Text del 2002.
“Hem de saber comportar-nos en aquest encreuament continu d’interessos i de passions”
“Neutralitat i professionalitat” defineixen la funció del secretari municipal i dels seus homòlegs en els països democràtics, segons les conclusions de la Primera Conferència Mundial de Secretaris Municipals, Gerents Locals i Caps Executius Locals, celebrada a Siena l’abril de 2002, pels representants de l’associació europea UDITE, la corporació nord-americana EMC i la Unión Iberoamericana de Municipalistas. L’advocat Juan I. Soto, actual president de la UDITE, presideix el Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local de Barcelona: “El nostre objectiu és afavorir la modernització del funcionament del conjunt de l’Administració local a Barcelona, a Catalunya, a l’Estat espanyol, arreu d’Europa i del món. Ens hem d’organitzar per al futur i continuar sent útils als governs locals i, en definitiva, als ciutadans. És una feina incessant. Cal formar les dones i els homes secretaris, interventors i tresorers per a aquesta nova Administració local que s’està adaptant als canvis socials i tecnològics, però sobretot als de comportament i al nou encaix en el si de les nostres organitzacions. La nostra tasca professional fa més de cent anys que gira entorn de les tècniques i els procediments que els governs locals han d’utilitzar en un estat de dret.”
En l’actualitat, el col·lectiu se sent recolzat i respectat un cop recuperada la veu i l’espai professional adequat per a les organitzacions locals del segle xxi: “Hem esdevingut un col·lectiu actiu i compromès amb la necessitat de renovació, d’adaptació, de continuar ajudant a governar des de les regles de l’estat de dret i de facilitar la labor dels polítics, els representants electes dels ciutadans. Som escoltats, la gent estima una professió que integra aquest orgull invisible de to moderat de pertànyer a una professió des de la qual es pretén millorar, no des d’un punt de vista corporatiu dintre de l’espai purament professional del col·lectiu, sinó sobretot renovador de l’Administració pública. És més, aconseguir equilibrar eficàcia i eficiència correspon a tothom, ciutadans i representants polítics, i també a nosaltres, perquè la demanda present és prestar els serveis públics utilitzant els recursos de forma acurada, eficaç i eficient, i oferir transparència, d’acord amb la llei.”
“Protagonisme invisible”, així defineix Juan I. Soto un dels trets més rellevants de la professió: “Se’ns exigeix, des del punt de vista ètic i conceptual de la professió, desenvolupar la nostra feina en el si de les organitzacions locals des de l’anonimat que ens caracteritza. El protagonisme correspon als representants polítics, als agents socials i econòmics dels municipis i als ciutadans. Som servidors públics.”
Uns professionals que al llarg del temps han sabut conviure i contribuir exitosament a les conversions polítiques, com la Transició; econòmiques, com l’arribada de l’euro; socials i, fins i tot, tecnològiques, experimentades a Catalunya; “una vertadera gimnàstica de superació i adaptació” que ens ha introduït en una societat progressista que respon a les exigències pròpies de la modernitat. La figura del secretari municipal ha sabut restar fidel al seu tarannà particular: “Ha d’ésser, abans que res, una persona culta, amb una formació generalista. No és suficient que sigui un especialista en dret contractual o urbanístic, sinó que ha de saber comportar-se en aquest encreuament continu d’interessos i de passions. Ha de projectar calma al seu voltant.”
La història ha estat testimoni de la discussió de la mobilitat que ha envoltat al secretari: “La voluntat dels alcaldes i regidors de voler rellevar els secretaris no és un fenomen actual. L’alcalde de Tarragona va pronunciar una frase molt encertada: ‘el secretari és com el fetge, de vegades dol, però sense fetge…’, i els canadencs anomenen punt de diamant el punt de creuament entre l’àmbit polític i el professional, o l’àmbit directiu de les organitzacions, un punt complex, perquè sempre existirà tensió.”
Una de les mancances que les organitzacions locals encara no han resolt del tot és la delimitació competencial de les parts directives: “A Espanya no hi ha hagut una carrera professional específica de gerents locals, no s’ha dut a terme sobre la base d’una autèntica professió, sinó més aviat d’una relació de confiança política. El professor canadenc Henry Mintzberg parla del cercle integrat de la direcció en les organitzacions, i defineix les funcions que ens han de permetre delimitar el terreny propi del gerent o directiu. El model que ha imperat a Espanya és el que sorgeix de la Llei de Bases de Règim local de 1985, un model d’alcalde fort, al qual s’atribueix la gestió, unes competències normatives rellevants en matèria d’organització i el comandament superior del personal. Els espais resulten complexos així com les organitzacions. No s’ha acabat de solucionar d’una manera encertada aquest espai que permeti equilibrar management, eficàcia-eficiència i tècniques-procediments. Reclamem aquest equilibri perquè els ajuntaments puguem combinar millor aquesta necessitat de tècniques i procediments i aquestes habilitats.”
El gran interès de Juan I. Soto a comunicar els col·lectius de la professió d’arreu del món demostra una formació i experiència professional inestimables: “El pare Urrutia, de la Universitat de Deusto, on vaig estudiar dret, em va instruir en el funcionament d’un projecte de reparcel·lació urbanística, però no em va ensenyar les claus organitzatives d’un equip de futbol ni de beisbol. Vull dir que no ens va ensenyar les claus del factor humà en les organitzacions que, al cap i a la fi, materialitzen les idees i les tècniques. Però tinc clar que, sense els coneixements que el pare Urrutia ens va transmetre, avui no seria secretari d’Administració local i mai no hauria tingut l’oportunitat de conèixer el funcionament de les organitzacions locals per molt que sabés de futbol o de beisbol.”
El seu compromís com a president de la UDITE i com a president del Col·legi de Barcelona el fan asseverar que “la posició del col·lectiu català dintre del marc europeu és d’igualtat. Tenim els mateixos problemes i les mateixes oportunitats. Som un col·lectiu jove i aquell que més dones agrupa de tot Europa. Som hereus de la professionalitat de companys que ja feien aquesta feina i ens sentim satisfets d’esdevenir un col·lectiu preparat per al futur, divers i admirat dintre i fora de Catalunya.”
