Text del 2001.
“No tan sols has de resoldre tots els assumptes sinó que també has de saber guardar els secrets professionals”
Actualment podria estranyar de saber que a un enginyer de telecomunicacions li sigui difícil de trobar feina. I més, si la persona en qüestió té a les espatlles una segona carrera, la d’econòmiques. Però en parlar dels anys 1993-1994, les circumstàncies no són les mateixes, i Jordi Vinyes Casajoana ho sap prou bé. “Em vaig adonar que no em volia dedicar a l’enginyeria, que m’agradaven els temes relacionats amb l’economia, però era una e-tapa de crisi econòmica i, per tant, complicada per aconseguir una ocupació. En aquells moments, la meva mare, l’Amàlia, iniciava una corre-doria d’assegurances des de zero, i m’hi vaig anar introduint sense adonar-me’n. A força de parlar amb els clients, vaig copsar les seves necessitats i com els podia ajudar. Vaig presentar-me a les oposicions de gestor perquè creia que em faltava el suport d’un títol professional i així vaig començar aquesta nova etapa.”
Tenir dues llicenciatures i el títol de gestor hauria de ser una garantia de seriositat però, en el sector de l’assessorament, la qualificació acadèmica té una importància relativa: “Els títols no et serveixen en absolut, la gent vol que els solucionis els problemes i el fet de tenir el títol davant dels ulls no resol res. A Sabadell, el sector de les assessories està molt sa-turat. Els clients els guanyes un a un i a pols i, si ets jove, et costa molt més. Al principi, va ser complicat perquè jo era jove i sense experièn-cia i, per molt que s’adonessin que hi posava totes les ganes del món, no confiaven en mi. Quan no tens al darrere un nom ja fet, tot resulta més complicat. A poc a poc, veient que ho feia bé, van començar a creure en mi. La joventut és la barrera que m’ha estat més difícil de superar per arribar a situar-me on sóc; és un handicap per a aquesta feina. En certa mesura és lògic perquè la gent busca un bon profes-sional en tots els aspectes, i no tan sols has de resoldre tots els as-sumptes sinó que també has de saber guardar els secrets professio-nals perquè la confiança que et demostren et fa ser com una mena de capellà. Cada any que passa em sento més segur; no he arribat a cap fita, i no ho pretenc perquè cada dia aprens, evoluciones.”
Amb el temps, la Gestoria Vinyes ha adquirit un volum de clients que l’ha portada a formar un equip més gran. “Ara som un equip de deu persones. Quatre són de la família i la resta és aliè a l’entorn familiar. La meva mare és la responsable de la corredoria d’assegurances, i amb ella treballa la meva dona, la Carme, que s’encarrega de la part administra-tiva. Jo dirigeixo la gestoria i, amb mi, col·labora la meva cunyada, la Rosa, que és la responsable de l’àrea laboral. Les persones que tens al voltant han de ser de confiança. Hi ha molt bon ambient de treball i tots compartim els mateixos objectius. Sabem que el més important és donar un bon servei al client; els deu tenim present que vivim grà-cies al públic. A vegades penso que el despatx se’ns fa petit però no ens volem precipitar. La nostra intenció no era seguir una evolució fulgurant; preferim un creixement lent però sostingut a un desenvolupament molt ràpid de l’empresa. Ens agrada tocar de peus a terra.”
Les dues activitats en què es divideix el despatx es troben perfectament diferenciades, però les consideren complementàries. D’aquesta manera el ventall de possibilitats, de cara al client, és més significatiu: “Quan parlem d’un servei integral, ens referim a la intenció d’oferir el màxim d’op-cions possibles que s’engloben dintre del nostre entorn. Volem donar l’oferta més àmplia, i, per exemple, com a gestoria toquem assumptes laborals, fiscals, comptables i mercantils. Els temes jurídics no els portem directament però, com que sabem que podrien ser una porta de sortida, els oferim com a servei extern, a través de la col·laboració amb un bufet d’advocats.”
Abans, un gestor es limitava a portar temes fiscals; cada vegada més, s’introdueix dins l’empresa i pot obtenir més beneficis per a l’empresari: “En moltes matèries hi ha detalls que, a l’empresari, se li escapen i tu pots assessorar-lo perquè pugui obtenir el màxim rendiment. Jo em de-canto més cap al tema fiscal; cada empresari, o cada autònom, ha d’anar ubicat en un tipus de tributació específica i el que més m’a-grada és el fet d’enquadrar els clients en el seu perfil fiscal, buscar la posició que millor optimitzi els seus recursos.”
Però no tot són gra-tificacions en aquesta feina. Cal pensar que és necessari dedicar-hi moltes hores i bastants esforços: “Ja és sabut que la normativa canvia i molt i que nosaltres no ens podem quedar mai enrere; hem d’assistir a cursos de reciclatge i estar sempre al dia. Normalment l’Administració és més lenta que nosaltres; després d’aprovar-se uns canvis normatius, s’ha de fer un suport reglamentari i això necessita temps, no es pot portar a la pràctica fins després d’uns mesos, situació que ens per-met disposar d’un marge per a estudiar-los. De totes maneres, la im-mediatesa és un concepte molt important en la nostra feina. El que més ens fa patir és el tema dels terminis. De vegades, els clients et por-ten la documentació a l’últim moment, no pensen que tenim uns re-cursos humans limitats; llavors és quan has de treballar contra rellot-ge, fins i tot els caps de setmana.”
Una de les característiques de les noves generacions d’empresaris és que volen planificar bé el negoci des d’un principi. Però no tots tenen el mateix tarannà: “Hi ha un primer sector de joves que són fills d’empresari; disposen d’un aprenentatge, inculcat des de la família, i, per tant, no poden fer grans canvis sense xocar amb la direcció. Hi ha un segon bloc, els qui comencen des del no-res. Aquí trobem els qui tenen una formació acadèmica i, per tant, un coneixement dels te-mes bastant ampli, i aquells qui parteixen d’alguna idea d’empresa, però que se’ls escapen molts punts. A aquests últims els desco-breixes coses amb les quals ells no comptaven. Alguns s’acaben desanimant, però altres perseveren i te’ls guanyes. Aquests últims són realment els emprenedors nats.”
Els joves es troben amb moltes dificultats a l’hora d’engegar una empresa. Les Joves Cambres són entitats sense ànim de lucre, que treballen per a la ciutat i que donen suport als emprenedors de menys edat. La de Sabadell està organitzant conjuntament amb altres de Catalunya el Congrés Mundial de Joves Cambres a Barcelona i han proposat a en Jordi de ser-ne el direc-tor financer. Es reuneixen molts joves amb inquietuds i també d’empre-nedors de tot el món, i gestionar aquest volum de capital comporta molta responsabilitat i temps que ell intenta compaginar amb el despatx: “Vaig tenir la sort d’incorporar-m’hi al principi de la meva carrera i gràcies a això vaig tenir l’oportunitat de formar-me més en el món real i de conèixer molta gent. És una plataforma molt útil per als joves; a mi em va ajudar a establir-me i per això hi col·laboro tant com puc.”
