Text del 2002
Josep Azuara és alcalde de la vila del Masnou i president de la Fundació Promoció Cultural del Masnou, i va ser d’ell i del seu equip de govern que va néixer la idea d’aquesta entitat. Així, el seu no és un càrrec honorífic, sinó que ell mateix, junt amb la tinent d’alcalde de cultura i una comissió en què es posen les diverses propostes en comú, porten personalment la direcció de l’entitat. “El nostre principal objectiu és donar una certa facilitat de moviments a aspectes de tipus cultural que, per la seva volada, es fan difícils d’establir des del mateix ajuntament. I això neix concretament perquè estem fent, des de l’any 1999, el festival Ple de Riure, un esdeveniment anual que recull aquelles activitats culturals i artístiques la finalitat de les quals sigui fer passar una estona divertida i agradable al públic que hi assisteix.”
La Fundació, doncs, neix per ajudar un festival amb ganes de consolidar-se en un futur immediat: “La porta està oberta a moltes més coses, però quan vam crear aquesta organització teníem molt clar que un municipi com el nostre, que té un nombre d’habitants que supera en poc els vint mil, no disposa de tanta força com la que poden tenir poblacions molt més grans. Ens va semblar que una fundació seria l’instrument més eficaç per ajudar-nos en aquesta idea que volíem portar endavant. I vam escollir adequadament.”
“Per als pobles amb una dimensió com la nostra es fa molt difícil sortir a l’escenari exterior per fer un festival del que sigui i que t’identifiqui. Nosaltres pensàvem que t’havia d’identificar quelcom que fos diferent, perquè si no és així la gran ciutat ja t’absorbeix. Barcelona té molts teatres i qualsevol persona que vulgui anar a veure un espectacle pot escollir entre una gran quantitat d’oferta, una oferta que nosaltres no podem oferir ni mantenir. Però la idea era convertir-nos en protagonistes dins del món cultural encara que fos durant una setmana a l’any.” D’una manera semblant va néixer fa més de 20 anys el Festival de Teatre al Carrer de Tàrrega i ja és una cita obligada per als amants d’aquest art: “Nosaltres no podem fer un altre festival de teatre al carrer, perquè ja n’hi ha un, per tant, havíem de tenir la imaginació suficient com per poder fer quelcom que atragués la gent. Vam creure, doncs, que una bona formulació podia ser aquesta, un teatre pensat per fer riure.”
La primera edició ja va tenir una molt bona acollida tant pel nombre d’artistes que van participar-hi com pel públic que es va aplegar al pati del Casino, i cada any s’han anat millorant les expectatives: “Hi ha un nombre d’actuacions diferents i, tot i que sempre són pensades per fer riure, el cert és que hi ha una diversitat molt gran: des de pallassos fins a companyies de tres o quatre membres que fan música amb instruments poc convencionals, passant per actors i còmics que fan monòlegs.”
L’últim any ja van ser 4.000 les persones que van visitar el Masnou durant els dies del Festival. Pel que fa al nivell dels artistes que presenten les seves obres és excepcional: “Han passat pel Festival gent com Pepe Rubianes, el Teatre de Guerrilla, Carles Flavià, Faemino y Cansado, Gila, Sergi López i Toni Albà, un transformista italià que va fer una actuació espectacular, entre d’altres.”
Cada juliol, la gent del Masnou, de tot el Maresme i també de tot Catalunya tenen, doncs, una cita obligada amb aquesta població costanera: “El Festival es fa al juliol i, després d’un descans d’un parell de mesos, al setembre ja ens tornem a posar a treballar en la planificació del de l’any següent. En aquests moments, l’organització tècnica és portada a terme pels Chappertons i, pel que ens han comentat, cada vegada hi ha més grups i artistes que volen posar en el seu currículum el seu pas pel Masnou. Aquest any, a més, hem estrenat una figura nova, la del coordinador, que és Pep Parés, conegut pel gran èxit organitzatiu que suposa any rere any la cursa de trineus de neu tirats per gossos, la Pirena.”
Amb tot això, el consistori valora molt positivament totes les iniciatives que s’estan duent a terme a l’entorn del Ple de Riure: “Al llarg d’una setmana o quinze dies tots els mitjans de comunicació parlen del Masnou, i per a un municipi com el nostre això és el que volem, el reconeixement de la nostra capacitat.”
L’any passat, el Festival ja va deixar el seu emplaçament al pati del Casino i es va traslladar a la platja, en una carpa de circ espectacular que “durant molts dies va ser l’atracció dels ciutadans que passaven per la carretera o que anaven amb tren. Va ser una forma d’informar-los que allà s’hi feia alguna cosa que podia ser molt interessant.”
El Masnou ha estat un dels municipis de la costa catalana que més han sabut aturar un creixement desmesurat i, malgrat que nombrosos habitants de l’àrea metropolitana hi han establert la seva residència, no s’ha convertit en una ciutat dormitori: “Sempre he cregut que hi ha d’haver un equilibri entre ciutadans, indústria i serveis, i penso que al nostre municipi ho hem aconseguit. Tenim indústries potents i petits tallers que les assisteixen, així com serveis molt diversos, des dels que ofereix el mateix port esportiu, fins a grans superfícies comercials.”
Ja són 23 els anys que Josep Azuara presideix el consistori de la població: “És un orgull per a mi haver pogut contribuir a dissenyar el que volia, i encara més que els ciutadans hagin continuat confiant en mi, perquè així m’ho han demostrat a les revàlides que he anat superant cada quatre anys.”
De tota manera, no nega que encara hi ha assignatures pendents: “Entre d’altres accions, estem construint un gran parc i diverses zones lúdiques per oferir als vilatans del Masnou una encara millor qualitat de vida de la que avui disposen.”