Sr. Josep M. Mañá Tiñena
Sr. Josep M. Mañá Tiñena
PC, 13è VOLUM. Associacions professionals

SR. JOSEP M. MAÑÁ TIÑENA

GREMI DE DETALLISTES I AUTOSERVEIS D’ALIMENTACIÓ DE BARCELONA I PROVÍNCIA

Text del 2002

La botiga petita pot competir en preu i en qualitat amb les grans superfícies.

El Gremi de Detallistes i Autoserveis d’Alimentació de Barcelona i Província té una doble missió corporativa, en el vessant social i l’econòmic. Per una banda representa els interessos dels comerciants davant de l’Administració, ofereix suport tècnic als seus associats i a més dóna a conèixer la seva activitat a la societat. El Gremi pretén ser una resposta professional a tots i cada un dels reptes que planteja el futur per a aquest sector. No vol deixar que passi de llarg la possibilitat de liderar el comerç i sobretot de fomentar la seva transformació, com ja ha fet en els darrers anys. El president d’aquesta entitat és Josep M. Mañá, qui parla de la història del Gremi durant el darrer segle i de la seva evolució: “El nostre gremi ha tingut una importància extraordinària en el camp de l’alimentació a Catalunya. Té 120 anys d’història. Al llarg d’aquesta trajectòria ha passat per moltes vicissituds i ha hagut de superar moltes traves, però al mateix temps ha contribuït a portar endavant el país.” “Cal destacar que el nostre Gremi ja en 1885 va crear un centre cooperatiu industrial, establint una fàbrica de pastes per sopes. En 1920 es van adquirir uns terrenys propers al parc i allí es va construir un edifici propi, instal·lant la fàbrica de pastes amb nova maquinària i un magatzem de drogueria i colonials; al 1921, una fàbrica de lleixius i per últim, al 1923, una fàbrica de xocolates amb la marca San Fernando i Universal. També cal fer constar que el 1908 es va constituir una associació de caràcter social dins del Gremi, que es va denominar Germandat, amb subvencions per accidents, malalties, operacions quirúrgiques o en cas de mort. Aquesta entitat encara continua en vigor, associada a una altra mútua.”

Durant els moments difícils de la Guerra Civil i de la postguerra del 36 es va donar la trista realitat d’una manca de productes alimentaris de primera necessitat. Aleshores, les nostres botigues col·laboraren estretament amb les respectives administracions per pal·liar la situació, complementant, malgrat les moltes dificultats, el que rebien amb la cartilla de racionament. Aquesta tasca compromesa amb la població demostra que els agremiats han tingut des de sempre un ferm sentit d’unitat i de cooperativisme. “El Gremi es va crear per fixar unes línies d’actuació comunes a tots els botiguers i comprar conjuntament per aconseguir preus més baixos.”

Avui els objectius del Gremi passen per introduir les noves tecnologies en els comerços, dinamitzar la botiga de barri i aconseguir uns horaris comercials justos, per superar la forta competència que viu el sector. La botiga de barri tradicional ha hagut d’afrontar el canvi social i l’alteració dels hàbits de la gent i modernitzar la seva estructura i el seu sistema de funcionament. “Fins fa pocs anys els barris estaven plens de petits comerços. La gent estava acostumada a la botiga tradicional. El client dipositava la seva confiança en el botiguer i entre ells s’establia una relació comercial però també d’amistat. El botiguer, durant la postguerra, quan hi havia una penúria econòmica, apuntava en una llibreta aquells productes que donava a compte a les famílies que no podien pagar al comptat. Era un tipus de botiga que venia molt a granel. Tant aleshores com ara la majoria de negocis són familiars i acostuma a treballar-hi el matrimoni que ha de passar moltes hores darrere del taulell per tirar endavant el negoci.”

Aquesta botiga de barri s’ha transformat progressivament i ha donat pas al comerç d’autoservei on la gent agafa els productes i després passa per caixa a pagar. “Ha estat un gran canvi. Des del Gremi hem procurat informar els associats que havien de modernitzar i reestructurar la botiga. El 80% dels establiments petits han seguit els nostres consells. Precisament, la Generalitat de Catalunya ha obert una línia de subvencions per ajudar els botiguers que no han renovat la botiga, a aquells que desitgen fer-hi obres o ampliacions, o per si volen comprar un vehicle comercial. Nosaltres donem aquesta informació als botiguers i els omplim la sol·licitud de subvenció. Fins ara s’han aconseguit totes les sol·licituds presentades correctament.”

El Gremi ofereix altres serveis: assessorament fiscal i laboral, jurídic i informació sobre com adaptar la botiga a les noves normatives, per exemple, en el camp de la prevenció de riscos laborals i en temes mediambientals. Aquesta transformació del comerç tradicional ha estat condicionada per l’aparició dels supermercats i de les grans superfícies. “No podem permetre que el tancament del petit comerç suposi la desertització de les grans ciutats. Els 500 botiguers associats al Gremi són conscients que el gran perill del nostre sector són els supermercats. Es troben dispersos per la ciutat i tenen més accés al veïnat. Les ofertes que presenten són més accentuades que les de la botiga amb la diferència que no tenen la qualitat dels nostres productes. Quan l’any 1960 els EUA van presentar el primer gran supermercat a la Fira de Barcelona els nostres agremiats van detectar la novetat i varen crear una central de compres, que va ser una gran idea, però que després no va funcionar. La solució consistia en agrupar-se per crear supermercats, i avui el nostre sector seria molt més fort.”

No ha estat així. La petita botiga té moltes dificultats per anar endavant però el Gremi es mostra positiu a l’hora d’emprendre iniciatives per potenciar l’activitat de les botigues associades. “Les grans superfícies van ser competència al principi d’establir-se, perquè feien uns preus molt agressius i competitius. Ara aquests espais no són competència i, a més, se situen fora de les ciutats.”

De totes maneres, encara hi ha consumidors que opten per comprar a la botiga de barri. “És lògic. Els nostres productes tenen molta qualitat. En realitat, la botiga petita pot competir en preus i qualitat amb la xarxa de supermercats, agrupant-se. En el camp que som més competitius és en la venda de fruita i verdures, productes que es van a buscar diàriament al mercat del Born. El producte del dia és de màxima qualitat i els supermercats no el poden aconseguir. Darrerament les botigues del Gremi han apostat per la venda de vi embotellat i de cava de qualitat. Hi ha unes marques artesanes de molta qualitat que hem anat seleccionant i que es venen a un preu moderat. El botiguer coneix allò que ofereix i ho ven perquè és sincer a l’hora de presentar-ho. El tracte personalitzat ens ajuda a aconseguir-ho.”

Sens dubte, el comerç és fonamental en qualsevol societat. “A pesar de totes les dificultats, la botiga petita no desapareixerà mai perquè a més de ser un comerç és un servei públic per a totes les persones que no poden o no volen desplaçar-se lluny. La persona gran que viu sola prefereix anar a la botiga del costat de casa que al supermercat on no hi ha interacció personal. Moltes persones prefereixen la botiga perquè el tracte personalitzat els agrada i se’n refien. Com ha passat a Anglaterra i Alemanya, que retorna amb força la botiga de barri.”