Text del 2002
L’assegurança és solidaritat, i aquell que estalvia a llarg termini per a la seva jubilació està fent un gran bé al país, perquè inverteix diners en l’estalvi.
Catalunya ha demostrat al llarg dels anys tenir una cultura del món de les assegurances molt arrelada a la història del país. Les iniciatives i els projectes empresarials de caràcter assegurador han estat molts i destacats. Es tracta d’un sector que representa gairebé el 10% del PIB català. A Espanya hi ha al voltant de 650 entitats asseguradores, entre companyies d’assegurança, mútues i mútues de previsió social, 300 de les quals operen a Catalunya i es troben associades a la Unió Catalana d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores, organització presidida per Josep Cercós. La Unió està duent a terme programes i actuacions relacionats amb el món de l’assegurança adreçats a millorar l’educació asseguradora de la població i corregir desviacions dins d’aquest marc social. “Són accions pioneres i arriscades que posen de manifest que hi ha moltes mancances de tipus assistencial que no s’estan tenint en compte però que des d’entitats com la Unió es treballa per donar-hi resposta.”
El camp de l’assegurança no és tan complex com pot semblar. Adquirir coneixements sobre el sector pot ser una eina adequada per preveure i resoldre situacions. “D’entrada, l’assegurança està basada en una certa mutualització de riscos (agrupació de riscos de molta gent). L’origen de l’assegurança rau en la dispersió dels riscos pel fet que cap entitat no té suficient potencial per cobrir el cost total del sinistre.”
El sector assegurador ha anat evolucionant al llarg dels anys i avui té una marcada tendència cap a la globalització: “L’assegurança per definició és global i ho és a través de la reassegurança. Això implica que hi ha una entitat asseguradora que subscriu el risc, té la responsabilitat enfront del client, però, a la vegada, part d’aquests riscos es reparteix entre altres entitats. D’aquesta manera, per grans sinistres que hi hagi mai no passa res en el sentit que l’assegurança sempre està garantida. La llei d’assegurances exigeix uns marges de solvència molt elevats i uns controls molt rigorosos a les entitats.”
El fenomen de la globalització està comportant un augment molt important de les fusions empresarials arreu del món. També les entitats asseguradores participen en aquest procés per millorar les seves economies d’escala. “Cal tenir en compte que a Catalunya hi ha un teixit realment potent dins del sector assegurador. Grans empreses multinacionals tenen la seu principal d’Espanya a Barcelona. Les empreses asseguradores catalanes o espanyoles, societats anònimes locals i mútues, estan al nivell de les grans multinacionals.”
Els agents i els corredors d’assegurances tenen un paper important dins d’aquest teixit assegurador. Són dues figures que es troben molt ben arrelades a la realitat catalana i que han contribuït a desenvolupar molt el sector. “Aquests professionals estan molt a prop del client, i això explica que el volum de l’assegurança a Catalunya sigui superior que a la resta de l’Estat espanyol. L’assegurança està implantada dins del teixit de l’economia mundial des de fa molts anys, i a Catalunya hi ha un esperit previsor més desenvolupat que en altres llocs. És important l’orientació de les empreses cap al client: es pot pensar globalment però s’ha d’actuar localment; s’ha de gaudir dels avantatges que implica ser global, però atenent la gent de prop perquè, en definitiva, qualsevol activitat econòmica sense la societat és impossible. La nostra no és una actuació de força sinó de servei. Estem en un mercat molt competitiu i es necessiten eines eficaces de fidelització.”
L’assegurança no és només indemnització sinó també prevenció: “Les empreses asseguradores tracten d’assessorar de la millor manera el client sobre com cobrir les seves necessitats. Una família jove té poques possibilitats d’estalvi i és difícil que pugui contractar uns diners per a una jubilació. A mesura que l’economia de la família es desenvolupa es va recollint més estalvi per a la jubilació.”
Un tema que el sector assegurador està valorant molt a Catalunya és el de la dependència de les persones: “La població espanyola envelleix amb rapidesa. Això plantejarà problemes seriosos els propers anys. A Espanya la dependència, sobretot de la gent gran, està basada en la solidaritat de la família. Les mútues de previsió social, junt amb la Unió Catalana d’Assegurances i la Generalitat de Catalunya, van promoure un estudi sobre el tema que s’està analitzant al Congrés i que portarà a la redacció d’una llei de dependència que cobrirà necessitats socials urgents.”
La Unió no pensa en clau únicament catalana, sinó que va més enllà i adopta una òptica molt més global. “Els temes de l’assegurança dependència o de l’assegurança de vida, i per descomptat el mutualisme, han estat especialment impulsats des de Catalunya. Una associació com la nostra pretén captar les inquietuds socials i transmetre-les a la classe política i als legisladors. L’assegurança és solidaritat, i aquell que estalvia a llarg termini per a la seva jubilació està fent un gran bé al país, perquè inverteix diners en l’estalvi, i això és un element de lluita contra la inflació. Aquesta persona hauria de tenir uns avantatges fiscals diferents del qui té un consum immediat.”
També participen en programes coordinats per les diferents administracions sobre seguretat viària per a la prevenció dels accidents de trànsit: “Un d’aquests programes està adreçat a les escoles. També donem informació periòdica sobre l’evolució dels principals paràmetres de risc junt amb el Laboratori del Risc. Si el risc es gestiona millor, baixarà la sinistralitat, l’assegurança serà més barata i hi haurà menys problemes. La nostra missió ha de ser gestionar el risc per a la societat. Precisament, l’alta sinistralitat en els accidents de moto ha comportat l’augment del preu de les assegurances. Per solucionar el problema dels sinistres, junt amb ANESDOR, la Generalitat de Catalunya, el RACC i entitats asseguradores estem mirant de trobar solucions a aquest greu problema. No tenim cap interès que les primes siguin cares. S’han de replantejar les lleis i involucrar tota la societat per aconseguir canviar la tendència.” Amb iniciatives així, de ben segur que es podrà dibuixar una societat més segura.
