Ramon M. Forrellad
Fotografia: Àngel Font
PC, 11è VOLUM. Assessors jurídics d’empresa

Sr. Ramon M. Forrellad Martínez

Ramon M. Forrellad Martínez

Text del 2001

“No vaig tenir mai cap dubte que la meva vocació era la d’advocat”

Una afirmació que defineix l’esperit i el sentiment de Ramon M. Forrellad Martínez cap al món del dret. Una professió que l’ha enriquit per­so­nalment i professionalment, ja que no podem deixar de fer esment que durant la dècada dels noranta, va exercir el càrrec de bibliotecari del Col·legi d’Ad­vo­cats de Sant Feliu de Llobregat, entitat a la qual segueix vinculat, ja que és professor col·laborador de la seva Escola Pràctica Jurídica.

Avui des de la perspectiva de l’experiència d’aquests més de 20 anys d’exercici, reconeix que el camí que el va conduir fins on és ara no va ser fàcil, s’hi amalgama­va una situació complexa que li va comportar gran pressió: “El meu pare, Ramon Forrellad, advocat, va ser sense voler-ho la persona que em va influir i a la vegada em va ajudar més per assentar-me en aques­­ta pro­fessió. Gràcies a ell he arribat aquí. Als darrers anys de la seva vida va patir una malaltia que va con­d­i­cionar la meva decisió de seguir els seus passos. Havia d’acon­seguir la llicenciatura en dret abans que el pare faltés. Vaig assolir l’objectiu, però va ser una etapa molt dura.”

En Ramon M. ha continuat la línia de treball que va encetar el seu pare, l’assessorament jurídic de col·laboració amb empreses d’assegurances i entitats mèdiques. “Hi ha moltes vessants a tractar dins d’aquest àmbit de l’assessorament encara que la meva especialització té a veure amb el camp de les reclamacions i la defensa. Per un costat està la facturació dels hospitals, que dimana d’assistències mèdiques derivades d’acci­dents laborals que poden repercutir sobre la firma asseguradora dels implicats en un accident; per l’altre, la defensa de les companyies i dels seus assegurats. Estic a cavall entre els hospi­tals i aquestes empreses. La relació entre ambdós és correcta i suavit­za­da gràcies a l’establiment de convenis que han ajudat perquè les reclamacions fossin més fàcils i s’evités sovint el procés judicial.”

Aquests convenis privats han acostat posicions però encara es produeixen incoherències. La complexitat d’aquest sector és evident pel ciutadà que en desconeix el funci­onament. “Aquest fet no ajuda en ab­­so­lut perquè la societat s’ha forjat una imatge errònia de les asse­gu­­ra­do­res. Creuen que aquestes sols es limiten a cobrar una prima de l’as­­se­­gurança a l’any i que quan es produeix un problema, triguen molt a respondre.”

No és l’única queixa. El cost de contractar una assegurança és força elevat: “Però s’ha de mirar més enllà. Aquests preus alts són conseqüència del fet que les indemnitzacions són elevades i per poder-les remu­ne­rar es necessita contractar moltes pòlisses, sobretot en el camp de l’automòbil en què es perden molts diners.”

Al nostre entorn es produ­eixen situacions que clamen la creació de noves cobertures: “La societat canvia i les necessitats socials creixen. Fa 20 anys ningú no s’ima­ginava que hi hauria una pòlissa de responsa­bilitat civil profes­sio­nal, en canvi, avui gairebé qualsevol professional de la medicina o de l’advo­ca­cia en té contractada una, perquè es dóna un elevat nom­bre de denúncies per negligència. Un referent pel món assegu­rador ha estat el model anglosaxó, amb molta més tradició en aquest sector i amb una societat mentalitzada dels avantatges que té. Però, els lla­tins te­nim la nostra idiosincràsia i no cal copiar el que fan els americans.”

En els darrers anys en el món assegurador ha tingut lloc un procés de fusions i absorcions entre empreses que ha alterat substancialment el panorama del sector. “Aquestes fusions han comportat una disminució en el nombre de companyies asseguradores, però són una arma necessària per continuar lluitant en un mercat molt competitiu que dominen els grups asseguradors.”

Una competència entre grups que esperona la creació de nous tipus d’assegurances per guanyar cota de mercat. De totes maneres, l’àmplia oferta oculta el desconeixement de la societat sobre les possibilitats asseguradores. “Fins i tot, les persones que contracten pòlisses sovint no saben què cobreixen exactament.” A l’empresa, l’assegurança és molt important, malgrat que la desinformació es fa palesa també entre els seus directius.

“L’empresa està sotmesa a molts riscos que pot cobrir una companyia asseguradora. Però sovint l’empresari desconeix les possibilitats de què disposa. Veu l’assegurança com una despesa. L’empresari autònom descuida molt aquest aspecte, en canvi, l’empresa constituïda com a societat té més sensibilitat per aquest món. I és que, en el camp de l’empresa, hi ha pòlisses molt interessants, com la de responsabilitat general, pro­fessional i patronal. Possiblement en l’àmbit europeu estan més predisposats a contractar assegurances, però de mica en mica també aquí la gent és més exigent, vol més informació i ha après a reclamar.”

En Ramon M. Forrellad porta assumptes que s’emmarquen dins l’àmbit civil i penal. “Hi ha temes que poden anar per les dues vies, de totes maneres, la via penal implica un contingut de caràcter més punitiu. El ciutadà sovint vol anar per aquesta via perquè se sent dolgut, i vol rescabalar-se més ràpidament. La via civil és més laxa i també més lenta. Al ciutadà el sentim parlar de denúncia però mai de demanda (que és vocabulari del contenciós civil), perquè la idea general és la d’anar per la via penal. Els advocats hem d’escoltar el nostre client i aconsellar-lo segons el que ens sembla més adequat, que acostuma a ser la via negociadora. Per a nosaltres és una gran responsabilitat aconsellar el client i posteriorment defensar-lo, per això crec que no­més un advocat vocacional és capaç de portar la professió endavant. Nosaltres ajudem el client a prendre el millor camí.”

Per aconseguir que escoltin les paraules plenes de sentit comú i experiència de l’advocat i les segueixin, és necessari que hi hagi una relació molt propera: “La confi­an­ça esdevé essencial per a nosaltres. El client ha de ser sincer i a més confiar en els nostres consells. En el meu cas és difícil aconseguir-ho perquè la gent del carrer et reconeix com a defensor de la companyia asseguradora i no entenen que els puc atendre amb millors garanties gràcies al meu alt coneixement del sector.” Aquest advocat català és conscient que sols es poden donar garanties i qualitat de servei amb l’esforç diari i l’estudi permanent.

“Com deia el pare, ‘desafortunat aquell advo­cat que diu que ho sap tot’, i és que en el món del dret sempre hi haurà coses per aprendre i per aplicar al dia a dia de la professió.” Són les paraules de Ramon M. Forrellad, un advocat que es considera un obrer de la justícia i un proletari del dret. Un home que cada dia se sent més enamorat del món de la justícia, un món que va conèixer gràcies a la pas­sió que li va transmetre el seu pare, a qui recorda amb nostàlgia. I no s’oblida d’una altra persona molt especial, el qui va ser company de professió i de despatx, Amadeu Cots, ni tampoc de la seva família amb qui comparteix moltes altres passions i somnis.