Sr. Josep Azuara González
Sr. Josep Azuara González
PC, 12è VOLUM. Fundacions

SR. JOSEP AZUARA GONZÁLEZ

FUNDACIÓ PROMOCIÓ CULTURAL DEL MASNOU

Text del 2002

Josep Azuara és alcalde de la vila del Masnou i pre­si­dent de la Fundació Promoció Cultural del Masnou, i va ser d’ell i del seu equip de go­vern que va néi­xer la idea d’a­questa entitat. Així, el seu no és un càrrec ho­norífic, si­nó que ell ma­teix, junt amb la tinent d’alcalde de cultura i una comissió en què es po­sen les diverses pro­­­­pos­tes en comú, porten per­so­nal­ment la direcció de l’entitat. “El nostre prin­ci­pal objec­tiu és donar una cer­ta fa­ci­litat de mo­vi­ments a as­pec­­tes de tipus cul­tu­ral que, per la seva volada, es fan difícils d’establir des del mateix ajuntament. I ai­xò neix concretament per­què estem fent, des de l’any 1999, el fes­tival Ple de Riure, un es­de­veniment anual que recull aquelles ac­tivitats culturals i artís­ti­ques la finalitat de les quals sigui fer passar una estona diver­ti­da i agradable al públic que hi as­sis­teix.”

La Fundació, doncs, neix per ajudar un festival amb ganes de consolidar-se en un futur imme­diat: “La porta està oberta a mol­tes més coses, però quan vam crear aquesta organització teníem molt clar que un municipi com el nostre, que té un nombre d’habitants que supera en poc els vint mil, no disposa de tanta força com la que poden tenir po­bla­cions molt més grans. Ens va semblar que una fundació seria l’instrument més eficaç per ajudar-nos en aquesta idea que vo­líem portar endavant. I vam escollir adequadament.”

“Per als pobles amb una dimensió com la nostra es fa molt di­fí­cil sortir a l’escenari exterior per fer un festival del que sigui i que t’identifiqui. Nosaltres pensàvem que t’havia d’identificar quel­com que fos diferent, perquè si no és així la gran ciutat ja t’ab­sor­beix. Barcelona té molts teatres i qualsevol persona que vulgui anar a veure un espectacle pot escollir entre una gran quantitat d’oferta, una oferta que nosaltres no podem oferir ni mantenir. Pe­rò la idea era convertir-nos en protagonistes dins del món cul­tu­ral encara que fos durant una setmana a l’any.” D’una manera semblant va néixer fa més de 20 anys el Festival de Teatre al Carrer de Tàrrega i ja és una cita obligada per als amants d’aquest art: “Nos­al­tres no podem fer un altre festival de teatre al carrer, perquè ja n’hi ha un, per tant, havíem de tenir la imaginació suficient com per poder fer quelcom que atragués la gent. Vam creure, doncs, que una bona formulació podia ser aquesta, un teatre pensat per fer riure.”

La primera edició ja va tenir una molt bona acollida tant pel nombre d’artistes que van participar-hi com pel públic que es va aplegar al pati del Casino, i cada any s’han anat millorant les ex­pec­ta­tives: “Hi ha un nom­bre d’actuacions diferents i, tot i que sem­pre són pensades per fer riure, el cert és que hi ha una diver­si­tat molt gran: des de pallassos fins a companyies de tres o quatre membres que fan música amb instruments poc convencionals, passant per actors i còmics que fan monòlegs.”

L’últim any ja van ser 4.000 les persones que van visitar el Masnou durant els dies del Festival. Pel que fa al nivell dels artistes que presenten les seves obres és excepcional: “Han passat pel Festival gent com Pepe Ru­bia­nes, el Teatre de Guerrilla, Carles Flavià, Faemino y Cansado, Gila, Ser­gi López i Toni Albà, un transformista italià que va fer una actu­a­ció espectacular, entre d’altres.”

Cada juliol, la gent del Masnou, de tot el Maresme i també de tot Ca­ta­lunya tenen, doncs, una cita obligada amb aquesta població costa­nera: “El Festival es fa al juliol i, després d’un descans d’un pa­rell de mesos, al setembre ja ens tornem a posar a treballar en la plani­ficació del de l’any següent. En aquests moments, l’orga­nit­za­ció tècnica és portada a terme pels Chappertons i, pel que ens han co­mentat, cada vegada hi ha més grups i artistes que volen posar en el seu currículum el seu pas pel Masnou. Aquest any, a més, hem estrenat una figura nova, la del coordinador, que és Pep Parés, co­negut pel gran èxit organitzatiu que suposa any rere any la cur­sa de trineus de neu tirats per gossos, la Pirena.”

Amb tot això, el con­sistori valora molt positivament totes les iniciatives que s’estan du­ent a terme a l’entorn del Ple de Riure: “Al llarg d’una setmana o quin­ze dies tots els mitjans de comunicació parlen del Masnou, i per a un municipi com el nostre això és el que volem, el reconeixement de la nostra capacitat.”

L’any passat, el Festival ja va deixar el seu em­plaçament al pati del Casino i es va traslladar a la platja, en una car­pa de circ espectacular que “durant molts dies va ser l’atracció dels ciutadans que passaven per la carretera o que anaven amb tren. Va ser una forma d’informar-los que allà s’hi feia alguna cosa que podia ser molt interessant.”

El Masnou ha estat un dels municipis de la costa catalana que més han sabut aturar un creixement desmesurat i, malgrat que nombrosos ha­bitants de l’àrea metropolitana hi han establert la seva residència, no s’ha convertit en una ciutat dormitori: “Sempre he cregut que hi ha d’ha­ver un equilibri entre ciutadans, indústria i serveis, i penso que al nostre municipi ho hem aconseguit. Tenim indústries po­tents i petits tallers que les assisteixen, així com serveis molt di­versos, des dels que ofereix el mateix port esportiu, fins a grans superfícies comercials.”

Ja són 23 els anys que Josep Azuara pre­si­deix el consistori de la població: “És un orgull per a mi haver po­gut contribuir a dissenyar el que volia, i encara més que els ciu­tadans hagin continuat confiant en mi, perquè així m’ho han de­mostrat a les revàlides que he anat superant cada quatre anys.”

De tota manera, no nega que encara hi ha assignatures pendents: “Entre d’altres accions, estem construint un gran parc i di­ver­ses zones lúdiques per oferir als vilatans del Masnou una enca­ra millor qualitat de vida de la que avui disposen.”