Text del 2002
El nostre és un dels sectors més dinàmics dins del món del transport i la logística.
Jordi Mallol ha estat un dels impulsors de l’Associació de Transitaris i Expedidors Internacionals de Barcelona i, actualment, n’és el president: “Vaig ser elegit el 1997, però des de finals dels seixanta hi havia col·laborat intensament.”
Quan Jordi Mallol accedí a la presidència d’aquesta organització, tenia molt clar que aquell càrrec amb un cert protagonisme, en aquell moment i comptant amb un excel·lent equip de transitaris voluntaris, era idoni per desenvolupar una tasca intensa i de projecció externa de la funció transitària de cara a l’opinió pública. Aquesta labor parteix d’una sòlida convicció en la capacitat dels ciutadans per transformar i millorar la societat des de les seves visions personals, però amb un vessant altruista, a banda de polítics i administracions: “Crec fermament en la capacitat i possibilitats de la societat civil, i dubto de certs polítics, que es troben força allunyats de les necessitats i preocupacions de la gent del carrer. Estic convençut que les fites i el nivell socioeconòmic i cultural aconseguits són el resultat, en gran part, de la tasca que han desenvolupat els moviments associatius, i que, en el cas concret de Catalunya, alguns polítics han sabut interpretar de forma adequada i avançar en aquesta direcció.”
I el seu compromís amb el món associatiu sempre ha partit d’un únic principi ideològic: “Obtenir el progrés comú i, en aquest sentit, estic satisfet. A mesura que passa el temps t’adones que s’han assolit, gràcies al treball d’equip, molts objectius i s’ha millorat la professionalitat i la qualitat del sector.”
Jordi Mallol ha desenvolupat la seva tasca associativa dins d’un àmbit essencial per a l’economia contemporània, el dels transitaris: “El nostre és un dels sectors més dinàmics dins del món del transport i la logística.”
La funció del transitari és “organitzar el transport internacional, de porta a porta, per a qualsevol mercaderia, amb qualsevol mitjà de transport”, i és una activitat que es remunta a l’Antiguitat.
En el cas de Catalunya, “la tasca del transitari ha estat una especialització econòmica molt arrelada al nostre país, pels antecedents fenicis i grecs.”
La missió del transitari va quedar definida a la LOTT (Llei d’Ordenació del Transport Terrestre) el 1987. El transitari d’avui és un professional poliglota amb una sòlida formació tècnica, ja que ha seguit cursos molt especialitzats (com l’IATA-FIATA) i que, a més de ser expert en qüestions duaneres i fiscals, comerç exterior i tipologies de transport, viatja contínuament i disposa, segons la seva infraestructura, d’una extensa xarxa de corresponsals mundials amb qui desenvolupa la seva tasca. Fins a l’any 1964, al nostre país el transport es realitzava “amb vaixells de cabotatge –molt lents i costosos– i a través de les vies fèrries, ja que els productes que entraven i sortien de les nostres fronteres es concentraven a Portbou, on hi havia el canvi d’amplada de vies.”
Va ser aquest any que l’Estat espanyol “s’adheríal sistema TIR, i el camió va esdevenir l’element protagonista del transport internacional”, ja que permeté “el creixement del país.”
Paral·lelament, “a més de l’intermediari comissionista, es formaren empreses amb inversions industrials en magatzems i serveis propis que van formar àmplies xarxes de connexions internacionals.”
La coincidència d’objectius i preocupacions de tots aquests emprenedors del transport i de la logística internacional, els va conduir cap a l’agrupament: “Ens vam adonar que l’Administració no avançava tan ràpidament com ho feien el mercat i les empreses, i el nostre desig de millorar el sistema d’intercanvis i transport existent ens va dur a reunir-nos de manera clandestina. Finalment, l’any 1977 ens vam constituir com l’Associació de Transitaris i Expedidors Internacionals de Barcelona, ATEIA, i vam continuar amb els nostres objectius inicials: solucionar les mancances i millorar la nostra feina, amb un retard de vint anys respecte d’altres països europeus que ens obligava a formar-nos intensament.”
Això explica que “comencéssim a participar en fòrums internacionals.”
L’any 1978 es va constituir la Federación Española de Transitarios Expedidores Internacionales, que actualment té 700 empreses adherides, i que s’ha consolidat a través de l’adscripció a entitats com la CEOE, el CLECAT i la FIATA. Per altra banda, col·laboren amb entitats com TRANSIT 41 i ALACAT. A Barcelona intervenen al Foment del Treball, la Cambra de Comerç i són membres del Consell d’Administració del Port de Barcelona i del Consell de Formació de l’Ajuntament de Barcelona. L’entrada de l’Estat espanyol a la Unió Europea va significar l’inici d’una nova etapa: “En aquell moment molts membres actuaven més aviat en el sector terrestre i aeri. El fet de ser una associació ens va permetre poder dialogar amb un cert pes i assolir amb millors condicions l’entrada.”
Aquesta intervenció s’ha fet evident en el debat entorn del Llibre blanc del transport: “En principi, es proposa potenciar el cabotatge i el transport ferroviari per descongestionar la xarxa de carreteres. Aquesta proposta, tot i ser excel·lent, no té en compte que el camió és l’únic mitjà de transport que pot encarregar-se del lliurament final de l’article, de manera que és en gran part insubstituïble. És cert que s’han de cercar combustibles que no siguin tan contaminants, incrementar les inversions en xarxes viàries, especialment transversals –est/oest–, molt deficitàries al nostre continent. Per altra banda, les solucions complementàries han de ser atractives, fiables, econòmiques i eficients, cosa que no succeeix en aquests moments. Per exemple, un dels grans problemes del tren és que ni l’amplada de vies, ni els sistemes d’alimentació del corrent són unitaris a tot Europa. Pel que fa al ferri, és molt difícil apostar per un tipus de transport l’estabilitat del qual depèn només de la seva rendibilitat empresarial immediata.”
La importància i implicació del sector transitari en totes les branques econòmiques fa que “el nostre nivell d’activitat sigui un termòmetre de la situació de les diverses branques econòmiques. A més, el fenomen actual de la globalització pot permetre que, mitjançant el transport, es redestribueixi la riquesa als països més pobres sense que els seus habitants n’hagin de marxar.”
