Text del 2002
“Les estadístiques diuen que al voltant de cada pescador es creen sis llocs de treball”
“Som una gran potència quant a la gestió del peix fresc, que arriba amb el màxim de condicions a la costa i dóna feina a molta gent”
La mar és molt dura, i si els qui hi treballen no s’haguessin unit en associacions, encara ho resultaria més. Per aquesta raó, el president de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona, el senyor Josep Molina, ens explica la impor-tància cabdal que té lluitar tots junts per uns mateixos objectius: “Penso que en el nostre sector, com en molts d’altres, és imprescindible estar associat i participar en les associacions, perquè no es tracta tant de pagar una quota de soci com d’implicar-se en els projectes que l’associació porta a terme.”
Calafell, Torredembarra, Tarragona, Cambrils, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, la Ràpita, Deltebre i les Cases d’Alcanar són les nou confraries que formen part de la Federació que Josep Molina presideix des de fa gairebé setze anys: “A les nostres terres hi ha també una altra confraria, però per la seva peculiaritat no forma part de la Federació. Es tracta, de fet, de la més antiga de totes, la de Sant Pere de Tortosa i de la Ràpita, que té vora mil associats de diversos pobles i que només regenta quatre llacunes que hi ha al Delta.”
Encara que es pugui creure que el treball a la mar és molt lliure, el cert és que hi ha d’haver mecanismes de representació, gestió i control. Aquesta és la tasca que es fa des de l’associació: “A vegades, els interessos dels pobles es contrapunten i sorgeixen enfrontaments que acabarien en greus problemes si no hi hagués una federació que fes de mitjancera. Nosaltres ens encarreguem d’aglutinar els nou criteris diferenciats per tal que la província pugui anar alhora en les qüestions que li pertoquin.”
Una altra peculiaritat que tenen les confraries és que aglutinen en una mateixa taula empresaris i treballadors: “La majoria són empresaris petits, que tenen uns interessos concrets; però també hi ha els treballadors que defensen el seu punt de vista sobre moltes coses. Es tracta d’autoregular el sistema de les paritats i d’evitar discrepàncies entre l’armador i el treballador.”
I és que a tots ens sembla que la mar és molt bonica quan ens la mirem a l’estiu i des de la vora; ara bé, la nostra ignorància és considerable respecte a la feina que realitzen aquelles persones que surten amb la barca cada dia: “Som un sector que movem força riquesa; som una gran potència quant a la gestió d’una matèria, el peix fresc, que arriba amb el màxim de condicions a la costa i que dóna feina a molta gent.”
Perquè darrere d’una barqueta amb quatre homes hi ha els estibadors, els transportistes, els peixaters, els restauradors que només es dediquen a la cuina del peix, etc. “Les estadístiques diuen que al voltant de cada pescador es creen sis llocs de treball.” Certament, amb el temps ha estat una feina que ha anat evolucionant: “El canvi ha estat continuat i sempre amb reticències per part de la majoria de pescadors, perquè som una gent molt tradicional, molt aferrada a l’herència dels pares i dels avis; tanmateix, sempre hi ha hagut un precursor que ha aconseguit fer que les transformacions tiressin endavant.”
La tecnologia i la normativa han fet un tomb important en aquests darrers anys: “Estem entrant en un món globalitzat: tots hem de participar del mateix, però els recursos no són a tot arreu iguals. Per això, hi ha d’haver normatives que regulin feines com la nostra. La mar és molt gran, però no està plena de peix. Per aquest motiu, hi ha una gran competència entre pescadors; una competència que les lleis escrites i no escrites miren de regular.”
A més, sembla que fins i tot els peixos s’han adaptat a aquestes noves formes de pesca, tal com ens explica Josep Molina amb un somriure als llavis: “A mesura que es van anar utilitzant xarxes més grans, els peixos han après a fer els salts més grans per poder-se escapolir. Els pescadors som depredadors de la mar i si els peixos no haguessin evolucionat ja els hauríem agafats tots.” I ens posa un exemple prou il·lustratiu d’aquesta curiosa evolució: “Quan els fanals d’encerclament eren de gasolina –tenien menys potència lumínica–, la sardina o el seitó pujaven perquè en veien el reflex. Ara hi ha generadors de gran potència; seria lògic, doncs, que tot aquest peix pugés en una nit, però han après a no fer-ho.”
El sector de la pesca català ha estat innovador i ha tirat endavant reformes que després la mateixa Unió Europea ha impulsat: “El problema és que ara no ens desfacin des d’Europa tot allò que nosaltres hem començat a fer des de fa temps. Ens preocupa que el programa que es va fer a Europa per modernitzar la pesca, que es va llançar l’any 2000 i que havia d’acabar el 2006, ara es vulgui donar per tancat el 2003. Hi ha gent que no tindrà temps de fer aquesta renovació perquè la tenia prevista a cinc anys vista, i ara han d’acabar-la molt abans. També, cal dir que a Catalunya fa temps que es va començar a reduir la flota pesquera: s’ha seguit un programa mitjançant el qual cada any s’han desballestat un nombre de vaixells perquè era una forma d’assegurar el futur de tots; ara, però, resulta que des d’Europa han decidit que era això el que s’havia de fer. I és evident que nosaltres ja ho hem fet.”
Una altra de les qüestions que sovint preocupa els consumidors de peix és l’aqüicultura: “Fins ara les granges de peix estan actuant com cal, estan donant bons pinsos i esperem que no s’arribi a la situació que s’ha viscut amb altres animals de cria. L’important és que es continuï fent que el peix segueixi el seu ritme de creixement.”
La diferència entre el peix de mar i l’aqüícola ens l’explica el mateix Josep Molina: “El peix de granja té menys mobilitat i per això té més greix; per aquest motiu jo recomano que es faci a la brasa o a la sal, perquè aquesta és la forma de cremar-ne el greix i trobar-lo molt més bo!” La resta de peix també té més o menys greix, però això depèn de l’època de l’any: “La sípia és més bona al mes de març i la galera al gener i febrer, per exemple; però això és totalment en funció de la quantitat de greix que ha generat el mateix peix.”
Pel que fa a l’efecte que pot tenir en la pesca el Pla Hidrològic Nacional, el senyor Molina afirma: “Personalment em posiciono en contra del Pla. Si el riu no té prou aigua i no hi ha aportació de nutrients, allò quedarà desert de fauna, de flora, de peixos i de pescadors. Ara bé, també seria important saber si simplement s’emportaran l’aigua o en faran una regulació, que aleshores ja seria més interessant, perquè quan baixa massa aigua dolça el peix també mor o marxa cap a altres indrets.”
