanciament de la realitat que va suposar aquell moment, ara les relacions amb l’Ajuntament tornen a ser bones i la Federació Empresarial de Badalona n’espera la consolidació.
A vegades és bo fer un salt enrere i veure com eren les coses en el moment que van néixer. Així, doncs, anem fins a l’any 1977 i vegem en quin context es va crear la Federació: “Eren anys de naixements i de molts canvis, i hi havia una gran incertesa i por, ambdues coses realment justificades, perquè els sindicats no solament no baixaven del burro en molts aspectes, sinó que hi havia una lluita ferotge contra els empresaris. Recordo que els meus germans i els meus cosins van arribar a anar acompanyats a escola a causa de les amenaces que la meva família havia rebut.”
I afegeix: “D’altra banda, hi havia grans dosis d’il·lusió; ens plantejàvem un món més obert en què l’empresa espanyola podia sortir a Europa i al món com ara ho estem fent, però era una cosa que aleshores era molt incerta, no sabíem si hi podríem arribar.”
Afortunadament, tot es va anar posant al seu lloc: “En àmbits sindicals, i fins i tot polítics, els empresaris érem malvists, però tot això s’ha arreglat, fins al punt que tothom reconeix que l’empresa és el motor de l’economia d’un país; interessa que l’empresa vagi bé.” A finals dels setanta i principis dels vuitanta, fins i tot hi va haver gent que va arribar a regalar l’empresa: “S’han fet grans negocis, perquè hi havia empresaris de tota la vida que s’espantaven i regalaven l’empresa familiar a un tercer. No fa tants anys que això passava i penso que s’ha d’explicar.”
Actualment, encara hi ha coses per defensar, però la visió que es té de l’empresari ha canviat molt: “Nosaltres mirem les normes, disposicions, ordenances i actuacions de l’Administració per veure si perjudiquen alguns dels nostres afiliats o a tots plegats, i treballem per defensar-nos i per orientar qui faci falta, però no suplim el gestor, ni l’advocat, ni l’arquitecte, simplement treballem per la defensa de l’empresa.”
El que sí que fan és formar els associats mitjançant l’organització de cursos, trobades i informes; també tenen convenis amb empreses de carburants, de telefonia fixa i mòbil, bancs i caixes, etc., “uns acords avantatjosos que el nostre afiliat pot aprofitar o no, segons li sembli.” D’altra banda, en el moment que ho consideren necessari també fan mobilitzacions per defensar els interessos d’alguna de les seves associacions: “Vam donar suport al tancament de comerços quan es va plantejar la reforma de l’IAE, perquè sabem que la Federació de Comerç del Centre tota sola no pot fer tanta pressió com la que podem fer si treballem conjuntament.”
Pel que fa a aquesta qüestió del comerç, sembla que els ajuntaments comencen a veure que no es pot deixar perdre els centres de la ciutat: “Durant quinze anys el centre es va descuidar; es treballava als barris i s’estaven creant unes ciutats raríssimes, però quan s’ha començat a revitalitzar el centre, s’ha vist que la ciutat tornava a emergir, perquè el que és evident és que una ciutat ho és en la mesura que té centre.”
En relació amb altres associacions que estan dins de la Federació, Joaquim Padrós ens parla d’una iniciativa jove i amb molta empenta, Prontomoda: “Són majoristes de moda que fan un servei ràpid de l’encàrrec i que tenen una gran vitalitat. Potser hi ha unes quatre-centes empreses i ja són conegudes a tot Espanya i a Europa.”
Això no vol dir que no tinguin problemes que calgui resoldre: “Tenen molta competència dels mercats asiàtics i del Marroc, però estan treballant perquè tothom conegui el seu producte. Per aquesta raó, s’estan plantejant tenir un pavelló propi de moda, la qual cosa es podria fer amb l’ajut de l’administració.”
Un altre gremi integrat en la Federació i del qual Joaquim Padrós forma part com a empresari del sector és el de la construcció: “El sòl industrial s’està acabant a Badalona i s’aturarà una mica la construcció en aquest sentit. Quant als habitatges, en l’actualitat hi ha una gran transformació de la façana marítima, però quan s’acabi ja veurem què passarà, sobretot amb les grans empreses, perquè les petites podran continuar en el mercat de la rehabilitació i la transformació. Jo crec que no hem de tenir cap por especial.”
La mà d’obra immigrant és la que cada vegada es contracta més: “Hem de suplir la manca de treballadors autòctons amb immigrants que vénen a treballar i a viure al nostre país. De fet, nosaltres considerem que l’important és que puguem cobrir aquests llocs de treball i a la vegada aconseguir la integració d’aquestes persones en la societat, perquè una cosa sense l’altra podria portar a situacions més complicades.”
Com tot, però, Joaquim Padrós sap que el temps ho acaba equilibrant: “De la mancança de mà d’obra, per exemple, ja no se’n parla igual que fa uns anys. Això vol dir que hi ha una balança que posa cada cosa al seu lloc.”
