Text del 2003.
“El protètic dental és l’únic professional qualificat per dissenyar, preparar, elaborar, fabricar i reparar les pròtesis dentals”
Afortunadament, el món associatiu gaudeix d’una excel·lent salut en el nostre país. Els col·legis professionals en són un bon exemple i les perspectives de futur encara són més optimistes: “És cert, i la nostra Administració, a través de l’avantprojecte de llei dels col·legis professionals i de l’exercici de les professions titulades, ha manifestat la seva intenció d’augmentar les competències d’aquestes institucions, per tal de renovar i ampliar la nostra validesa i efectivitat i, alhora, contribuir a la defensa dels drets dels usuaris de les diferents activitats professionals.”
Els protètics dentals formen un col·lectiu nombrós però poc reconegut socialment, tot i la seva tasca cabdal per a la salut pública. Com afirma Josep Montero, president del Col·legi: “Encara som poc coneguts per la societat. La nostra professió va ser reconeguda oficialment l’any 1986, tot i que abans i des de fa molts anys ja existien professionals dedicats a la fabricació de pròtesis dentals. Actualment, la titulació del protètic dental és de formació professional de grau superior i estem fent les gestions oportunes per aconseguir que esdevingui la corresponent a estudis de formació universitària, més adequada a una professió sanitària amb unes característiques com la nostra, que permetria que els professionals del sector tinguessin una preparació molt més completa –tant per la intensitat com per l’extensió–, que ara han de suplir amb la realització d’altres estudis posteriors, com els màsters. Al protètic, a part de dots artístiques i manuals, li cal una formació tecnològica molt acurada i un reciclatge constant.’’
El Col·legi Oficial de Protètics Dentals va ser creat l’any 1989 mitjançant una llei del parlament català, i la seva consecució no va ser fàcil, sinó que va ser fruit de l’esforç i dedicació de tots els representants del col·lectiu que van ser capaços de fer veure a l’Administració la necessitat de la seva existència. “Cal tenir en compte que no existien precedents en el nostre sector, ja que vam ser el primer col·legi de protètics dentals tant en l’àmbit nacional, com en l’àmbit europeu. Ara a l’Estat espanyol ja tenim quinze col·legis de protètics dentals i recentment hem aconseguit la creació, per llei, del Consell General de Col·legis de Protètics Dentals, d’àmbit estatal, que en el seu dia vam sol·licitar, juntament amb el Col·legi de Protètics Dentals de Cantàbria.”
En el cas de Catalunya, i tenint en compte que l’Entitat és relativament de recent creació en comparació amb d’altres col·legis de llarga tradició, el percentatge de col·legiats és força elevat: més del 90% dels professionals que exerceixen aquesta professió.“Encara que la col·legiació sigui obligatòria per exercir, sempre hem intentat que els nostres professionals tramitessin voluntàriament la seva col·legiació i, per aquest motiu, un dels objectius fonamentals ha estat sempre ampliar els serveis a la seva disposició, a més d’exercir la defensa professional en tots els àmbits. Així doncs, proporcionem informació sobre tots els aspectes que afecten els nostres col·legiats: trobades científiques, cursos de formació en aspectes específics que els permeten un reciclatge constant, assessorament laboral, sanitari, fiscal, assegurances, borsa de treball, convenis amb entitats bancàries i un llarg etc.”
El Col·legi que Josep Montero representa està estructurat al voltant d’una comissió permanent, formada per cinc persones que es reuneixen setmanalment, integrada en una Junta de Govern –dotze persones, entre les quals sempre hi ha un delegat representant de cada una de les províncies catalanes– que també es reuneix periòdicament, i de la seva assemblea general, que és l’òrgan suprem de decisió del Col·legi i es reuneix com a mínim dos cops a l’any. L’any 2000 es van reformar els estatuts buscant una major agilització del funcionament del Col·legi, i a la vegada convertir-los en una eina que fos exemple de transparència i democràcia.
L’intrusisme també afecta aquesta professió: “Totes les professions el pateixen. En el nostre cas, és evident que tota persona que es dedica a la fabricació de pròtesis dentals sense ser protètic i disposar dels permisos adients està practicant l’intrusisme professional.”
El treball del protètic es realitza a partir de la prescripció facultativa d’un dentista: “Quan el pacient va a la clínica dental, si l’odontòleg-estomatòleg considera que necessita una pròtesi, prendrà unes impressions de la boca del pacient, així com els registres oportuns, i ens ho enviarà al laboratori juntament amb la prescricpió. Nosaltres procedirem a fabricar la pròtesi, procès que en la majoria dels casos requerirà diverses proves que es faran a la clínica i, un cop acabada la pròtesi, l’entregarem a l’odontòleg per tal que faci la col·locació ulterior a la boca del pacient. La llei ens atorga plena capacitat i responsabilitat respecte de les pròtesis que elaborem i subministrem, així com del centre, instal·lació o laboratori on desenvolupem la nostra professió.’’
El Col·legi Oficial de Protètics Dentals de Catalunya adreçaria un consell al pacient usuari de pròtesis dentals: “Que es conscienciï de la importància de tenir una bona salut bucal. Que la prevenció és l’opció més eficaç i, a la vegada, més econòmica. Que desconfiï d’ofertes, aparentment avantatjoses que possiblement vagin en detriment de la qualitat de les seves pròtesis, que visiti un dentista de la seva confiança i, sobretot, que s’asseguri que les seves pròtesis han estat fabricades per laboratoris legalment establerts, que són els únics que ofereixen garanties, sol·licitant la targeta identificativa de la pròtesi que la llei estableix.”
En aquest sentit, fóra bo que la cobertura bucal que rebem per part de la Seguretat Social en el nostre país millorés, de manera que els treballs desenvolupats pels protètics passessin a ser coberts i finançats per l’Estat: “Possiblement som el país de la UE que menys cobertura tenim pel que fa a pròtesis dentals. Entenem que l’Administració hauria de conscienciar-se que, com a mínim, les pròtesis destinades a persones de la tercera edat o amb recursos reduïts haurien d’estar íntegrament subvencionades; a més de ser de justícia, a mig i llarg termini li resultaria més econòmic que assumir els tractaments que puguin ser conseqüència de la mancança de les esmentades pròtesis.”
El seu camp d’actuació és molt ampli i de gran responsabilitat; cal tenir en compte que la pròtesi dental té la consideració de producte sanitari a mida destinat a un pacient determinat, i la seva finalitat terapèutica va encaminada a compensar una deficiència, o substituir o modificar l’anatomia dental, i abraça des de l’ortodòncia que se li fa a un nen, fins a la pròtesi completa, destinada a suplir la manca total de peces pròpies. “De forma resumida, podríem parlar de cinc especialitats: pròtesi fixa, pròtesi parcial amovible metàl·lica, pròtesi amovible de resina, ortodòncia i pròtesi mixta i implantosuportada.’’
