Text del 2001.
“La nostra filosofia es basa en el fet d’intentar assessorar, innovar i informar en tot moment”.
Inforber és fruit de la il·lusió i la tenacitat d’un jove berguedà, Pere Ballarà Noguera, que es va enamorar de la informàtica quan encara era un alumne de batxillerat: “Estudiava segon de BUP quan vaig començar a fer-me els primers programes. Aleshores hi havia uns ordinadors petits, que anaven amb una mena de cinta de casset i que es con-nectaven al televisor.”
Poc temps més tard, ja es va posar a treballar: “No vaig fer estudis superiors, però em vaig formar en el tema de programació, que era el que més m’interessava. Anava a Bar-celona per assistir a tots els cursos que em semblava que més em podien ajudar i d’aquesta manera, i llegint i practicant molt, en vaig anar aprenent.” Ara ja fa molts anys de tot allò, i a Inforber hi treballen una trentena de persones formades en tots els àmbits de la informàtica i les telecomunicacions.
“En aquests moments em dedico sobretot a portar el negoci, i alhora estic estudiant un postgrau de direcció i administració d’empresa, que em sembla que em pot ser molt útil.” En Pere està convençut que va començar en el moment just, que potser si hagués esperat a acabar uns estudis superiors ja hagués fet una mica tard en un món que ha evolucionat d’una forma extraordinàriament ràpida: “No hi ha dia que no surtin productes nous, tant de maquinària com de programari, i per aquesta raó m’he envoltat de persones que m’han ensenyat molt amb els seus coneixements. No obstant això, tant ells com jo hem de continuar estant al dia i amb aquest fi ens anem reciclant, perquè un professional que no ho faci, després de tres anys d’haver acabat la carrera ja està desfasat.”
No és gens senzill, però, trobar gent per treballar en aquest tema al Berguedà: “Molts joves que estudien informàtica o telecomunicacions es queden a Barcelona. Però encara n’hi ha que valoren el lloc on estem i que prefereixen poder treballar a cinc minuts de casa i en un entorn amb una gran qualitat de vida.”
Tornant una mica enrere, als inicis d’Inforber, en Pere recorda que “compaginava els estudis de batxillerat amb la feina a l’empresa tèxtil de la família. El meu pare, tot i que va ser un dels primers empresaris de la comarca a tenir ordinador, era una mica reticent a la idea que jo m’hi dediqués, ja que per a ell era un món molt desconegut, però tot i així em va donar suport en totes les meves decisions.”
Tanmateix, en Pere hi dedicava tantes estones com podia: “A l’institut van comprar un ordinador i jo hi feia programes de presentació gràfica, de resolucions matemàtiques i alguns jocs.” Fins que un dia li va arribar l’ocasió que esperava: “Un empresari de Puig-Reig tenia una panificadora i em va demanar si li podia fer un programa de facturació. Jo aleshores tenia disset anys i era amic del seu fill, que em va preguntar si m’hi veuria amb cor. M’hi vaig dedicar durant sis mesos, quan sortia de l’institut i de la fàbrica del pare. Treballava fins a les quatre o cinc de la matinada i dormia poquíssim, però el vaig acabar. Sempre els agrairé que em donessin aquella oportunitat.”
Més tard, va posar-se en contacte amb dues persones més de la comarca que també feien programació: “Ens vam ajuntar i l’any 1984 vam crear l’Inforber actual.”
El primer que va fer va ser obrir una petita botiga per atendre els clients: “Ja hi havia algunes empreses que creien que la informàtica podia solucio-nar els seus problemes de gestió, i vam començar a subministrar-los programes i ordinadors. No vam trigar gaire temps a començar amb el tema de la formació, perquè pensàvem que era la millor manera de donar a conèixer una eina tan desconeguda com era l’ordinador en aquells moments.”
Des d’aleshores el creixement ha estat ascendent: “Vam anar ampliant personal i també hem entrat en el tema de les comunicacions. Ja no treballem només en informàtica pura i dura, sinó que hem incorporat a l’empresa tota l’àrea de telefonia –mòbil i fixa–, centraletes, xarxes, Internet i també fotocopiadores digitals.” En aquests moments, a més, estan en un local de 600 metres quadrats, i l’ensenyança continua sent un dels serveis més importants que ofereixen: “Al principi, la formació que fèiem era sobretot de programació bàsica, i érem els mateixos programadors i instal·ladors els qui im-partíem aquestes classes. Després vam ampliar-ho a tot el camp de l’ofimàtica i del disseny gràfic i ens va caldre buscar nou professorat.”
I, tot i que no és senzill trobar docents a Berga, s’han espavilat per tenir un equip molt ben format: “El que vam fer va ser associar-nos amb una empresa molt experimentada de Manresa que ens envia els seus formadors i crear un centre de formació a part. Això ens ha ajudat a canviar la mentalitat de la gent envers els cursos que podem oferir: abans, tothom qui volia fer un curs d’aquestes característiques sabia que havia de traslladar-se a Barcelona, després ja n’hi va haver prou anant a Manresa i ara ja saben que trobaran el mateix a Berga, perquè hem aconseguit que el nivell de qualitat del curs sigui el mateix que a qualsevol altre lloc de Catalunya.”
El paisatge, però, sempre actua en la forma de ser de les persones, i en Pere és conscient que no és el mateix treballar al Berguedà que fer-ho a la Ciutat Comtal: “En aquest sentit, penso que tenim avantatges i inconvenients. D’una banda, els nostres clients ens coneixen i confien en nosaltres, no piquen a la porta d’un desconegut, sinó que en tot moment saben qui els baixarà a obrir. De l’altra, també tenim un handicap important pel fet que hem d’assessorar empreses de qualsevol sector, i això ens demana que ho coneguem una mica tot.”
A més, els canvis arriben sovint amb una mica de retard: “Cada vegada estem més a prop de la capital en aquest aspecte, però encara podem dir que, en general, a Inforber anem una mica a l’avançada perquè ja sabem com s’ha implantat un producte a Barcelona i com es pot introduir a la nostra comarca.”
La filosofia d’en Pere i dels seus companys, però, ha estat sempre “intentar assessorar, innovar i informar en tot moment, i, de fet, estem molt contents de la reacció de la gent davant les nostres propostes.”
Els clients, doncs, estan satisfets, però cal que ho continuïn estant i no es pot badar gens: “Hem d’estar alerta perquè en una ciutat petita com Berga la gent ens arriba per referències, el boca-orella funciona molt bé, però si un dia hi ha un error, tot això se’ns pot girar en contra. No ens podem permetre te-nir un client descontent.”
A Inforber han apostat darrerament per les telecomunicacions, que poden ser fonamentals en el futur: “El problema és que en una comarca com la nostra encara hi ha mancances massa greus de comunicació. De moment, ens hem de refiar de les línies ADSL. I encara hi ha centrals analògiques; ara per ara la fibra òptica és lluny del Berguedà.”
