Text del 2001.
“No hem d’oblidar mai que el nostre producte final és intangible però molt important: el consell”
Gràcies a la seva formació en les branques d’economia i història –“M’agrada dir que sóc un professional que combina ciències i humanitats”–, Juan Ignacio Barenys va descobrir d’una manera casual el món de la informàtica. D’aleshores ençà no ha fet més que treballar en aquest sector, fins a convertir-se en el fundador i propietari de la seva pròpia empresa. “El meu interès per la informàtica va néixer de forma anecdòtica un estiu, quan encara era estudiant universitari, en què vaig quedar-me a Barcelona i em vaig apuntar a uns cursets per no romandre desocupat. Jo aleshores ja tenia gairebé decidida quina seria la meva ocupació professional quan acabés els estudis, però el descobriment d’aquesta àrea del coneixement va canviar radicalment els meus plans. Després, he passat per les mateixes fases que tots els meus companys de generació per formar-me en aquest terreny: programació, anàlisi, direcció de projectes i de petits cen-tres de dades, etc. fins a assolir la direcció d’un gran projecte. La nostra instrucció ha estat eminentment pràctica i determinada per les circumstàncies de l’època, que no possibilitaven l’adquisició dels coneixements a través de la via acadèmica.”
Després d’assumir el lideratge del Departament Informàtic d’una sèrie de grans empreses, va fer el pas d’establir-se pel seu compte amb O.Dati, una empresa fundada l’any 1981 amb participació de socis italians: “Aleshores els italians es trobaven un pas per davant de nosaltres en l’aplicació d’eines tecnològiques. Va ser per això que vaig considerar que el seu ajut seria molt important i beneficiós per al projecte. Avui aquesta relació ha canviat completament.”
O.Dati va esdevenir un nom emblemàtic en el sector perquè permetia oferir serveis de suport específics per a la gran empresa: “La nostra funció se centrava a proporcionar serveis externs perquè les grans empreses poguessin desenvolupar projectes ideats per la seva estructura interna sense excessives càrregues permanents. Vam arribar a tenir 500 persones i l’any 1988 la marca va ser absorbida pel Grup Olivetti, que era una de les companyies més prometedores en aquells moments. Va a passar a ser-ne la divisió Olivetti Information System. Els canvis tecnològics esdevinguts en els inicis de la dècada de 1990 van aconsellar la venda a la multinacional francesa Sligos, que vaig presidir durant uns anys.”
Per sort, en Juan Ignacio ja havia decidit engegar un nou projecte: “Havia fundat Socored, encara que no la dirigia personalment, com una aposta de futur perquè sabia que les empreses i les persones cada cop més dependrien dels seus sistemes d’informació que, al seu torn, havien d’estar convenientment protegits. Les qüestions relacionades amb la preservació de dades eren pràcticament desconegudes i jo tenia present que la seva importància aniria augmentant a mesura que s’introduïssin més avenços. El temps m’ha donat la raó perquè les empreses depenen cada cop més dels sistemes d’informació, que esdevenen més complexos i necessiten sistemes de se-guretat fiables. Des d’una perspectiva social ens podem plantejar si l’entrada d’aquestes possibilitats ha representat un veritable augment de la comunicació entre els membres de les organitzacions. En alguns aspectes, mai hem estat tan realment incomunicats com en l’actualitat. És una de les paradoxes de la nostra societat que s’explica pel fet que les fonts de la informació les trobem en les màquines i en els sistemes, però no en les persones. Jo, per exemple, per saber l’estat de les transaccions o de les gestions a la meva empresa gairebé no necessito parlar amb cap empleat, sinó que he de consultar només les dades que apareixen a la pantalla. Això fa que disposi de més xifres i elements d’anàlisi, però també de menys caliu i d’una menor riquesa d’informació qualitativa. Per altra banda, l’entrada d’Internet ha comportat el naixement de nous interrogants com el de la seguretat en les transaccions de comerç electrònic.”
Juan Ignacio Barenys minimitza la importància que determinats cercles atorguen les denominades noves tecnologies: “Crec que l’evolució del sector tecnològic serà lineal i comportarà canvis tan importants per a la societat com en el seu moment ho van fer la roda, la impremta, la màquina de vapor, l’astronàutica, l’enginyeria genètica i d’altres invents. El concepte de noves tecnologies és sobretot una fal·làcia impulsada per determinats sectors socioeconòmics per tal d’especular econòmicament i en efecte s’han enriquit força propagant-lo, amb la qual cosa s’està creant un ‘cinquè món’.”
Actualment la tasca de Socored es vincula a dues grans àrees d’actuació: “En primer lloc som consultors i oferim els nostres coneixements i experiència en matèria de seguretat informàtica al públic. A més a més, també por-tem a terme projectes d’equipament i blindatge de cambres especials i llocs de treball on les empreses dipositen els seus equips informàtics per preservar-los tant de les catàstrofes naturals com de possibles intromissions externes, relacionades entre d’altres amb l’espionatge industrial. Els nostres clients de més pes són les grans empreses d’arreu el món. Hem dut a terme projectes als Estats Units, a tot Europa i actualment col·laborem amb freqüència amb els països de l’Est, que representen un enorme potencial perquè hi ha grans professionals treballant-hi.”
L’adequació d’espais propis per centralitzar el control dels sistemes de la informació comporta beneficis econòmics i d’organització importants per a les empreses: “La inversió inicial és fàcilment amortitzable mitjançant l’estalvi que comporta la construcció d’aquestes instal·lacions a l’hora d’assegurar els espais, perquè les possibilitats d’incidències es redueixen substancialment.”
En Juan Ignacio, però, sap que les seves funcions es divideixen clarament entre les de consultor i les de constructor: “La meva feina inicial acaba quan presento la proposta al client. Com a consultors no hem d’oblidar mai que el nostre producte final és intangible però molt important, el consell, i que aquesta ha de ser la base primera de la nostra tasca. Després l’empresari ha de ser qui decideixi si és convenient o no materialitzar-lo, o si ha de ser una altra empresa o les seves pròpies estructures internes les que s’encarreguin de fer-lo realitat. Naturalment, la nostra opció com a proveïdors o constructors de solucions també està sempre en joc.”
El treball constant, la vigilància extrema i la cura en la selecció i formació del seu personal han esdevingut la clau del seu èxit: “La falta de comunicació entre els equips humans fa necessària una cura exquisida dels processos interns de l’empresa.”
