Text del 2001.
“No pots confiar la imatge de la teva empresa a algú que no sigui professional”
Amb el nom de la firma ja s’intueix el que hi ha darrere WebFactory Internet: la tecnologia més puntera al servei de l’empresa. David Via, Cori Grau i “el nostre equip”, insisteixen que “no estem ubicats al World Trade Center. No pretenem anar massa lluny en la nostra evolució.”
Els artífexs d’aquesta empresa són un jove matrimoni d’emprenedors que un bon dia del 1994 van decidir treballar pel seu compte. Per fer aquest pas partien, en primer lloc, de la seva formació. La Cori, informàtica i especialitzada en “programació en Internet”, reconeix que “el món de la xarxa progressa a una velocitat sorprenent i et cal estudiar molt per seguir-lo.”
El seu marit, professional de les radiotransmissions, ha adquirit amplis coneixements d’informàtica al seu costat. “Avui prendre’m l’ordinador seria com prendre’m el cotxe.”
“El primer Internet va néixer el 1969. Va ser aleshores que es van de-senvolupar les proves primerenques de transmissió entre dos ordinadors. En un principi aquesta tecnologia va tenir usos militars. Fins a mitjans de la dècada de 1980 no s’aplicaria a les comunicacions interpersonals i interprofessionals. A Espanya no va ser fins a principis dels 90 que vam començar a sentir parlar d’Internet.”
No cal dir, doncs, que van ser pioners en la inauguració d’una companyia de les característiques de WebFactory: “Oferim la millor infraestructura al preu més econòmic del país. Recorrem als servidors dels Estats Units per subministrar des d’Espanya i per a Espanya la millor xarxa nord-americana.”
De fet, al nostre país encara queda molt per fer: “El percentatge d’accés a la xarxa tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol és bastant reduït si el comparem amb qualsevol altre país europeu.”
Aviat aquest percentatge serà més elevat, i hi contribuiran amb tota seguretat firmes com WebFactory. La seva feina consisteix a “proporcionar al client un projecte de pàgina web. Encara que no tingui coneixements de programació, només li cal emplenar uns formularis perquè estigui sempre al dia. El nostre gran producte és la comunicació. Normalment, la gent que ens truca té una idea molt clara del que vol, i la nostra tasca és fer realitat aquesta idea, o sigui, webs preparades a mida amb un disseny i programació excel·lents. Es poden visitar i veure de la mateixa manera des de qualsevol ordinador i des de tots els indrets del món.”
En David, que concedeix una gran importància a “l’estètica” dels seus projectes, s’entrevista llargament amb els clients abans de presentar-los un primer esbós del treball: “Els demano dades com el color del cotxe o la seva música preferida.” És essencial que l’empresa s’identifiqui amb “aquest aparador.”
La professionalitat és el tret distintiu d’aquesta firma catalana: “No recorrem a l’ús i adaptació de plantilles; ja n’hi ha massa, de pàgines estandarditzades, a la xarxa, enllestides, gràcies a un programa, en cinc minuts.”
WebFactory no treballa en sèrie: “Som modistes de comunicació. Molta gent aprèn a emprar les eines per fer pàgines web i les ven a empreses. Nosaltres basem la nostra activitat únicament en la programació.”
Això ho demostra el perfil dels seus treballadors: “Tots són enginyers superiors bons coneixedors de les tecnologies de la informació. Ens ha costat trobar-los, però n’estem molt contents.”
Aquest sector tampoc no està resguardat de la competència deslleial, en part a causa de “la desinformació” imperant: “El món de les telecomunicacions està envaït pels tecnicismes, de manera que a l’usuari neòfit li resulta difícil trobar allò que busca. Cal parlar l’idioma del client. Hi ha molt terreny per assessorar: els productes més cridaners no tenen per què ser els de més qualitat.”
El que està clar és que “no pots confiar la imatge de la teva empresa a algú que no sigui professional.”
WebFactory és fruit d’un organigrama ben estructurat. La Cori es dedica a la “direcció dels projectes tècnics i a la coordinació del Departament de Disseny.” Ha de treballar, doncs, a cavall entre dues disciplines: “La web és un producte que reuneix disseny i tecnologia. Cal facilitar paràmetres al dissenyador sobre el que és tècnicament possible i als tèc-nics sobre els mètodes d’adaptació als dissenys.”
El seu soci, que pas-sa més temps al Departament de Disseny, afirma: “Des del principi hem tingut molt clara la necessitat de segmentar les dues vessants del negoci. De fet, l’error de moltes firmes de la competència consisteix a permetre que el programador dissenyi o que el dissenyador programi, la qual cosa no és coherent.”
El seu leitmotiv és simple: “Tenir cura del client, proporcionar-li un suport, fins i tot en el servei postvenda, un aspecte que sovint trobem a faltar en les companyies del ram.”
Quan defineix les seves fites diàries, en David és taxatiu: “No sóc un venedor; sóc una persona que inspira confiança. Assessorem des de l’experiència. El nostre orgull és que conservem tots els clients des del principi.” Bona part de l’èxit de WebFactory rau en la capacitat dels seus responsables de “transmetre la nostra passió per Internet. Nosaltres fem servir la xarxa fins i tot per comprar. Prèvia comanda a través d’una pàgina web, ens arriben a casa tots els productes.”
Si les autopistes de la informació han esdevingut tan útils als ciutadans, un pot imaginar-se el que representen per a l’empresari. En David ho té així de clar: “Com diuen els americans, una companyia que no és a Internet no existeix. Hem d’aprendre dels mestres. La xarxa no és una despesa, sinó una inversió.”
I és que el públic ni s’imagina tot el que pot arribar a fer amb un mòdem i una connexió telefònica: “Encara no hem assimilat el potencial de la xarxa. N’hi ha prou amb navegar per localitzar el millor producte i preu. L’avantatge d’Internet és que la publicitat que hi trobes no és tan directa com la televisiva. La trobes perquè vols. Internet et permet fer la volta al món en deu minuts. Ja és obsoleta la imatge de l’empresari assegut davant la taula a l’espera d’ofertes. Ara has de buscar tu mateix els proveïdors, i la xarxa és el mitjà més fàcil per fer-ho.”
Ara bé, els dos adverteixen del perill d’abandonar “les relacions humanes. Evidentment, no hem de deixar d’anar al forn a comprar o efectuar altres gestions, però no perdem de vista l’estalvi de temps que representa la xarxa.” És més, la seva velocitat ens permet una comunicació regular amb els éssers estimats, per lluny que estiguin. En David reconeix que, “gràcies al correu electrònic, he tornat a escriure’m amb els amics.”
La Cori, per la seva banda, conclou que “Internet no t’ha d’absorbir; t’ha d’ajudar. Cal saber dominar-lo per no permetre que sigui ell qui et domini a tu.” Definitivament, l’empresari li ha de perdre la por. L’únic sistema consisteix a “informar: no podem donar per suposat que la gent ja sap navegar. No és així; hi ha molts ciutadans que no estan educats en aquesta gran biblioteca que és Internet.”
