Text del 2002
La qualitat d’un país i d’un govern es demostra pel fet d’atendre aquells que no poden cridar perquè no disposen d’una veu prou alta
L’exconseller d’Economia Josep M. Cullell presideix actualment la Fundació Nens Autistes Mas Casadevall i la Fundació Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes. La primera va néixer per la iniciativa dels pares d’un afectat: “Va ser l’acte d’amor d’uns pares que no es resignaren al tractament amb què la ciència oficial condemnava el seu fill a l’aïllament i la solitud. Aquests pares se m’adreçaren perquè, havent tingut notícies d’una teràpia que incrementava la qualitat de vida, en permetre els afectats viure en llibertat en un ambient natural, se’ls presentava l’avinentesa de comprar una finca a la vora de Banyoles, el Mas Casade- vall, per a la qual cosa els calia suport econòmic. Vaig explicar el cas al president Pujol, que sempre ha estat un home solidari i molt receptiu en aquestes qüestions, i l’Administració els va concedir una subvenció anual per convertir el Mas en una residència concertada.” Fou llavors quan es constituí la Fundació. El seu primer president fou el Pare Cassià Just, aleshores Abat de Montserrat. Després que es retirà de la vida política, Josep Maria Cullell s’hi pogué abocar de ple: “L’any 1996-1997 en vaig assumir la presidència.” Els resultats de l’experiència han estat molt positius: “Actualment allotgem 25 malalts al Mas, que disposa fins i tot d’un restaurant on els hostes són atesos per nois i noies autistes. Altres residents conreen i venen els productes de la granja al mercat de Banyoles i n’hi ha que viuen independentment en un apartament al poble sota la supervisió d’un monitor.” El programa d’activitats i els tractaments realitzats són supervisats per “la càtedra de Psicologia de la Universitat de Girona amb la qual tenim signat un conveni de col·laboració i que també s’encarrega de dur a terme investigacions per establir quines són les causes de la malaltia”, que de moment no han pogut ser concretades: “Cada vegada es detecten i diagnostiquen més casos, però de moment no podem precisar per què un nen neix o esdevé autista. No sabem si és a causa de factors genètics o físics.” El tractament al Mas es basa en la tasca dels monitors i és sempre progressiu i extremadament delicat: “Des d’aquestes línies hem de retre homenatge als monitors, perquè la seva activitat és molt dura. Es tracta d’introduir de forma contínua els pacients en les normes de convivència.” Per a cadascun és necessària la tasca de dos o tres monitors, de manera que “a l’esforç individual cal afegir el cost econòmic. Per això, no n’hi ha prou amb la subvenció de la Generalitat i hem de recórrer a les donacions particulars i a les aportacions dels pares, que sempre són proporcionals als seus ingressos per decisió d’ells mateixos.”
Tot i els bons resultats aconseguits, són conscients que queda molt per fer: “Fora dels nuclis urbans encara hi ha casos d’autistes amagats i reclosos. Per això pretenem de mica en mica anar estenent l’obra del Mas Casadevall arreu del país.” I aquest no és el seu únic projecte: “Volem construir una petita masia dins del mateix Mas perquè hi romanguin els pacients durant les crisis, les quals es perllonguen al voltant d’un mes o un mes i mig.”
L’ Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes es creà el 1910 com una associació de fidels cristians depenent del Bisbat de Barcelona amb l’objectiu d’acompanyar els malalts als peregrinatges a Lourdes. En els anys noranta es va considerar que “havia arribat l’hora d’augmentar el nombre d’objectius sense oblidar l’original. Per això es va constituir una fundació privada, fet que permet un estructura més àgil, i s’ampliaren els objectius. Aquests objectius es materialitzen a través de diverses iniciatives, entre les quals destaca la creació de centres de dia per a les persones discapacitades, que permeten als seus familiars continuar desenvolupant la seva activitat laboral. Aquests centres reben un ajut econòmic de la Generalitat i també es financen a través de donacions voluntàries i de les aportacions dels pares per cobrir el cost dels àpats. La demanda d’aquest tipus de centres és molt elevada i esperem obrir-ne més per tota la ciutat.” Aquesta primera tasca d’assistència es complementa amb d’altres com “l’organització de colònies i campaments, sense barreres arquitectòniques, adaptades als condicionaments dels seus usuaris, assessorament jurídic al col·lectiu de minusvàlids de cara a reclamar la pensió d’invalidesa que els correspon legalment…” Actualment la Fundació disposa de l’ajut de més de 700 voluntaris que donen suport a un col·lectiu que pot oscil·lar entre les 1.500 i les 1.700 persones. Altres serveis projectats per la Fundació són: “Una cooperativa de crèdit, gestionada pels afectats, que s’encarregarà de concedir crèdits tous per eliminar les barreres arquitectòniques del domicili o per fer front a la compra de material ortopèdic no finançat per l’Administració.”
Però el que vertaderament diferencia la Fundació Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes d’altres institucions similars és “que els afectats no són objecte de la nostra caritat, sinó subjectes actius del projecte, i entre tots plegats treballem per crear un món millor, més habitable i més just.” Aquesta és la raó de la importància de les activitats socials, que s’adrecen a tota la ciutadania, sense exclusions: “Cada Nadal organitzem un dinar amb la típica escudella i carn d’olla que aplega, aproximadament, unes 1.500 persones, entre minusvàlids, malalts i voluntaris. També cada 23 d’abril es regala una rosa als nostres amics com a mostra de la nostra estimació.”
La labor que desenvolupen les dues fundacions presidides per Josep M. Cullell ens mostra l’obra tan important que “l’associacionisme assistencial duu a terme a Catalunya, perquè a més del benefici econòmic que representa per a la resta de la societat –els nostres serveis són més barats que els que presta l’Administració–, també té un elevat profit social. Els sistemes d’atenció pública són més impersonals i difícilment poden aportar el grau d’humanitat i caliu que l’atenció d’aquestes institucions de la societat civil ofereixen. D’altra banda, sóc dels convençuts que, al capvespre, només ens examinaran de l’amor.” La feina que aquestes dues fundacions desenvolupen ennobleix tant els seus promotors, com el govern i el poble que les fa possibles per mitjà de les seves contribucions econòmiques i personals: “La qualitat d’un país i d’un govern es demostra no pel fet d’escoltar els col·lectius que tenen més repercussió mediàtica i social, sinó, sobretot, pel fet d’atendre aquells que no poden cridar perquè no disposen d’una veu prou alta. Aquesta capacitat evidencia que s’està construint un país de qualitat i amb uns ferms valors democràtics, que respecta i defensa els estaments més desvalguts de la societat i que aposta per fórmules públiques i privades que fan possible gaudir d’un nivell de vida més satisfactori a tots els ciutadans.” Aquest és l’exemple d’humanitat que ens atorguen aquestes dues Fundacions i el seu president, Josep M. Cullell, expolític i economista home de bé.
