Text del 2001.
“Tenim com objectiu prioritari actualitzar contínuament els programaris per donar un millor servei”
La necessitat d’especialitzar-se i de donar un servei acurat i específic als clients es presenta com una de les dues grans línies d’actuació dins del món de la PIME. La informàtica no s’allunya en absolut d’aquesta tendència, tal com el projecte professional de l’enginyer en telecomunicacions Ricard Bonet Pueyo demostra. Després d’embarcar-se en una gran aventura empresarial centrada en la creació de programaris per a firmes d’assessorament del país, va entendre de seguida que era més aconsellable parar més esment a la qualitat que no pas a la quantitat dels seus serveis: “Vaig decidir-me a estudiar te-lecomunicacions perquè en aquells moments era l’única carrera que presentava certa relació amb el món de la informàtica. Després vaig desenvolupar diverses tasques directives en diferents empreses però va arribar un moment en què vaig desitjar independitzar-me i establir-me pel meu compte seguint la meva pròpia filosofia d’actuació. Vaig tenir la sort de poder començar per la porta gran del món de l’empresa, però les necessitats posteriors dels empresaris em van indicar que la meva trajectòria havia de ser menys ambiciosa i basada en una petita estructura de col·laboradors.”
La seva tasca requereix l’existència d’equips multidisciplinars, ja que no tan sols és important elaborar programaris amb un mínim d’errades pràctiques, sinó també donar les pautes més convenients per guiar la difícil tasca dels despatxos d’assessorament: “Des de sempre m’he encarregat personalment de la programació perquè m’entusiasma. Per a mi és fascinant observar com es pot crear un programari a partir d’un codi algebraic, format exclusivament per una combinació de lletres i números sense cap sentit a priori. No obstant això, una vegada enllestit, quan s’executa, es plasma en un comportament i una aparença estètica. En definitiva, em sembla increïble poder dominar les màquines mitjançant codis tan simples. La nostra feina, però, no tan sols engloba la part tècnica, sinó també una altra de prèvia que és l’obtenció, la condensació i la facilitació de tota la informació legal existent i que és d’ineludible aplicació per part dels gabinets d’assessorament. Aquesta informació ha de ser interpretada i traduïda al llenguatge de programació.”
Aquesta labor requereix molta dedicació, ja que ha de satisfer constantment al públic, ha de preveure les seves necessitats futures i ha d’incloure un competent i ràpid servei de manteniment: “Els clients no desitgen posar-se en contacte amb mitjancers per a la compra de sistemes informàtics o aplicacions; volen tenir un contacte directe i permanent amb el seu creador i que se’ls garanteixi una assistència tècnica en tot moment. Nosaltres hem estat molt afortunats perquè disposem de clients arreu de tot Catalunya. Crec que el nostre secret rau en l’equip humà que hem anat formant de mica en mica i en el fet de transmetre confiança per mitjà d’una imatge de sen-zillesa i eficàcia. Arribar a gaudir d’aquesta confiança no sempre ha estat fàcil, però amb el pas del temps ha esdevingut menys laboriós. Durant els anys noranta es notaven moltes susceptibilitats per part dels empresaris perquè no es refiaven gaire del sentit de l’ètica professional dels informàtics. Des dels nostres inicis vam treballar en aquesta direcció per demostrar-los que érem conscients que els nostres programaris podien presentar errades puntuals, com tots els productes, però que el nostre equip tècnic treballava d’una manera molt àgil per solucionar-les ràpidament i eficaçment sense que els comportessin molèsties importants. Alhora, també vam fixar-nos com objectiu prioritari actualitzar contínuament els pro-gramaris per donar-los un millor servei.”
El seu contacte permanent amb el món de l’assessorament li permet observar quines són les mancances més generalitzades en matèria informàtica del sector: “Per desgràcia, la nostra infraestructura i informàtics no poden estar tan modernitzats com ens agradaria perquè els dels nostres clients acostumen a ser més antics. El gremi dels assessors encara no disposa d’una cultura informàtica que els obligui a renovar els equipaments cada cert temps. Hem de comptar amb el fet que els coneixements sobre aquesta matèria encara són deficitaris i els treballadors i els titulars de les assessories tenen un volum de treball tan gran que no disposen del temps indispensable per formar-se. Això ens obliga que les aplicacions siguin molt fàcils d’utilitzar perquè tothom en pugui ser usuari. La manca de temps no afecta tan sols a la meva tasca, sinó que l’equip humà de treball ha d’incloure nous supòsits fiscals, laborals, etc., sempre tenint en compte que l’assessor no disposarà de prou temps per a formar-se en totes les innovacions jurídiques i que, molt sovint, seguirà les directrius que apareguin en el programa per resoldre el conflicte.”
En aquests moments en Ricard treballa per poder adaptar tots els programaris a la facturació i al pagament amb euros: “És veritat que podríem haver encetat el període de transició amb anterioritat, però vam detectar que la major part dels nostres clients preferia abordar l’ús de la nova moneda d’una forma directa i, per tant, vam adoptar aquesta alternativa. Quant a la implantació de la nova moneda, hi ha encara molts d’interrogants pendents per part de l’Administració que no ha marcat pel moment unes directrius prou explícites al respecte. Possiblement ho farà el setembre de 2001, és a dir, tot just quatre mesos abans de l’entrada en vigor de la nova divisa. Aquesta incertesa de tipus legal és traduïble a altres àmbits perquè la progressió de la informàtica en els propers anys segurament serà geomètrica i no pas aritmètica. Dues dècades enrere ningú no hagués dit que hauríem assolit tants canvis i possiblement per això ningú no s’atreveix a pronosticar quines novetats poden arribar a produir-se en les dues següents. Certament, l’entrada d’Internet ha comportat una veritable revolució, però no crec que tothom se senti captivat per aquest mitjà de comunicació. Jo mateix no hi sento cap mena de passió.”
Ricard Bonet està convençut que la clau del seu èxit rau en la constant millora dels seus programaris i en l’especialització: “Espero anar especialitzant-me cada cop més en branques específiques i anar creixent quant la qualitat de servei que proporciono els meus clients. Crec sincerament que aquest és el futur de la professió: aprofitar una de les demandes de la societat i produir productes de qualitat que satisfacin plenament la confiança que dipositen en nosaltres els consumidors.”
