Text del 2001
“Cada vegada més, la fiscalitat es viu com un element inherent a la societat”
Per situar els inicis de l’assessoria jurídica que Josep Capmany porta des de Rubí, s’ha de fer un salt enrere i ubicar-se en un moment històric de gran importància per a l’Estat espanyol. Era l’any 1939 quan el seu pare, Pere Capmany, va decidir fer un pas endavant i establir la primera gestoria de la vila de Rubí, Gestiones y Administraciones Rubí. La situació al país era angoixant després d’una cruenta guerra civil que havia fet miques la societat catalana. Encara que el futur era incert, s’havia de fer un esforç per retornar a la normalitat. Així ho va fer Pere Capmany, amb la constitució de la gestoria, “instal·lant les primeres oficines al menjador de casa.”
A poc a poc, i gràcies a l’ajuda de la família i dels col·laboradors inicials, el negoci va continuar. “La meva germana Júlia i jo el dissabte i diumenge al matí acompanyàvem el pare amb bicicleta a cobrar dels clients. De molt petit vaig començar a viure el món de les gestories i, si bé la meva idea inicial va ser la d’estudiar medicina, la influència paterna i les possibilitats de seguir amb el negoci familiar van acabar decantant-me pel dret.”
Així s’assegurava la continuïtat de la gestoria. Abans dels 18 anys, Josep Capmany ja s’havia tret el títol de gestor administratiu però la seva formació s’havia d’ampliar. Amb disciplina, assistia a classes de dret al matí i ajudava el pare al despatx a la tarda. “La meva vida ha anat sempre unida a la gestoria. Porto més de 25 anys exercint l’advocacia però amb una experiència acumulada de gairebé cinquanta.”
Són moltes dècades de treball en aquest sector que li han permès experimentar i viure l’evolució jurídica i fiscal del país. “Davant de qualsevol canvi que s’introduís des de l’Administració central, els assessors teníem clar que havíem de donar suport als nostres clients, a aquelles persones que desconeixien aspectes de caire legal. A Rubí vam dur a terme una tasca d’assessorament a empreses i gent del poble en tots aquells aspectes nous que anaven sorgint. En el tema dels impostos, la nostra pretensió era que tothom complís amb el seu deure però vigilant que es paguessin sols els indispensables. Ens encarregàvem de tramitar el procés de cobrament des d’una perspectiva de màxima eficiència cap al client.”
Els canvis s’anaven succeint de forma incessant, i va arribar la reforma fiscal que va incorporar l’ITE i l’IVA, dos nous impostos revolucionaris que ningú no acabava d’entendre. “Els professionals de l’assessorament vam enviar circulars als clients informant-los de la reforma. Vam realitzar reunions informatives per tal d’explicar-los en què consistia la llei i què comportava la nova situació. Ningú no ens va obligar a desenvolupar aquesta labor divulgadora, ho vam fer perquè vam creure que era necessària per la societat. Així és com la població va entendre que aquell canvi era important per al país i que calia adaptar-se a la nova situació. Van agrair el nostre esforç en donar a conèixer els nous deures.”
L’assessor ha demostrat des de sempre la seva voluntat de servei vers el públic. “La relació entre assessor i client és de confiança, atès que ens atorguen poder per decidir en temes que ells no dominen. Nosaltres hem de donar-li un servei i recompensar-lo amb informació del que passa al seu voltant.” Aquesta nova realitat fiscal es percep en els nostres dies com un procés lògic, però en aquell moment va ser més aviat desconcertant.
“La societat no estava preparada mentalment per assimilar el fet d’haver de pagar uns impostos. És més, encara no es pot afirmar amb contundència que la idea de l’impost es vegi com una cosa normal. De totes maneres, s’ha de reconèixer que cada vegada més la fiscalitat es viu com un element inherent a la societat.”
I no va ser aquest l’únic àmbit que va modificar-se àmpliament. La reforma laboral va ser prou complexa i havia de transmetre’s tant a l’empresari com al treballador. “També vam haver d’explicar-los el contingut de la nova llei i mentalitzar-los que les coses estaven canviant i calia ajustar-se a un nou estatus tant per a l’assalariat com per a l’amo de l’empresa. Al nostre despatx vam veure com l’empresari entenia que el seu col·lectiu de treballadors havia de disposar d’una seguretat a la feina i va fer cas dels nostres consells.”
L’assessoria Capmany ha actuat sempre des de la perspectiva de prestar un servei al client que sigui efectiu, acurat i just. La professionalitat de la casa ha tingut les seves compensacions i amb els anys ha anat evolucionant i creixent. En l’actualitat el despatx està integrat per un equip homogeni dintre del qual es troben el seu fill Josep –economista i gestor administratiu–, la seva filla Sílvia –advocada– i una persona molt especial, l’advocat Joan Sucarrats.
“Amb en Joan som com germans, germans de veritat. Ens uneix una gran amistat i molts anys de treball conjunt. A finals de la dècada dels 60 i principis dels 70 vam actuar de consellers a l’Ajuntament de Rubí.”
I molt de temps ha passat des d’aquells anys en què Rubí era una vila petita amb sols 10.000 habitants. Avui la població ha augmentat fins als 60.000 i les necessitats d’assessorament s’han ampliat de manera notable. “Tenim la capacitat de poder encarregar-nos de qualsevol tipus de problemàtica. Ens considerem advocats de capçalera. La gent que ens coneix sap que té en nosaltres professionals de confiança que mai els deixaran de banda. Quan un cas és de gran complexitat, hem de saber acceptar les nostres limitacions, però sempre dirigim el nostre client cap a aquell especialista que considerem de confiança i adequat per portar el seu assumpte.”
I és que l’assessor és una persona que acaba adquirint un rol de comportament molt especial cap al client, igual que passa a l’inrevés: “El nostre col·lectiu ha de saber escoltar i generar un clima de confiança amb el client. Ens convertim en confessors i a la vegada consellers. Al final aquesta estreta relació es converteix en amistat. Per a nosaltres és bàsica la confiança. Cal que el client es mostri sincer i expliqui tota la veritat sobre el seu problema. Sols així podrem comprendre el que succeeix i buscar la solució més adequada.” Cal intentar que aquesta no impliqui haver de passar per un judici…
“S’ha de mirar de negociar amb la part contrària per tal d’arribar a un acord que sigui just per les dues parts i que eviti el judici. Això és complicat, perquè no tothom parteix d’aquesta perspectiva malgrat que l’acord afavoreix sempre les dues parts i suposa un important estalvi de diners i de temps. Hem de pensar sempre en el client i en el seu benefici.”
Josep Capmany i Soler porta una vida sencera assessorant la gent del seu poble. Ha sabut desenvolupar amb professionalitat la seva carrera partint d’una ètica que per a ell és vital per treballar en aquest sector. L’assessoria Capmany continuarà exercint la seva tasca amb esforç i eficiència, una labor dura per a la qual rep el suport de la seva família: la seva muller, Susi, i els seus tres fills, Sílvia, Josep i Dani.
