Text del 2002
Cal que les conseqüències dels avenços siguin beneficioses per a tothom, o només per a un grup de privilegiats.
“Les caixes d’estalvi es diferencien d’altres entitats de crèdit sobretot per l’obligació que tenen de realitzar obra social. I la manera més escaient d’organitzar i conduir aquest ajut, pensem que és a través de les fundacions.” Seguint aquesta filosofia, Caixa Terrassa disposa de tres fundacions que agrupen i estructuren bona part de l’obra social que està portant a terme en aquests moments, sempre partint d’un principi d’actuació molt clar: “Caixa Terrassa sempre s’ha destacat per la seva sensibilitat i per l’intent d’abordar i de solucionar els problemes socials del moment. Amb aquesta vocació, es va crear durant la postguerra una llar per a infants, ateses les circumstàncies del moment. Després, però, afortunadament va deixar de tenir sentit i es van destinar les seves instal·lacions a altres usos –en aquests moments és la seu de l’Escola Universitària de Negocis de Caixaterrassa. Actualment, una part significativa de la nostra labor social gira entorn de tres fundacions. A través de la Fundació Torres Falguera gestionem una llar d’ancians, que va ser la primera activitat social pròpia de la caixa. Mitjançant la Fundació Tallers Amat Roumens, aportem ocupació efectiva per a persones discapacitades, especialment psíquiques. De fet, per a nosaltres, aquesta fundació i la seva activitat és la més emblemàtica de les tres i per la que sentim més estimació. Aquesta fundació també respon a la tendència innovadora i d’avançament respecte dels canvis que sempre han caracteritzat Caixa Terrassa. El projecte va sorgir a principi de la dècada de 1970 quan ens vam adonar que molts de pares veien com els seus fills disminuïts quedaven totalment aïllats respecte de l’entorn social perquè no hi havia cap via per integrar-los. Partint d’aquesta realitat i intentant superar-la, vam elaborar un projecte que es proposava utilitzar el treball com a via d’incorporació i integració d’aquestes persones no només al mercat laboral, sinó fonamentalment a la societat. Sempre tenint en compte les seves característiques i donant-los el suport necessari per mitjà de la participació i la supervisió de monitors que els ajudessin en tot moment en la seva tasca laboral. A més a més, vam tenir molt present que la seva feina havia de ser una font d’ingressos que els permetés adquirir un cert grau d’independència respecte de les famílies. Afortunadament, la nostra iniciativa es va poder materialitzar i va ser imitada després per altres institucions, la qual cosa ens alegra molt, perquè implica un esforç per integrar realment aquestes persones i donar-los l’espai que es mereixen –i que difícilment poden fer les empreses amb finalitats lucratives. Per acabar, la Fundació Centre Cultural gestiona totes les activitats relacionades amb el vessant cultural, entre les quals destaca l’Escola Universitària de Negocis de Caixaterrassa que atorga la titulació de diplomat en empresarials. Aquesta iniciativa va partir també de l’observació i detecció de les mancances de la societat terrasenca i, en particular, de la necessitat de formar professionals del món de l’empresa amb un perfil molt determinat. Arran de la crisi industrial que va patir Terrassa, es va fer palesa la necessitat de disposar de dirigents d’empresa ben preparats per a afrontar amb seguretat el futur i els problemes i incerteses del dia a dia de qualsevol negoci, ja que, malgrat que perquè l’empresa sigui competitiva tots els components humans ho han de ser prou, aquesta característica és especialment important en el cas dels directius. La resposta a la nostra proposta acadèmica per part de l’alumnat ha estat més que satisfactòria, sobretot perquè, a banda de la formació acadèmica rigorosa que reben, tenen l’avantatge de sortir amb un lloc de treball en la major part dels casos.” Després, un cop incorporats al mercat laboral, els ofereixen la possibilitat d’especialitzar-se mitjançant els seus màsters en Direcció i Administració d’empreses i en Direcció de Negoci Empresarial, o bé d’obtenir la llicenciatura en empresarials.
El vessant cultural de l’obra social de Caixa Terrassa no es limita, però, a la formació de gerents empresarials amb una visió global de l’empresa, sinó que també agrupa altres activitats relacionades amb el món artístic i intel·lectual: “El centre cultural també s’encarrega de promoure altres activitats lúdiques, i va néixer amb la vocació de cobrir totes les necessitats existents i de preveure’n les futures.”
Actualment, a més de cicles de conferències i altres activitats relacionades amb l’àmbit més acadèmic, la Fundació Centre Cultural es fa càrrec de la gestió d’altres actes, com ara: “Temporades estables i cicles de música específics, a més dels de dansa i de les actuacions musicals de primeres figures del panorama internacional, etc. Aquestes activitats han anat incrementant el nombre de persones i s’ha aconseguit arribar a una mitjana del 70% de l’aforament, que és de 735 persones, la qual cosa ens indica l’interès que susciten. El seu públic no és només de la ciutat i de les poblacions veïnes, sinó que també es desplacen fins a Terrassa barcelonins que desitgen presenciar els nostres espectacles.”
I hi ha representacions que gaudeixen del vistiplau del públic més que no pas unes altres. Al mateix temps que gestionen i organitzen esdeveniments, també faciliten l’ús de les seves sales i espais a altres entitats i persones interessades: “A més dels dos auditoris, disposem de cinc àmplies sales d’exposició permanentment ocupades per activitats pròpies o bé que es cedeixen a d’altres institucions que ens ho sol·liciten.”
La magnitud i la importància, però, de les activitats culturals que organitzen no se circumscriu únicament a l’àmbit artístic: “En el cas de les conferències, col·loquis, etc. és increible d’observar la quantitat de públic que congreguen i, especialment, la proporció de jovent que hi assisteix i hi participa d’una manera molt dinàmica. Certament, a través d’aquesta fundació, hem pogut comprovar l’interès que provoquen totes les activitats culturals i les inquietuds d’aquest tipus que existeixen a la nostra ciutat.”
La importància de Caixa Terrassa en el panorama financer i el pes de la seva obra social fan que aquesta entitat i la persona que la representa, el senyor Oriol Badia, exconseller del Govern de la Generalitat de Catalunya, siguin els idonis per reflexionar entorn a la globalització: “És indefugible i necessària, però cal que les seves conseqüències siguin beneficioses per a tothom, i no només per a un grup de privilegiats. Per això, hem de tenir en compte els pobles i col·lectius que poden resultar més perjudicats i treballar perquè aquest canvi comporti un reequilibri i un avenç general.” És impossible aturar l’evolució de la història i els seus continus canvis. El de l’aldea global n’és un més, l’abast i conseqüències del qual encara són primerencs i incerts.
