Text del 2002
Ens hem reunit per recordar un tercer, que és el protagonista absolut i únic de la nostra Fundació
“Després de la mort tan dura i tan injusta d’un home com Ernest Lluch, que només desitjava la pau i va morir en mans d’aquells que no la volen, s’havia de fer quelcom per recordar el seu pensament i la seva actitud davant la vida.” Així rememora Lluís Bassat l’impuls inicial que va conduir a la constitució de la Fundació Ernest Lluch el 26 de gener de 2002, mentre que el diputat Lluís Maria de Puig Oliver assenyala les repercussions que la desaparició de l’exministre català tingueren en la sensibilitat de la ciutadania: “El milió de persones de la manifestació pels carrers de Barcelona va demostrar que els ciutadans sentíem que ens havien robat un referent, especialment perquè s’havia assassinat una persona que demanava el diàleg.”
Així doncs, el treball d’un ampli grup de persones proper ideològicament o personalment a la tasca i a la figura del polític, periodista, professor, pensador i divulgador català, l’impuls de la seva família i l’estimació unànime que tenia de la societat es materialitzaren en la creació d’una fundació: “Immediatament després de la seva pèrdua, es van produir tot un seguit d’iniciatives per recordar el seu exemple. La família (les seves filles Eulàlia, Rosa i Mireia, el seu germà Enric i la seva companya Montserrat), però, desitjava que es concretessin en una única realitat per homenatjar-lo i transmetre el seu pensament històric, econòmic, acadèmic i esportiu i la seva actitud cívica entorn Catalunya i el País Basc. Va ser d’aquesta manera com grups de persones heterogenis ens vam posar d’acord per concretar un únic projecte. En aquest moment, som 200 membres fundadors que hem aportat una part del capital fundacional, i pensem que aquest nombre s’incrementarà en el futur. L’altruisme entre els promotors ha estat fantàstic i tothom està d’acord que ens hem reunit per recordar un tercer, de manera que ell és el protagonista absolut i únic de la nostra Fundació.” La multiplicitat d’interessos i l’esperit dialogant de la figura d’Ernest Lluch han permès, segons Lluís Maria de Puig, que “la Fundació sigui totalment eclèctica quant a la seva ideologia. Tant el Comitè d’Honor com el Patronat estan formats per persones que pertanyen a les ideologies més diverses.” Ambdós organismes estan constituïts per destacades personalitats de la vida política i cultural del país, i el Patronat s’ha vist honorat amb la presidència de l’economista i mentor d’Ernest Lluch, Fabián Estapé.
Malgrat que la Fundació acaba de ser creada, els projectes que vol portar a terme són molt nombrosos i parteixen de la ingent i important obra periodística i investigadora, a més de l’exemple vital de tolerància i esperit democràtic d’Ernest Lluch. Aquestes iniciatives poden dividir-se en quatre àmbits d’actuació: “La nostra primera ambició és que l’extensió i actuació de la Fundació arribi als territoris on ell va viure i va deixar emprenta, és a dir, Catalunya, Madrid, Comunitat Valenciana i País Basc. Tot i que encara hem de perfilar els projectes, una de les nostres aspiracions és catalogar i editar la seva obra assagística i periodística. Ernest era un vertader grafòman que mai no parava d’escriure, com ho demostra el fet que redactés tres col·laboracions periodístiques fixes setmanals, a banda dels encàrrecs específics i dels estudis i treballs científics. Per altra banda, també volem catalogar el seu arxiu personal, que conté tots els enregistraments de les seves aparicions radiofòniques com a tertulià durant més de 7 anys i de les seves aportacions televisives.”
D’altra banda, “els seus companys professors de facultat desitgen poder continuar els projectes que Ernest tenia ja clarament estructurats”, una història del pensament econòmic a Espanya, una altra del pensament econòmic a Catalunya i una tercera sobre la història de la hisenda pública a Espanya, a banda de la promoció dels estudis relacionats amb els temes en què era expert, és a dir, el jansenisme, cameralisme, fisiocràcia i Il·lustració i de l’aprofundiment en els estudis econòmics de preus, salaris, inflació, teoria econòmica, capital i interès, estructures econòmiques, pressupostos, balança de pagament, finançament autonòmic, economia de les regions de Catalunya, el turisme, el preu del sòl, les indústries a Catalunya, etc. als quals ell es va dedicar. A més a més, com a darrer camp de promoció investigadora, s’haurien d’esmentar tots aquells estudis relacionats amb la llengua, la literatura, l’art i la història catalanes, sobretot no pel que fa als temes, sinó a l’òptica d’anàlisi i al tractament, que hauria d’intentar seguir la línia impulsada pel mestre i tenir en compte la seva concepció integradora de la catalanitat, la qual englobava les realitats culturals del País Valencià, les illes Balears i Catalunya. Aquest suport a la recerca hauria de donar un impuls especial a les generacions més joves perquè puguin desenvolupar, per exemple, les seves tesis doctorals amb els mitjans necessaris i perquè puguin reunir-se en congressos i col·loquis per contrastar i enriquir els seus coneixements. En aquesta mateixa línia, també desitjarien esdevenir un vehicle de difusió d’aquestes anàlisis i treballs de recerca mitjançant la creació d’una secció de publicacions o editorial.
Al mateix temps, des del vessant cívic i polític, “persones de l’entorn de la sanitat, d’una banda, i coneixedores de la problemàtica del País Basc de l’altra, pretenen seguir amb la seva línia de pensament i d’actuació.” Més enllà d’aquestes dues problemàtiques que tant van preocupar Ernest Lluch, la Fundació pretén enfortir i difondre el seu pensament democràtic, concretat en les perspectives econòmica i constitucional, a més de l’estrictament política i seguir treballant per millorar les polítiques sanitàries, la defensa dels consumidors i el sistema de seguretat social. A aquestes dues grans actuacions, se n’ha d’afegir una altra referent al seu compromís ideològic des de la perspectiva d’un socialisme modern, integrador i obert. I la seva contribució a la creació d’un estil d’informació i divulgació de fàcil accés per a la població i caracteritzat per l’exhaustivitat i claredat alhora. Pel que fa a la seva postura en el conflicte basc: “Ernest també podia ser polèmic i polemista, però sempre amb un esperit dialogant. I aquest esperit va caracteritzar la seva actitud en l’enfrontament de postures existent al País Basc. Ell desitjava el diàleg, perquè aquesta és l’única alternativa factible per a l’arranjament de la situació.” En aquest àmbit d’actuació, la Fundació vol centrar-se en les possibilitats constitucionals en relació amb els drets històrics, l’aïllament dels sectors violents, el federalisme i el consens democràtic com a alternativa.
Finalment, la Fundació també desitja abastar el terreny esportiu: “Entre les nostres propostes està la creació d’un guardó que premiï investigacions històriques, econòmiques i esportives, aquestes últimes no tant pels resultats, sinó pel fair play dels esportistes.” Esperem que la memòria i l’esperit d’Ernest Lluch romangui entre nosaltres per construir un món més dialogant i democràtic. De segur que la Fundació ajudarà a fer-ho.
