Josep Lluís Navarro Majó
Fotografia: Àngel Font
PC, 13è VOLUM. Associacions professionals

Sr. Josep Lluís Navarro Majó

COL·LEGI OFICIAL D’ODONTÒLEGS i ESTOMATÒLEGS DE CATALUNYA

Text del 2003.

“L’odontologia és una ciència i un art que combina les aptituds escultòriques amb el bon ús dels mitjans tecnològics”

L’odontoestomatologia és una professió “practicada per a­pro­ximadament 2.800 odontòlegs i estomatòlegs a Ca­ta­­lunya.” Tots aquests pro­fessionals es reuneixen al Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, “ja que és obligatori estar col·legiat per poder exercir la professió. Les diferències en el nombre de membres per províncies són sig­­ni­­­fi­ca­tives. Lleida compta amb 140 col·legiats, Giro­na amb uns 250 i Tarragona amb 160. Els altres perta­nyen a l’àrea de Barcelona. Totes aquestes seus provincials tenen programes i serveis propis de formació per estar més a prop tant dels col·legiats com dels usuaris. Així mantenen la seva pròpia especificitat i eficàcia. El fet, però, que siguem un únic Col·legi ens dota d’una gran cohesió i capacitat d’actuació. Aquestes fites no serien possibles sense l’excel·lent tasca que hi estan portant a terme els seus responsables: Emili Bachillería, a la delegació de Girona; Jesús Albiol, a la de Tarragona, i Ramon Rosell, a la de Lleida, jun­tament amb l’actual gerent del Col·legi, Josep Geli, i el meu secretari, Josep M. Clemente.”

La tasca fonamental de la institució és prestar ser­vei als seus membres i sobretot “vetllar per la salut odontològica de la població, la qual cosa obliga a promocionar la bona praxi i posar al dia constantment els professionals.”

Les dues vies acadèmiques d’accés a la professió expliquen la diferenciació entre odontologia i estomatologia: “Fins a l’entrada d’Espanya a la Unió Europea, l’única opció era primer estudiar la carrera de medicina i després fer l’especialitat d’estomatologia. Aleshores es va crear la llicenciatura en odontologia, i des de llavors l’itinerari majoritari és aquest, perquè un metge que vulgui esdevenir odontòleg haurà de cursar dues carreres, la de medicina i la d’odontologia. L’existència de l’actual llicenciatura en odontologia ens ha igualat a la resta d’Europa.”

Justament en relació amb el món universitari, ens trobem amb dos dels problemes més importants que pateix el sector, és a dir, la massificació i una mena molt especial d’intrusisme professional: “Hi ha uns 250 dentistes sud-americans que esperen l’homologació de la seva titulació per poder exercir a Espanya. A aquest nombre, hem de sumar-hi els 250 acabats de llicenciar que s’incorporen cada any al mercat laboral. Les opcions per exercir són diverses: obrir la pròpia clínica dental, treballar per compte de tercers en una macroclínica o en una de dimensions més reduïdes, etc. Totes aquestes possibilitats estan representades en la nostra Junta, perquè volem que s’atenguin totes les necessitats i els interessos dels nostres col·legiats. El fet, però, és que els recursos humans s’haurien d’ajustar als paràmetres de salut oral existents, tal com ha deixat palès el Llibre blanc de l’odontologia a Catalunya 2002, que acabem d’elaborar. Quan el nombre de dentistes excedeix una determinada ratio en funció de la població, la salut dental decreix pel sobretractament de la població. Aquesta situació ja s’ha constatat en països del nostre entorn i a Catalunya és incipient. La solució hauria de passar per la introducció de numerus clausus en els estudis d’odontologia.”

El canvi de conjuntura econòmica i social ha provocat que actualment el Col·legi estigui “renovant el codi deontològic” per poder lluitar fonamentalment contra la banalització de la professió –publicitats enganyoses, promocions comparatives de preus, pèrdua de la imatge mèdica de l’odontologia, etc.– i per defensar el pacient de les pràctiques deshonestes. Això s’aconsegueix amb la promoció, com hem dit abans, d’una odontologia de qualitat, com es mereix el nostre país.

L’alt nivell de qualitat que manté l’odontologia a Catalunya fa que hi hagi poques denúncies per mala praxi professional: “La salut oral és l’única àrea pràcticament privada de la sanitat a l’Estat espanyol. Això ens obliga a tenir cura de l’aplicació dels resultats obtinguts. En aquest sentit, disposem d’un servei d’assessorament jurídic al qual els pacients poden adreçar-se per informar-se i denunciar possibles abusos. El cert, però, és que el nombre de denúncies que s’hi cursen és molt reduït. El Col·legi vetlla perquè els professionals es mantinguin constantment al dia i els consultoris disposin de tot allò que cal per assegurar la màxima qualitat dels diagnòstics i trac­taments i perquè puguin oferir la màxima seguretat.”

Una altra de les funcions que ha d’acomplir el Col·legi és subministrar les eines necessàries perquè els dentistes es puguin reciclar i adaptar als canvis que es produeixen en la professió. Entre aquestes eines hi ha prevista la construcció d’una nova seu del Col·legi que disposarà de quiròfans, sales, biblioteques i altres dependències destinades a la formació: “El nivell dels professionals de Catalunya és dels millors de l’Estat espanyol i comparable al dels països més desenvolupats de la Unió Europea. La nostra funció en l’àrea de formació continuada és proporcionar les ca­­pacitats adequades per desenvolupar noves tècniques i fer front a les pa­­tologies actuals, que no tenen res a veure amb les d’èpoques passades. Actualment el nombre de càries s’ha reduït considerablement, però, en canvi, les malalties de geniva i el càncer oral s’han incrementat. Al mateix temps, cada cop més es practiquen intervencions de tipus estètic.” En el cas concret de Catalunya, el nombre de càries infantil s’ha reduït gràcies a un programa que la Generalitat va encetar el 1982 i que consistia en la revisió dental i els glopeigs de fluor a les escoles.

Aquests canvis en el món de l’odontologia estan permetent que les generacions més grans puguin continuar gaudint de les seves pròpies dents durant molt més temps i que es puguin corregir moltes deformacions a priori, però no estan canviant l’essència de la professió: “L’odontologia és una ciència i un art que combina les aptituds escultòriques amb el bon ús dels mitjans tecnològics. En definitiva, es tracta d’usar aquests estris amb art, sempre tenint en compte que el cirurgià no neix, sinó que es fa i es perfecciona contínuament.”