Text del 2002
Els joves jugadors han de competir, però dins d’un ordre que passa per observar sempre un comportament cívic; el nostre lema es: Educa’t amb l’esport
Tot i que Catalunya ha avançat força en matèria esportiva pel que fa a les infraestructures i a la formació de les noves generacions d’esportistes des de l’arribada de la democràcia a l’Estat espanyol, el cert és que en el cas de les comarques les mancances continuen sent moltes i greus, en part perquè al nostre país s’ha imposat una mena de centralisme barceloní, que descuida les zones perifèriques com Figueres en les quals els projectes esportius s’han desenvolupat majoritàriament d’una forma un tant inconnexa i sense configurar un veritable projecte de futur tant en els mitjans com en les persones.
En aquest context, la Fundació Esportiva Figueres va néixer “l’any 1996” per intentar pal·liar aquest dèficit: “Partint de la base que la Unió Esportiva Figueres és un equip de futbol emblemàtic a la comarca de l’Alt Empordà, es va plantejar la necessitat de constituir un projecte de futur per a la formació de les noves generacions d’esportistes, no tan sols des del vessant estrictament esportiu, sinó també des de la formació en els valors ètics i socials.” L’elecció d’una fundació com a forma d’organització en comptes de qualsevol altre tipus d’institució va respondre al desig “de perdurar en el temps i que el projecte sobrevisqués a la participació dels seus fundadors. Es desitjava desenvolupar un pla formatiu amb nens a partir dels sis anys per tal que poguessin progressar com a persones i esportistes dins del club fins a accedir, si es donava el cas, a les files del primer equip de la Unió Esportiva o arribar a la disciplina d’altres clubs de reconegut prestigi en el país. En aquest sentit, primerament es va signar un conveni de col·laboració amb el Futbol Club Barcelona, i en aquests moments hi ha incorporats als seus equips jugadors provinents de la pedrera. Actualment, hi ha establert un acord amb l’Espanyol i properament s’incorporaran a aquest club altres jugadors. I tot això, tenint present la relació i els lligams de la Fundació amb la Unió Esportiva Figueres i la voluntat per part d’aquesta entitat de cooperar amb l’equip en tot moment, sempre però amb una plena independència administrativa i de funcionament.”
El Patronat de la Fundació està constituït per vuit membres, a més de tres representants de les institucions altempordaneses. Són els següents: Josep Costa i Dalmau, el seu president, Josep Miquel i Ballart, Ramon Miquel i Ballart, Ramon Miquel i Vilanova, el seu vicepresident, Albert Domínguez i Vila, Antoni Conesa i Gibert, Aureli Teixidor i Calvet, Joan Armangué i Ribas, alcalde de Figueres en representació de l’Ajuntament d’aquesta ciutat, Jordi Cabezas i Llobet, president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, en representació d’aquesta entitat, i Josep Company i Molar, representant de la Unió Esportiva Figueres SAD.
A la Fundació, els valors ètics, esportius i socials dels joves que s’integren dins del seu projecte esportiu sempre han estat tant o més importants que els seus èxits professionals. Això explica la importància concedida al Reglament intern i normes de conducta que els integrants han de respectar i, especialment, el fet que, per a la Fundació, un bon esportista, fins i tot un esportista d’elit, format en la seva escola que no hagi assolit aquests valors representi un exemple poc adequat per a la resta de membres del projecte: “Per a la Fundació és molt important que els nens puguin fer compatibles els seus estudis amb l’esport i, de fet, dels sis als 10 anys s’integren en l’Escola de l’Esport, on el més important és l’aspecte lúdic i no pas l’esportiu. En aquest moment, tots els alumnes juguen i participen, tot i els seus diferents nivells. Els entrenadors no es fixen en els seus valors esportius, sinó que aquests infants desenvolupin una activitat física agradable i reforcin determinades habilitats i característiques necessàries, com ara la psicomotricitat. A partir dels 10 anys, comença l’etapa del futbol base, que després derivarà cap a la de futbol amateur, la qual, al seu torn, pot conduir aquest jovent cap a la pràctica del futbol professional. En aquesta segona etapa es fa una selecció en relació amb els valors esportius dels jugadors, però sempre atenent la seva formació com a persones abans que no pas com a esportistes.” Per formar-los esportivament, la Fundació disposa de tot un equip d’entrenadors professionals encarregats de la seva preparació des de l’Escola de l’Esport. Durant aquesta primera etapa, els jugadors entrenen dos cops per setmana i disputen els encontres el cap de setmana. En les categories amateurs, s’entrena un cop més per setmana i s’apuja el nivell d’exigència i rendiment fins a assolir les característiques del futbol professional.
En l’actualitat més de 300 jugadors s’apleguen al voltant d’aquesta original i necessària “filosofia formativa”, tan poc freqüent en el món de l’esport on cada cop més s’imposa la manipulació mediàtica dels esportistes, que els converteix en ídols de masses sense cap rerefons humanístic: “L’esport té una cultura darrere fonamental, i si s’està perdent és per culpa de l’adulteració externa.” Per a la Fundació Esportiva Figueres l’esport sempre ha de contraposar-se a la violència, i és per això que “quan un jugador comet un acte violent, la Fundació sempre dobla la sanció que l’esportista rep de la Federació.” El rebuig a la violència i a les formes poc esportives de competitivitat no significa la negació d’aquest element: “Els joves jugadors han de competir, però dins d’un ordre que passa per observar sempre un comportament cívic.”
De fet, els valors humanístics promoguts des de la Fundació es contraposen sovint amb les exigències dels pares, més competitius del que caldria a l’hora d’observar els progressos dels seus fills i les seves actuacions esportives: “Al començament de la temporada, tots, teòricament, entenen que els seus fills han de respectar les normes esportives i que han d’educar-se en l’esperit esportiu, per la qual cosa ells han de ser el primer referent. Després, a la pràctica, l’exemple que donen no sempre és el més desitjable. A més, a alguns pares els costa entendre que per practicar el futbol cal una formació global que integri aspectes ètics i que inclogui activitats com la redacció, el dibuix, etc.”, encaminades cap a la reflexió i l’aprofundiment en aspectes com la companyonia, la cooperació, la generositat, el valor del lleure, etc. En aquest sentit, una de les iniciatives que més mostren el tarannà de la Fundació i el seu objectiu d’integració de l’esport en un projecte educatiu més ambiciós és “la integració dels alumnes del col·legi Mare de Déu del Mont –nens afectats per disminucions psíquiques– en els programes de formació que desenvolupem.”
De cara al futur, tot i que ara per ara se centren exclusivament en la pedrera futbolística, pretenen crear “una oferta esportiva que vagi més enllà del futbol”, ja que consideren que la seva importància “s’ha magnificat fonamentalment pels mitjans de comunicació” i que hi ha moltes vies, disciplines, de materialitzar l’esperit esportiu.
