Text del 2002
Lluitem per defensar els interessos del nostre col·lectiu i fomentar les relacions i l’esperit gremial entre els afiliats.
“Hem estat fidels a la Junta Directiva i a les directrius que hem anat traçant. Lluitem per defensar els interessos del nostre col·lectiu i fomentar les relacions i l’esperit gremials entre els afiliats. La iniciativa de persones disposades a sacrificar-se pel bé del col·lectiu no ha estat prou compresa pel conjunt del teixit social, sinó que fins i tot ha estat criticada. Hi ha una manca de responsabilitat col·lectiva, d’agressivitat, de voler ajudar de debò, però a la llarga el treball perseverant dóna resultats positius, encara que siguem minoria els qui tirem endavant el món associatiu.”
Josep M. Bertran fa dotze anys que és president del Gremi, fundat l’any 1977 amb tan sols tretze agremiats de Reus, Tarragona, el Vendrell i Falset. En l’actualitat empara uns 400 empresaris que estimula a través de serveis adaptats a les necessitats dels professionals. A més, es preocupa per la realitat i l’evolució del sector carni: “Els oferim assessorament i informació permanents, una avantatjosa assegurança de responsabilitat civil, organitzem campanyes promocionals, tramitem sol·licituds i certificacions, creem escoles i fomentem la formació professional dels agremiats, divulguem gratuïtament la revista trimestral Gras i Magre, i esperonem la producció i consum dels productes de les empreses associades.”
El Gremi pertany a la Federació Catalana de Carnissers i Cansaladers-Xarcuters, presidida per Joan Estapé, des de la qual es defensen més de 3.000 empreses de tots els gremis catalans davant els òrgans de l’administració estatal. “Reconeixem el treball decisiu de Joan Estapé i agraïm la seva actitud servicial i compromesa. El nostre col·lectiu li deu moltíssim.”
Joan Estapé també és president del Gremi Provincial de Cansaladers-Xarcuters de Barcelona i de la Fundació Oficis de la Carn, que té per objectiu conservar i ennoblir en la societat actual un ofici tradicional. El sector carni –un dels principals en l’economia de Catalunya– abraça totes les empreses de la indústria agroalimentària especialitzades en la manipulació i transformació dels seus productes. Els empresaris consagrats a la producció d’aliments assumeixen reptes ineludibles, més fàcils de suportar sota l’aixopluc del Gremi. “És imprescindible que les persones que es dediquen a manipular i transformar aliments destinats al consum humà ho facin amb les millors condicions d’higiene, que responguin com cal davant el compromís de la seva activitat. Ha d’haver-hi persones amb visió i criteri, i amb un bagatge de coneixements que en tot moment transmetin seguretat i tranquil·litat i ofereixin plenes garanties als consumidors.”
En els darrers anys, el sector ha hagut de resistir diversos problemes: “Amb les desgràcies, el sector s’ha purificat. L’encefalopatia espongiforme bovina, coneguda com el ‘mal de les vaques boges’, ens ha portat a tots de cap, però també hi ha altres perills dels quals no es parla tant i són importants, com la salmonel·la. La clau rau a manipular degudament els aliments. Classificar el bestiar per edats, per exemple, ja va ser un gran avanç. L’Administració ha anat engegant més mecanismes de control, perquè al cap i a la fi es tracta de la nostra alimentació. Totes les dificultats es van polint i la societat té cada cop més garanties i seguretat sobre allò que consumeix. Avui la qualitat de la carn que mengem és superior a la d’uns anys enrere. Hi ha més inspecció, prevenció i control sanitari sobre els brots d’infecció alimentària. Vivim amb més tranquil·litat, perquè vigilem més. Es tracta de no cessar de generar confiança, de complir les normatives i de contrarestar l’acció sovint desinformadora dels mitjans de comunicació.”
La interconnexió entre professionals dels diferents sectors implicats és indispensable: des de les autoritats competents fins als veterinaris, farmacèutics, biòlegs, ramaders i empresaris. “Tots hem d’esforçar-nos-hi, i el ciutadà s’ha de sentir més i més segur. Ara bé, sempre estem exposats a desgràcies, sempre hi ha algun espavilat esporàdic.”
La competència deslleial exercida per les grans superfícies és l’altre cavall de batalla: “El nostre col·lectiu pateix per subsistir i combatre la política de preus dels grans supermercats. Si bé és abismal la diferència que hi ha en qualitat, elaboració i presentació, l’oferta dels productes carnis a meitat de preu ha provocat que molts dels nostres millors professionals hagin hagut de plegar. Les autoritats no han portat el problema com esperàvem.”
Els avenços científics i tecnològics han estat decisius per prevenir i curar malalties i per assolir una producció animal que ajudi a cobrir la demanda d’una població creixent: “Les noves tècniques d’engreix permeten accelerar la producció de pollastres que, per les seves característiques, poden pal·liar les necessitats alimentàries de la humanitat. El porc posseeix enormes avantatges de criança i d’aprofitament, i a Catalunya continua sent un dels animals més consumits. La vedella encara s’està recuperant de la gran crisi. Ara bé, els maneigs que se’n facin han de ser perfectes, perquè uns animals ben nodrits no ens exposaran a riscos innecessaris; ens hem de preocupar que l’alimentació sigui acurada i que els productes veterinaris d’engreix siguin naturals i compatibles amb els fàrmacs per a humans.”
El Gremi apunta cap a un més gran reconeixement del sector i lluita per una agrupació més forta i potent: “Un dels mals més grossos que patim és l’individualisme. Hi ha encara empresaris que no han pres consciència de la importància i dels avantatges que representa formar part del col·lectiu. Arribar a obtenir resultats d’una tasca sorda, muda i cega com és la nostra, que només és constància i sacrifici, és difícil, però no ens cansem i anem avançant. Val la pena.”
La professionalitat i la temperància del president són connotatives d’un home acostumat a assumir fortes responsabilitats. És membre del Ple de la Cambra de Comerç de Tarragona i vicepresident de la Comissió de Comerç Interior, i va ser president de la Federació de Botiguers de Tarragona i vicepresident de l’Agrupament de Botiguers de Catalunya. L’any 2001, la Conselleria
de Treball de la Generalitat li concedí la Medalla i la Placa del president Francesc Macià. Com a amant de la seva professió i de les tradicions gastronòmiques, considera la carn de qualitat, ben presentada i cuinada, com un element indispensable en l’alimentació: “És bàsica en la nostra dieta mediterrània. Saber alimentar-se de forma sana i equilibrada esdevé una veritable cultura que s’hereta de pares a fills i implica menjar variat i de qualitat: carn, peix, verdures, fruites, llegums, formatges… Respecto altres maneres de concebre la dieta, com la vegetariana, però sóc més partidari de menjar de tot amb mesura. La carn, a la brasa, perquè així perd el greix. Si la regalimem amb un dels nostres olis d’oliva i l’acompanyem amb una mica de bon vi, llavors assistim a l’acte més sublim dels nostres moments quotidians més plaents.”
