Text del 2002
Si no guanyem tots no guanya ningú.. Cal pensar en els interessos particulars, però també en els col·lectius.
El món de la lectura protagonitza aquesta pàgina, de la mà del Gremi de Llibreters de Lleida, presidit per Jordi Marimón, per a qui “la iniciativa de fer les coses en conjunt és sempre fonamental, perquè si no guanyem tots no guanya ningú.. Cal pensar en els interessos particulars, però també en els col·lectius. D’altra banda, tots els polítics volen tenir interlocutors vàlids.”
D’aquí que aquest català també aposti per la fórmula de les federacions, un ens que aglutina entitats com la que ell representa. Cal, doncs, que “les administracions fomentin l’associacionisme; ara bé, sense caure en l’error de pretendre incidir-hi molt.” Si no, no servirien. Sap molt bé de què parla: “No només formo part d’aquest Gremi, sinó que vaig ser un dels fundadors de la Federació de la capital del Segrià, sóc membre de la Cambra de Comerç de Lleida i de múltiples associacions culturals, entre elles l’Òmnium cultural i l’Ateneu.”
Subratlla que, si l’associacionisme i el món de la cultural estan tan arrelats a la Terra Ferma, és, en gran part, gràcies a l’existència de “personatges claus, entre ells l’historiador Josep Lleonosa; o savis com el professor Solans, professor de matemàtiques i gran humanista, que va substituir Lluís Virgili, director de l’Orfeó Català; el científic Oró, l’aportació del qual va ser fonamental per a l’arribada de l’home a la Lluna. Tots aquests lleidatans han deixat la seva empremta a Lleida i, al llarg de la dictadura, van mantenir encesa la torxa de la cultura.”
També vol transmetre el seu reconeixement “als clergues, que en el seu temps eren els únics que disposaven de temps per dedicar a l’estudi.”
Avui dia ja no hi ha barreres per a la cultura. El que hom es pregunta és si realment als ciutadans els interessa accedir-hi: “Els lleidatans compren llibres, ja sigui especialitzats o pel simple plaer de llegir. Llegeixen tant com la resta de catalans.”
I afegeix que, “quan hom llegeix per gust, l’edat marca les preferències quant a l’idioma. Hi ha hagut un gran augment de vendes de llibres en català, però els qui els compren són els de menys edat. A Lleida, entre el 90 i el 95% dels llibres infantils i juvenils que es venen són en català. Val a dir que les escoles influeixen molt en aquest fet, ja que imposen als alumnes lectures en la nostra llengua. D’aquesta manera, també creen l’hàbit de llegir en català.”
Malgrat tot, “els índexs de lectura eren baixos quan vaig començar a ser llibreter, i actualment ho continuen sent. Jo sempre dic, en broma, que els llibreters acabarem sent una espècie protegida.”
D’altra banda, ens alerta del “perill de la concentració d’editorials. Hi ha editors de tota la vida que van parar a mans de grans empreses del sector. Gairebé podríem parlar d’un futur dirigisme cultural, la qual cosa, des del punt de vista comercial, és molt negativa, no ens facilita la feina en absolut.”
Ens recorda que “als darrers premis de Sant Jordi, van prendre part vint novel·les escrites per autors lleidatans.”
És clar que a aquests autors no els seria possible publicar “si no fos pels petits editors que els donen l’oportunitat.”
Si aquests desapareixen, també pot desaparèixer aquesta oportunitat. Ens revela una altra dada interessant: “A mitjans dels 80, a la capital del Segrià hi havia 55 llibreries, i ara n’hi ha 33. Els establiments han ampliat les seves dimensions, però hi ha gent amb vocació de llibreter que, a causa de l’evolució del sector, s’ha hagut de dedicar a un altre ofici.”
Afegeix que la convivència entre les grans àrees comercials i els petits botiguers no és dificultosa, perquè “una part del públic que accedeix als grans punts de venda probablement no entraria en una llibreria. El que és lector de mena no deixa de visitar les grans superfícies, però tampoc no abandona la llibreria, i menys la de confiança. De la mateixa manera, si viatja a una altra ciutat, adquirirà llibres que no hagi trobat allà on viu.”
La seva postura és eloqüent: “Com més llibres hi hagi al carrer, més se’ns parlarà. El dia que no calgui organitzar fires del llibre, podrem entendre que la situació s’ha normalitzat, quant al nivell de lectura de la població. Malauradament, encara queden molts anys per arribar-hi.”
A Lleida, per exemple, “tots els any celebrem la Setmana del Llibre en Català i altres intervencions puntuals, en col·laboració amb entitats d’altres sectors.”
El Nadal, per descomptat, és una època en què la venda de llibres augmenta considerablement, si bé Jordi confessa que voldria que el llibre no fos un obsequi escollit per eliminació, això és, un objecte més, que “hi ha qui escull quan no sap què regalar. Ara bé, val a dir que mai ningú no menysprearà que l’obsequiïn amb un llibre.”
No podem ometre, evidentment, la diada de Sant Jordi, que és el dia per excel·lència en què “el llibre surt al carrer. Val a dir que la campanya de Sant Jordi comença ben bé un mes abans del 23 d’abril, i els editors ja posen novetats a la venda.”
Esdeveniments com aquests no només ajuden a promoure la lectura, sinó que també “donen a conèixer punts de venda que potser fins aleshores la ciutadania no tenia presents.” “Una oferta excessiva de llibres no és positiva, perquè els llibreters som incapaços d’absorbir tota la producció”, afirma.
Als llibreters, doncs, els cal un estricte “criteri de selecció, altrament un llibre podria caure en una setmana o 10 dies, perquè un altre passaria a ocupar-ne el lloc, amb la qual cosa un client que estigués interessat en el primer ja no el trobaria.”
Així, totes les llibreries apliquen els seus propis criteris a l’hora d’adquirir llibres: “En una llibreria gironina, per exemple, sempre trobes una oferta considerable d’obres de Josep Pla.”
En darrer terme, l’objectiu del llibreter, i en concret del Gremi que ens ocupa és “prestar servei, tant als associats com als clients. Volem facilitar el sentit de llibertat que representa una llibreria. En altres paraules, el fet que el client arribi a casa meva i pugui buscar el que li interessa, i si no ho troba que tingui la possibilitat que jo li ho demani. Al lector li agrada saber que el seu llibreter li oferirà el que ell desitja.”
D’on procedeix aquesta saviesa? “Els llibreters llegim molt, de vegades únicament per poder donar una opinió al client sobre un autor determinat.”
El president del gremi ens recorda que “abans del lector, els llibreters som els darrers d’una cadena molt llarga, l’editorial. De vegades, no ens sentim prou valorats. Per a la part de la societat no lectora, els llibreters som intermediaris no necessaris, una concepció que ens molesta. No oblidem que el nostre col·lectiu constitueix, per a l’editor, el canal més econòmic per arribar al públic.”
Aprofita per expressar la seva il·lusió que es creés “una escola de llibreria, on els alumnes poguessin aprendre a ser llibreters. El llibreter aprèn l’ofici a còpia d’anys de treball.”
