Juli Ràfels Persiva
PC, 13è VOLUM. Associacions professionals

Sr. Juli Ràfels Persiva

ASOCIACIÓN ESPAÑOLA EMPRESAS ENERGÍA SOLAR Y ALTERNATIVAS

Text del 2002.

“Volem difondre les energies alternatives  i fer-les factibles econòmicament tant per a les empreses com per als particulars”

L’opinió al voltant del món as­so­ciatiu de Juli Ràfels, promotor i secretari de l’Asociación Española de Empresas de Energía Solar y Alternativas, és contundent: “És indispensable associar-se per tenir veu i presència, ja que és la possibilitat que té la societat civil d’actuar segons els seus in­teressos i les seves il·lu­sions.”

La participació de la societat civil en la millora de l’entorn ja era palesa per a aquest economista català, vinculat durant molts anys al Saló de l´Automòbil, l’any 1979: “L’ingrés d’Espanya a la Unió Europea era evident i calia una representativitat amb transcendència comunitària, i no només d’àmbit estatal” per modificar les tendències de consum energètic que fins ara s’han centrat en l’ús d’energies fòssils extretes del cor de la Terra. No obstant això, la constitució de l’Associació va ser totalment casual i partí d’un episodi anecdòtic: “Catalunya patia encara les conseqüències de la crisi del petroli de 1973, i fins i tot s’estava estudiant l’alternativa d’aplicar una restricció en l’ús de carburants, i això determinava l’urgència de trobar fonts d’energia alternatives. En aquest context socioeconòmic, un dia vaig anar a la plaça de l’Univers de la Fira Internacional de Barcelona, on estaven exposats els primers col·lectors solars. Parlant amb alguns industrials del sector, els vaig proposar de crear una associació” per difondre els avantatges i les infinites possibilitats de l’energia solar, la més segura, barata i saludable de les existents. “Poc després em demanaven que em fes càrrec d’aquest repte.” En l’actualitat, ASENSA agrupa tots els professionals d’empreses d’ener­gia solar encarregats del disseny o la integració de solardomèstics, i forma part de la Federació Europea i de la RED UNESCO d’energies renovables.

Aquesta entitat va creure que era convenient que n’assumís la presidència un dels presidents de les empreses del sector per tal que el seu màxim responsable fos una persona de reconeguda trajectòria i de prestigi en el sector, fet que afavoriria que l’Associació adquirís “una imatge de serietat i estabilitat necessàries per assolir el nostre objectiu de difusió i potenciació d’aquesta forma d’energia.”

La tasca d’aquesta agrupació d’empresaris –vertaders visionaris i homes compromesos amb el medi, la sostenibilitat del planeta i la felicitat dels altres– s’ha centrat en dues àrees d’actuació: l’assessorament legal i la divulgació entre el gran públic –i entre els polítics i sectors econòmics– del primer vessant de la seva activitat: “En l’aspecte jurídic, suggerim mesures de tipus legislatiu i fiscal per difondre aquestes energies i fer-les factibles econòmicament tant per a les empreses com per als particulars. En el primer cas, si aquesta opció no és econòmicament rendible, les empreses no hi apos­taran, perquè la seva funció és crear riquesa per a la societat, i aquestes són les que han de facilitar-nos-en l’ús.”

Aquesta intervenció no es redueix sols a l’àmbit energètic, sinó que també implica la difusió i lluita per forjar una nova perspectiva en el món de la construcció a través de l’arquitectura bioclimàtica: “S’ha d’impulsar la creació d’edificis que proporcionin el medi físic idoni perquè les persones que hi visquin se sentin a gust.” I l’edifici ideal és aquell que consta d’una doble pell (una per captar l’energia i una altra per aïllar) i de sis façanes: les dels quatre punts cardinals, una coberta de visió “gran angular” i energètica, i una de cimentació termoactiva, que capta i rebutja l’energia del terra.

La necessitat que l’opinió pública conegués els beneficis d’aquest tipus d’arquitectura i de l’ús del poder del Sol en aplicacions viables poc conegudes com la dels biocarburants, va provocar que es decidís enfocar l’orientació divulgativa d’aquesta Associació des d’una dimensió nova: “Els objectius en el camp de la informació són a mig termini, perquè desitgem que hom s’adoni de la conveniència de l’energia solar i, sobretot, del fet que avui en dia és una alternativa real que només necessita el suport idoni. L’existència, però, de diferents opcions i propostes per part de l’empresariat i la neutralitat que ha de manifestar l’Administració fan que no es pugui portar a terme aquesta labor, perquè les seves missions, respectivament, són donar resposta a les exigències dels usuaris, i mantenir i gestionar els interessos dels ciutadans. Les empreses no han d’educar; aquesta és la tasca d’altres agents socials, però era necessari que la ciutadania s’assabentés que en aquest moment ja existeixen alternatives al consum dels combustibles fòssils per als vehicles de tracció mecànica. Únicament es tracta d’aplicar-les, i des del sector privat això no es fa per motius de màrqueting i perquè no hi ha una veritable demanda per part dels consumidors.”

Si els ciutadans comencessin a exigir vehicles propulsats per energies alternatives, i això es reflectís en l’índex de vendes, de segur que es prendrien les mesures escaients per posar a l’abast dels compradors potencials aquest tipus de vehicles. El canvi d’hàbits i d’actituds ha de partir de la base social i no pas de la cúpula: “Per això, calia que fos una organització independent i amb una clara finalitat altruista la que assolís aquest repte.”

Per fer-ho, van crear la Fundació Seguir el Caminar del Sol, el nom de la qual està estretament relacionat amb la seva essència: “El Sol no és únicament la font essencial per a la vida, sinó que és l’energia fonamental que podria substituir moltes d’altres, com ho demostra el fet que ja hi hagi projectes per fer-la servir com a combustible de naus espacials.”

El descobriment progressiu de les ingents pos­sibilitats d’aquest combustible gairebé inesgotable obre una nova era, com també va ocórrer en el cas del descobriment d’Amèrica l’any 1492. “Hem volgut reflectir aquest esperit mitjançant el nostre anagrama”, que representa l’astre en una aura poderosa sota la qual se situen unides una caravel·la i una astronau, és a dir, els vehicles en què es va arribar al Nou Món d’aleshores i el que navegarà pel Cosmos, que és el Nou Món d’avui. I tot això per què, des de Barcelona? Perquè aquí tenim el monument més gran del món dedicat a Cristòfor Colom, amb el gran dit que assenyala el camí que s´ha de seguir. Hi ha una millor inspiració que veure´l milers de vegades, any rere any? El més estrany és que ningú no se n´hagi adonat.