Sr. Lluís Maria de Puig Oliver et alia
Sr. Lluís Maria de Puig Oliver et alia
PC, 12è VOLUM. Fundacions

SR. LLUÍS MARIA DE PUIG OLIVER

FUNDACIÓ ERNEST LLUCH

Text del 2002

Ens hem reunit per recordar un tercer,  que és el protagonista absolut i únic de la nostra Fundació

“Després de la mort tan dura i tan injusta d’un home com Ernest Lluch, que només desitjava la pau i va morir en mans d’aquells que no la vo­len, s’havia de fer quelcom per recordar el seu pensament i la se­va actitud davant la vida.” Així rememora Lluís Bassat l’impuls inicial que va conduir a la constitució de la Fundació Ernest Lluch el 26 de gener de 2002, mentre que el diputat Lluís Maria de Puig Oliver assenyala les re­per­cussions que la desaparició de l’exministre català tingueren en la sen­si­bi­li­tat de la ciutadania: “El milió de persones de la manifestació pels car­rers de Barcelona va demostrar que els ciutadans sentíem que ens ha­vien robat un referent, especialment perquè s’havia assassinat una persona que demanava el diàleg.”

Així doncs, el treball d’un ampli grup de persones proper ideològicament o personalment a la tasca i a la figura del polític, periodista, professor, pen­sa­dor i divulgador català, l’impuls de la seva família i l’estimació unànime que tenia de la societat es materialitzaren en la creació d’una fundació: “Im­me­diatament després de la seva pèrdua, es van produir tot un se­guit d’iniciatives per recordar el seu exemple. La família (les seves fi­lles Eulàlia, Rosa i Mireia, el seu germà Enric i la seva companya Mont­serrat), però, desitjava que es concretessin en una única rea­li­tat per homenatjar-lo i transmetre el seu pensament històric, eco­nò­mic, acadèmic i esportiu i la seva actitud cívica entorn Catalunya i el País Basc. Va ser d’aquesta manera com grups de persones hete­ro­genis ens vam posar d’acord per concretar un únic projecte. En aquest moment, som 200 membres fundadors que hem aportat una part del capital fundacional, i pensem que aquest nombre s’incre­men­tarà en el futur. L’altruisme entre els promotors ha estat fan­tàs­tic i tothom està d’acord que ens hem reunit per recordar un tercer, de manera que ell és el protagonista absolut i únic de la nostra Fun­da­­ció.” La multiplicitat d’interessos i l’esperit dialogant de la figura d’Ernest Lluch han permès, segons Lluís Maria de Puig, que “la Fundació sigui to­­tal­ment eclèctica quant a la seva ideologia. Tant el Comitè d’Ho­nor com el Pa­tro­nat estan formats per persones que pertanyen a les ide­o­lo­­gies més diverses.” Ambdós organismes estan constituïts per des­­taca­des perso­na­li­tats de la vida política i cultural del país, i el Pa­tro­nat s’ha vist ho­no­rat amb la presidència de l’economista i mentor d’Ernest Lluch, Fabián Estapé.

Malgrat que la Fundació acaba de ser creada, els projectes que vol portar a terme són molt nombrosos i parteixen de la ingent i important obra pe­rio­dística i investigadora, a més de l’exemple vital de tolerància i esperit de­mocràtic d’Ernest Lluch. Aquestes iniciatives poden dividir-se en quatre àm­­bits d’actuació: “La nostra primera ambició és que l’extensió i ac­tua­ció de la Fundació arribi als territoris on ell va viure i va deixar em­pren­ta, és a dir, Catalunya, Madrid, Comunitat Valenciana i País Basc. Tot i que encara hem de perfilar els projectes, una de les nostres aspi­ra­cions és catalogar i editar la seva obra assagística i perio­dís­ti­ca. Ernest era un ver­tader grafòman que mai no parava d’escriure, com ho de­mos­tra el fet que redactés tres col·laboracions perio­dís­ti­ques fixes set­ma­nals, a banda dels encàrrecs específics i dels es­tu­dis i treballs cien­tífics. Per altra banda, també volem catalogar el seu arxiu personal, que con­té tots els enregistraments de les seves aparicions radio­fò­ni­ques com a tertulià durant més de 7 anys i de les seves aportacions televisives.”

D’altra banda, “els seus companys professors de facultat desitgen po­der continuar els projectes que Ernest tenia ja clarament es­truc­tu­rats”, una història del pensament econòmic a Espanya, una altra del pen­­sament econòmic a Catalunya i una tercera sobre la història de la hi­sen­da pública a Espanya, a banda de la promoció dels estudis relacionats amb els temes en què era expert, és a dir, el jansenisme, cameralisme, fisio­cràcia i Il·lustració i de l’aprofundiment en els estudis econòmics de preus, salaris, inflació, teoria econòmica, capital i interès, estructures eco­nò­miques, pressupostos, balança de pagament, finançament autonòmic, eco­nomia de les regions de Catalunya, el turisme, el preu del sòl, les in­dús­tries a Catalunya, etc. als quals ell es va dedicar. A més a més, com a darrer camp de promoció investigadora, s’haurien d’esmentar tots aquells estudis relacionats amb la llengua, la literatura, l’art i la història catalanes, so­bretot no pel que fa als temes, sinó a l’òptica d’anàlisi i al tractament, que hauria d’intentar seguir la línia impulsada pel mestre i tenir en com­p­­te la seva concepció integradora de la catalanitat, la qual englobava les rea­li­tats culturals del País Valencià, les illes Balears i Catalunya. Aquest su­port a la recerca hauria de donar un impuls especial a les generaci­ons més joves perquè puguin desenvolupar, per exemple, les seves tesis doctorals amb els mitjans necessaris i perquè puguin reunir-se en con­gressos i col·loquis per contrastar i enriquir els seus coneixements. En aquesta ma­teixa línia, també desitjarien esdevenir un vehicle de difusió d’aquestes anà­lisis i treballs de recerca mitjançant la creació d’una secció de pu­bli­ca­cions o editorial.

Al mateix temps, des del vessant cívic i polític, “persones de l’entorn de la sa­nitat, d’una banda, i coneixedores de la problemàtica del País Basc de l’altra, pretenen seguir amb la seva línia de pensament i d’ac­tua­ció.” Més enllà d’aquestes dues problemàtiques que tant van pre­o­­cupar Ernest Lluch, la Fundació pretén enfortir i difondre el seu pen­sa­ment de­mo­cràtic, concretat en les perspectives econòmica i cons­ti­tu­cional, a més de l’estrictament política i seguir treballant per millorar les po­lítiques sani­tà­ries, la defensa dels consumidors i el sistema de seguretat social. A aques­tes dues grans actuacions, se n’ha d’afegir una altra referent al seu com­pro­mís ideològic des de la perspectiva d’un socialisme modern, inte­gra­dor i obert. I la seva contribució a la creació d’un estil d’informació i di­vul­ga­ció de fàcil accés per a la població i caracteritzat per l’exhaustivitat i cla­re­dat alhora. Pel que fa a la seva postura en el conflicte basc: “Ernest tam­bé podia ser polèmic i polemista, però sempre amb un esperit di­a­logant. I aquest esperit va caracteritzar la seva actitud en l’en­fron­ta­ment de postures existent al País Basc. Ell desitjava el diàleg, per­què aquesta és l’única alternativa factible per a l’arranjament de la si­tuació.” En aquest àmbit d’actuació, la Fundació vol centrar-se en les pos­si­bilitats constitucionals en relació amb els drets històrics, l’aïllament dels sec­tors violents, el federalisme i el consens democràtic com a alternativa.

Finalment, la Fundació també desitja abastar el terreny esportiu: “Entre les nostres propostes està la creació d’un guardó que premiï in­ves­ti­ga­cions històriques, econòmiques i esportives, aquestes últimes no tant pels resultats, sinó pel fair play dels esportistes.” Esperem que la me­mòria i l’esperit d’Ernest Lluch romangui entre nosaltres per cons­truir un món més dialogant i democràtic. De segur que la Fundació ajudarà a fer-ho.