06/10/09
La paraula crisi no espanta l’alcalde de Barcelona, el senyor Jordi Hereu i Boher; més aviat reforça un discurs ordenat en grans eixos d’actuació i que explica sense distraccions, improvisacions ni grans recorreguts. Tal i com assegura, la davallada econòmica no els ha agafat d’imprevist. “Ben al contrari, la ciutat ja fa temps que treballa, de la mà de la iniciativa pública i privada, en la creació d’un nou patró econòmic que abanderi la concertació com a tàctica principal. Al consistori no ens en quedem al marge, perquè, en ser la institució més propera al ciutadà, hem de tenir els instruments i els recursos per poder implementar diverses polítiques que afrontin els efectes de la crisi i també tinguin en compte les seves causes.”
Directe i concís, i alhora replicant i animós, exposa l’estratègia del seu equip de govern: “No podem basar la nostra prosperitat en un monocultiu. Per tant, estem en ple procés de canvi de model. I aquesta decisió no l’hem pres fa quatre dies, sinó que hi treballem des de fa temps. Barcelona és un magnífic exemple de ciutat que, en ple creixement econòmic, ja va decidir fer una aposta seriosa per aquest nou patró. Tot allò que ha albergat la ciutat en aquest darrer any no ho hem inventat a corre-cuita; és conseqüència d’una estratègia projectada a llarg termini, que ha anat madurant i que comença a donar els seus fruïts. Malgrat la recessió estem atraient noves empreses i nous projectes tiren endavant: no és una casualitat.”
La cohesió social i territorial, la creativitat i la capitalitat de Barcelona són els tres eixos centrals de la política impulsada per l’Ajuntament. L’educació té un pes rellevant en aquest primer esglaó. “És una eina imprescindible per superar la crisi. Una ciutat té futur si les persones que la conformen tenen capacitats i habilitats, aptituds i actituds. Hem constituït juntament amb la Generalitat de Catalunya el Consorci d’Educació de Barcelona, un ens instrumental creat per gestionar de manera conjunta l’educació a la ciutat.” Una altra peça clau d’integració ciutadana és l’atenció social, i més en temps de crisi. “Als col·lectius tradicionalment més febles s’han sumat actualment famílies que han caigut en la vulnerabilitat social, perquè el pare o la mare, o tots dos, han perdut la feina i el seu repte és arribar a fi de mes. Els Serveis Socials de l’Ajuntament són clarament una resposta. Ara, la nostra prioritat és tenir capacitat per abordar les necessitats de tots els sectors de la societat. A més, estem intentant, tot i la crisi, blindar els serveis públics, és a dir, volem garantir-los i prioritzar-los.” L’Ajuntament també veu cabdal la defensa de l’espai públic. “Cal mantenir-ne la convivència, la qualitat i la cohesió. Qualsevol atemptat en els drets i les llibertats del ciutadà és quelcom que la ciutat afronta –i afrontarà– amb fermesa.”
D’altra banda, la consecució d’una major cohesió social i territorial es tradueix en un augment de la inversió. “En temps de crisi, hem decidit invertir més que mai. El 2009 hem assolit xifres rècord en inversió en equipaments, qualitat urbana i serveis per tal de fer més apta, i cohesionada, la ciutat. I això també genera llocs de feina, tant a peu de carrer com de professionals de l’arquitectura, l’enginyeria, el disseny, la construcció…” Entre aquests recursos, “no oblidem destinar-ne una part a donar suport a aquells sectors que constitueixen la base industrial del nostre país; sectors madurs però que s’han anat renovant i que encara tenen molt a dir i a fer a Catalunya. Igualment, tampoc descuidem els sectors econòmics emergents, de present i de futur, que generaran llocs de treball en els propers anys.” Aquí entra en joc l’aposta per la creativitat com a tret diferencial.
En aquest sentit, “Barcelona esdevé, en aquest segon eix central d’actuació, l’escenari idoni per a la innovació, la recerca, les noves tecnologies i la cultura. Estem fent un gran esforç de transformació, potser encara no del tot visible. El ‘gran esdeveniment’ és allò que estem construint entre tots. I tant la iniciativa pública com la privada hi estem apostant molt fort: la suma d’aquests esforços és espectacular. A la nostra ciutat s’estan constituint clústers –a l’Edat Mitjana s’anomenaven gremis– de disseny, biotecnologia, salut, energia o sistemes i tecnologies de la informació. Només cal anar al Parc de Recerca Biomèdica, o desplaçar-se fins a la plaça de les Glòries i veure emergir les noves fàbriques de coneixement del Poblenou, per adonar-se’n.” Dins el món de la creativitat, la ciutat també està intentant posicionar-se com a capital de la cultura. “Hem generat deu projectes que anomenem fàbriques de creació, com l’antiga Fabra i Coats, l’Escocesa o l’illa Philips. On abans hi havia recintes industrials, ara hi ha llocs d’experimentació professional en dansa, circ i altres arts.” De fet, l’alcalde Hereu és conscient de la privilegiada situació que té en aquest àmbit el municipi que representa. “Barcelona atreu talent, tant forà com propi. Som una de les ciutats amb una taxa d’emprenedoria més alta d’Europa. Barcelona Activa és el símbol d’una ciutat que vol acompanyar aquesta gent, i l’Escola de Dones Emprenedores n’és un bon exemple.”
La concertació, el treball en xarxa i la suma d’esforços públics i privats lliguen totes les estratègies enumerades, “que no venen a substituir sinó a ajudar, incentivar i motivar l’energia que tenim com a societat. Un exemple de concertació és el Pacte per l’Ocupació de Qualitat, en el qual estem treballant fa més d’un any, amb el fi de garantir, entre d’altres, la formació ocupacional o la inserció laboral dels joves.”
La capitalitat de Barcelona, com a tercer eix central de la política empresa per l’alcaldia, té a veure amb la voluntat de la ciutat per ser matriu del canvi; un objectiu que passa per la transformació urbana i per les infraestructures. “Les noves terminals del port suposen un gran impuls econòmic, així com la T1 de l’aeroport, que permet captar més tràfic internacional directe, metre que la línia 9 del metro dóna un pas a favor per a la mobilitat metropolitana. Si hi sumem les zones de gran potencialitat, com el 22@ o la Zona Franca, veiem que els avenços estan sent importants.” Tot això ha d’aportar solucions que no seran tals si no són sostenibles. “La dessaladora del Prat de Llobregat n’és un bon símbol. És la primera gran infraestructura, més enllà dels tradicionals rius i embassaments, que ens proporciona un cabal important d’aigua. Ara disposem de millors tècniques per afrontar moments difícils. Hem sabut aprendre d’èpoques d’escassetat, i no ho dic només des del punt de vista del consum responsable (que el tenim), sinó de les millores en la reutilització de l’aigua, l’explotació i gestió de l’aigua freàtica per a altres usos, la racionalització de tota la xarxa o les reformes per evitar pèrdues.” Tal i com conclou en Jordi Hereu, “els municipis no només volem ser escenari del què passa, sinó també agents actius del canvi.”
