Text del 2001
“Amb el pas del temps, per sort, s’ha evolucionat cap a un concepte més equilibrat de la nostra funció social”
El fet d’haver viscut el món de l’empresa i la seva problemàtica des de ben petit va determinar l’interès de Xavier Casals cap a aquestes qüestions. Alhora, la seva vocació de reforma i millora de les condicions socials feia que es decantés pel món del dret. De la conjunció d’aquestes dues motivacions i interessos va néixer la seva dedicació actual com a assessor jurídic d’empresa: “El meu pare es va haver de fer càrrec de la direcció de l’empresa familiar en la branca tèxtil en una època molt difícil, la Transició, en què l’elevat índex de conflictes laborals i els problemes de diversa índole van obligar a tancar moltes empreses tradicionals catalanes. Desgraciadament, la de la meva família en va ser una. Malgrat això, jo, tot i els problemes i moments difícils que vam patir, em vaig sentir identificat amb la figura de l’empresari. Després, quan va ser el moment de decidir els estudis, la situació política del moment i l’atmosfera de canvi que hi havia al nostre país em van inclinar cap a les lleis. Durant tota la carrera vaig compaginar la universitat amb la feina i des de l’any 1984 vaig col·laborar en un despatx d’advocats. Aquesta va ser una experiència molt positiva, perquè, un cop acabada la llicenciatura, vaig encarregar-me, entre altres tasques, dels casos de torn d’ofici. Això em va permetre conèixer el funcionament dels jutjats i adquirir el rodatge professional necessari; també em va mostrar clarament que la meva vocació era l’assessorament d’empreses, ajudar-les a néixer i créixer, mitjançant les compres, fusions, etc., i no l’actuació en l’àmbit penal o contenciós. Finalment, el 1989 em vaig establir pel meu compte en un petit despatx del carrer Balmes. Els meus primers clients van continuar sent els del torn d’ofici i les participacions en plets relacionats amb qüestions de morositat.”
El treball constant i el boca-orella han ajudat perquè progressivament el seu gabinet hagi augmentat el nombre de clients i d’assessors que hi col·laboren fins a aplegar actualment més de vint professionals del dret: “Crec que la meva progressió és conseqüència d’un treball dur i constant, però també d’haver tingut una mica de sort. A mesura que el nombre de clients i la seva importància s’anava afermant, va ser necessari contractar més i més advocats. Dos anys després d’haver creat el despatx s’hi va incorporar Pilar de Paz, que m’ha ajudat a definir-lo i consolidar-lo. Cinc anys més tard d’haver-lo fundat, ens vam adonar que ens calia un especialista en temes fiscals i vam contractar Javier Segon. Tant Pilar com Javier són actualment socis del despatx, i en un futur n’hi haurà d’altres perquè acabem d’establir els criteris i mèrits necessaris per assolir aquesta posició. El creixement del despatx m’ha obligat a delegar cada cop més determinades qüestions. Afortunadament, ho puc fer molt tranquil perquè hi confio plenament. Llevat de casos excepcionals, sempre sóc present als processos de selecció de candidats i, un cop superades les proves teòriques d’avaluació de coneixements, hi tinc una entrevista personal per veure si hi ha una connexió d’interessos entre l’advocat aspirant i el nostre tarannà de despatx. Això ens ha permès reunir un equip de lletrats identificat amb el nostre projecte i molt cohesionat.”
No hi ha dubte que els despatxos de les seves dimensions tenen com a clients habituals les grans corporacions multinacionals assentades a Catalunya, però Casals Advocats no vol renunciar a l’assessorament de les empreses catalanes de caire més tradicional: “Entre un 30% i un 40% dels nostres clients són empreses mitjanes catalanes. Per aquestes, que els assessors disposin dels darrers avenços en noves tecnologies comporta un valor afegit, perquè poden escurçar el temps per disposar d’una dada o per fer una consulta. No obstant aquests avantatges, l’ús d’aquests mitjans no vol dir acabar amb el contacte personal i individualitzat que desitgen. En el cas de les grans corporacions, assessorar-les significa intervenir en operacions internacionals que requereixen equips de lletrats que dominin diversos idiomes i legislacions.”
Aquesta coneixença d’ambdós sectors empresarials li fa percebre les diferències que hi ha a l’hora d’assessorar-los: “L’empresa multinacional aposta sempre per la prevenció. En canvi, a l’empresari mitjà li costa molt valorar de forma positiva aquesta despesa; és molt creatiu i independent, la qual cosa fa que moltes vegades demani consell al seu assessor quan ja ha pres una decisió que no desitja canviar. Això fa que no escolti les seves paraules amb tota l’atenció, i que sovint després se’n penedeixi. Un altre aspecte que les diferencia és el grau d’implicació i d’exigència de cadascuna. La participació en grans operacions t’obliga a no poder descansar ni un moment i a haver d’estar disponible, fet que pot generar en el professional un elevat nivell d’estrès i també prendre-li temps per a dedicar-se a la família.” Els advocats amb despatx propi són una classe molt especial d’empresaris: “A l’hora de gestionar el despatx hem de fer-ho com a empresaris, però la nostra manera de procedir sempre és molt més conservadora que la de l’empresari pur.”
Tot i la seva joventut, els objectius professionals assolits han estat molts. Per això, Xavier Casals és un advocat força indicat per parlar-nos de l’ètica i l’essència d’una professió com la seva, no només des de l’òptica interna, sinó des de la noció que de l’advocacia tenim a Catalunya: “Amb el pas del temps, per sort, s’ha evolucionat cap a un concepte més equilibrat de la nostra funció social. Temps enrere érem vistos d’una manera bastant negativa per la ciutadania que ens associava sempre als plets. Aquesta concepció ha anat desapareixent, però encara en romanen reminiscències en la nostra societat, que contrasten enormement amb la noció que de l’advocat i de l’advocacia hi ha a altres països del nostre entorn. La imatge del lletrat nord-americà és la més destacada per la influència econòmica i social que té aquest país en la resta de societats occidentals. Als Estats Units els advocats són considerats uns professionals honestos i honrats que tenen la funció de defensar els drets d’altres persones; això fa que siguin figures mirades amb respecte per la resta de la població. Crec, doncs, que aquesta és una visió encertada i relacionada amb l’origen del dret, perquè la nostra tasca és la de solucionar els problemes que el client ens planteja, de la manera més pràctica, honesta i ràpida possible. Això requereix que el lletrat, i en el nostre cas l’assessor, tingui una bona capacitat per a l’anàlisi psicològica i per examinar amb detall i seny les motivacions i l’entorn del client.”
