Text del 2002
El nostre sector és un dels més potents i dinàmics de l’economia catalana.
.
L’agricultura i la ramaderia són els principals motors econòmics de les terres de Lleida. El moviment cooperatiu ha contribuït de forma decisiva a la professionalització i millora de la qualitat de les instal·lacions i processos relacionats amb el sector agrícola-ramader. COPAGA és una societat cooperativa que des de l’any 1945 actua en defensa de l’activitat agrícola de la zona. Va néixer a partir de les inquietuds d’un grup d’avicultors que tenien necessitat d’obtenir llicències d’importació de primeres matèries per a la fabricació de pinso. En els darrers anys la seva projecció productiva i comercial ha experimentat un fort creixement que l’ha portat a convertir-se en la primera cooperativa del sector a Catalunya. La presideix Jordi Ciuraneta Riu, agricultor i ramader de Lleida, totalment compromès amb COPAGA i els seus objectius.
COPAGA produeix a l’any 25 milions de pollastres, 400.000 porcs, 15.000 vedells i 300.000 dotzenes d’ous. Les xifres parlen per si soles. “La cooperativa té un volum d’activitat i de producció molt gran. La formen 1.400 cooperativistes que confien en els nostres serveis i en la fórmula cooperativa, amb un vessant social que no té l’empresa normal. L’agricultor català és conscient que aquesta estructura mercantil li permet sobreviure en un mercat cada vegada més competitiu. Treballar de forma independent en l’activitat agrícola i ramadera és pràcticament impossible, únicament en el porcí es pot fer. El pagès acostuma a optar per l’activitat integrada: cultiva la terra, genera uns productes i cria uns animals que ven a la cooperativa, que al seu torn li ofereix uns serveis i una gestió dels seus productes. Els socis reben informació i assessorament en molts aspectes, empresarial, jurídic, medicinal, etc., facilitant-los uns serveis indispensables per portar endavant el negoci, per exemple l’autoassegurança.” Tot i ser una agrupació d’agricultors i ramaders petits i mitjans, la cooperativa té una dimensió global amb contactes internacionals i amb actuacions als mercats exteriors.
Aquesta cooperativa lleidatana té com a activitat principal la fabricació de pinsos, més de 300 milions de quilograms anuals. “El nostre principal objectiu és la producció de pinsos i carns. Som els principals productors de pinsos per a guatlles i perdius de l’Estat espanyol. Els pinsos que produïm tenen una garantia absoluta perquè a les nostres fàbriques hi ha un control de qualitat molt precís i dotat d’un laboratori modern i sofisticat que analitza tots els pinsos que s’adquireixen. Investiguem perquè el pinso no generi en l’animal una càrrega alta de nitrats.”
Catalunya és el primer productor de porcí de l’Estat espanyol i a la plana de Lleida s’hi concentren una bona part de les granges de porc catalanes. “La producció catalana és tan elevada que es generen excedents que s’exporten a l’exterior. El nostre sector és un dels més potents i dinàmics de l’economia catalana. És una carn de molta qualitat i molt controlada. Per continuar amb aquesta dinàmica hem de trobar sortida a alguns problemes importants, com el de l’excés de purins. Els ramaders som els primers interessats a respectar l’entorn en el qual vivim i del qual vivim. Volem trobar solucions a la contaminació que genera el purí i donar viabilitat a les explotacions de porcs. Una explotació ideal amb 1.000 truges permetria construir una depuradora que eliminaria els purins. Aquesta estructura és molt gran i Lleida no té possibilitats d’aplicar-la. Les solucions passen per ser imaginatius, per exemple convertir el purí en un adob per a la terra.”
Si tenim en compte que a Catalunya es crien al voltant de vuit milions de porcs a l’any, ens podem fer una idea força precisa de l’elevada quantitat de purí que es genera. La terra no pot absorvir tot aquest detritus. Però hi ha altres aspectes a resoldre, com l’eliminació dels medicaments per als animals o la dels porcs morts. Per aquest motiu les granges comencen a adaptar les seves intal·lacions i a usar tècniques que són respectuoses amb el medi natural. “S’estan introduint usos més adequats. Els envasos de productes medicamentosos es llencen en uns contenidors expressos i després es tracten en un centre especial. Per altra banda, els animals que es moren s’enterren en unes fosses on passen per un tractament bacterià que fa que es descomposin i es converteixin en matèria orgànica. En un futur podrem construir plantes de cogeneració que transformin el purí en un producte assecat que podrà servir per a adob. Aquest és un pla conjunt que hem desenvolupat les cooperatives amb el suport del departament de Medi Ambient. Un pagès amb una explotació agrària i ramadera pot aprofitar així part dels seus purins com a adobs pels camps. Hem de fer una utilització racional de tot allò que generem i fer que el purí no sigui un residu sinó un subproducte. La nostra cooperativa ja està fent naus experimentals per canviar a un sistema de compostatge en granja.”
I afegeix: “Considerem bàsic el concepte de sostenibilitat, hem de viure del territori però també cuidar-lo perquè continuï viu.”
Un altre aspecte que COPAGA i el sector ramader estan defensant amb fermesa és el de la seguretat alimentària. “Podem garantir la seguretat en els aliments que arriben al mercat perquè treballem amb unes condicions higièniques controlades per normatives.” Els membres que integren la Junta Rectora són Ignasi Abad Melé (sotspresident), Miquel Aixalà Queralt (secretari), Jose Godia Vitores (tresorer), Rogelio Charles Vitores, Antonio Monclús Prim, Jose M. Biel Gabernet, Josep Salamó Mur, Jose Llobera Llorens, Antoni Espinet Sole, Josep Pique Perpiña, Ramon Ramon Galceran, José Girón Gabas i Rafel Prunera Duaigües (vocals); Alfredo Sese Miz, Joan Abella Vidal i Manuel Bardaji Azón (interventors de comptes). El director gerent és Joseph Antón Arnó Ibarz. COPGA és, sens dubte, un model a seguir per altres cooperatives catalanes. La seva preocupació pel medi ambient i la utilització de sistemes de control de qualitat asseguren que els productes que surten de la cooperativa siguin d’una qualitat màxima.
