Text del 2001
“La fidelització es basa en la feina ben feta i sobretot en la confiança”.
Bufet Canals & Donat és el resultat de tres dècades de dedicació al món del dret d’una família que es confessa apassionada de la professió. Després de vint anys com a funcionari del ministeri de Justícia, el 1971 Juan Canals Martí va prendre la iniciativa d’engegar el seu propi bufet professional. En aquesta nova etapa rebria el suport de la seva esposa, Assumpció Donat Cervelló, que es va incorporar al despatx en qualitat d’administradora de finques.
Treballar al costat d’un especialista en lleis la va fer entrar cada vegada més en contacte amb el dret fins al punt que “quan la meva filla va començar a estudiar la carrera em vaig plantejar de fer-ho jo també. Em vaig matricular al torn de vespre i el 1981 ja estava llicenciada.” Voluntat i il·lusió per la professió que Juan i Assumpció han transmès a tres dels seus quatre fills, la Judith, en Joan Francesc i la M. Assumpció, que va casar-se amb un italià i en l’actualitat resideix en aquell país, però que va exercir l’advocacia durant més de 10 anys al bufet familiar. Antoni Canals, per la seva banda, és l’artista de la família.
Mentre que Juan Canals dirigeix el despatx de Barcelona, Assumpció Donat porta el de Vallirana, la població natal del seu marit. De totes maneres, a l’hora de discutir els casos i plantejar solucions tots els col·laboradors del despatx hi participen. Els dos joves advocats de la família prenen nota de l’experiència i dels coneixements del pare, un referent molt important per a la seva labor diària. Judith Canals comenta com va entrar en contacte amb el dret: “Tant els meus germans com jo hem viscut sempre la professió i el món de les lleis de molt a prop. Les converses dels pares a casa i les visites al jutjat quan anàvem a buscar el pare, que estava de guàrdia, són precedents que ens han endinsat a la professió.”
I el seu germà Joan Francesc continua referint-se a ell: “Ens ha transmès la visió artesana de la feina que es contradiu força amb la tendència actual. Un mateix tema el discutim entre tots però és la seva opinió la que preval perquè té una experiència i uns coneixements que només s’assoleixen amb els anys.”
El bufet s’ha estructurat de manera que els diferents advocats tractin matèries diverses: “Els despatxos tendeixen cap a l’especialització. El lletrat busca dominar una matèria per donar un assessorament més adequat i rigorós. Jo porto els assumptes de dret civil i penal, mentre que la Judith s’encarrega de l’àmbit laboral i immobiliari assessorant les empreses del seu espòs, Rogelio Alcaraz.” Precisament, és el dret immobiliari el que més domina Juan Canals: “Els clients m’han portat cap a l’especialització. Aquesta branca del dret té gran transcendència a escala social i està vinculada a moltes altres branques.”
L’ambient de treball i la relació amb el client en un bufet d’aquestes característiques és molt diferent del que es troba a les grans corporacions. “Allà el tracte és mínim i impersonal. Nosaltres posem èmfasi en la proximitat cap a les persones. La confiança entre advocat i client és un element bàsic de la professió. En tenim de fa molts anys que recomanen als seus fills que quan ells faltin ens demanin consell. I aquests vénen al despatx i ens confien els seus problemes igual que abans havien fet els seus pares. La fidelització es basa en la feina ben feta i sobretot en la confiança.”
De totes maneres l’advocat d’avui divergeix força del de fa tres dècades. “La societat ha evolucionat i també la forma de relacionar-nos. El tracte entre companys de professió és més distant i el client tampoc no ens visita amb la reverència d’abans. Això és bo en el sentit que l’advocat se situa més a prop de la gent i pot generar més confiança. Ara bé, tot plegat no vol dir que s’hagi perdut el respecte vers la professió.”
La relació entre advocat i client es va fent més profunda amb el pas del temps i sovint s’arriba a crear un nexe d’amistat. De totes maneres, a l’hora d’exercir la professió, el lletrat ha de ser clar i sincer. “El client vol que li diguis allò que desitja sentir però nosaltres hem de posar sobre la taula la veritat. A l’empresari li costa entendre que hi ha formes d’actuar que s’han de canviar i que la norma s’ha de complir. Els assessors insistim en la idea de prevenir situacions problemàtiques però molts empresaris no valoren el concepte de prevenció. A mi m’agrada lliurar informes per escrit basats en una anàlisi del funcionament de l’empresa per aconsellar sobre les mesures que s’haurien de prendre a curt termini. Sempre dic al client que si no fa cas dels consells dels professionals al final se’n penedirà.”
I Assumpció Donat afegeix: “Quan un client arriba al despatx amb un problema és que no hi ha hagut un assessorament previ. Estem en un món on la legislació és molt canviant i els advocats som els únics que podem estar al dia de la situació. L’empresari no pot estar pendent d’aquests canvis, per això ha de confiar en el nostre assessorament.” Els advocats han d’estar pendents de l’entrada en vigor de noves lleis, les quals en molts casos van dirigides al món de l’empresa. “La pressió legal és cada vegada major. Per a la petita empresa resulta difícil complir amb unes normes que pretenen reprimir els excessos de fa 40 anys, són excessives i resulten un impediment per poder tirar endavant.”
El camp fiscal és dels que exerceixen més pressió sobre la societat. Moltes empreses cometen infraccions que acaben sent penalitzades. “I no s’ha d’oblidar que la capacitat de litigar de l’Administració és il·limitada. Mentre que els advocats tractem d’evitar el plet a través de l’acord, quan l’enfrontament és amb l’Administració esdevé difícil trobar solucions ràpides.”Aquests quatre advocats clamen alhora la importància de tenir una postura conciliadora en l’actuació professional: “Un judici representa un fracàs en la negociació. És millor un mal acord que un bon plet. A més, a la gent, quan li parles d’anar al jutjat, li entra por i intranquil·litat. L’advocat que utilitza la paraula ‘judici’ posa la primera pedra per perdre el client. S’ha d’arribar al límit per aconseguir un acord. Si no és possible i s’ha d’anar a judici, la manera d’aconseguir la victòria passa per l’estudi exhaustiu del cas.”
Vinculada al procés judicial hi ha l’encara nova Llei d’enjudiciament civil: “Creiem que està sent un encert. De moment, es parla que s’han reduït en un 30% el nombre de litigis. És una mala llei per als deutors perquè es pot dur a terme l’execució provisional sense haver de prestar fiança. Això fa que la gent s’espavili a pagar. Com aquesta, hi ha altres normatives que s’haurien de modificar i intentar adaptar als canvis socials que han tingut lloc en els darrers anys.”
La societat moderna està sotmesa a una evolució permanent i tots els que l’integrem hem de saber adaptar-nos a les noves circumstàncies. Els advocats del Bufet Canals & Donat així ho perceben, i treballen pendents d’aquesta realitat canviant i ofereixen un servei de qualitat als seus clients.
